La seva antipatia envers els europeus no sigut mai un secret. Recep Tayyip Erdogan ha acusat el govern alemany de ser còmplice de terrorisme i ha insultat França titllant el país de provocador. I des de fa setmanes amenaça amb iniciar una guerra marítima contra Grècia en el marc de les disputes pels jaciments de gas.
Però hi ha un país de la UE que fins ara ha quedat al marge de les diatribes del cap d’Estat turc: Bulgària. Erdogan i el primer ministre búlgar, Boiko Borrísov, mantenen una amistat especial.
Al març, quan el govern turc va enviar refugiats cap a Grècia, la frontera amb Bulgària va romandre tancada. I, al començament de la crisi del coronavirus, Turquia va subministrar mascaretes i tests a Sofia.
L’amistat d’Erdogan, però, sembla que té un preu. Unes investigacions de Der Spiegel suggereixen que el govern búlgar va col·laborar en la persecució de diversos opositors al règim turc, amb la qual cosa va infringir les convencions internacionals i els principis jurídics.
Cables secrets de l’ambaixada turca a Sofia a què ha tingut accés Der Spiegel fan suposar que el primer ministre, Boiko Boríssov, l’exfiscal general, Sotir Tsatsarov, i els serveis secrets búlgars van participar activament en l’expulsió d’un opositor turc el juliol del 2016, després del cop d’Estat a Turquia. I que ho van fer malgrat que els tribunals búlgars prèviament s’havien declarat en contra d’una petició d’extradició.
L’empresari Abdullah Büyük havia fugit de Turquia a Bulgària. Les autoritats turques l’acusen d’haver estat responsable de les finances del moviment del predicador islamista Fethullah Gülen, que a Ankara creuen que va estar al darrere de l’intent de cop d’Estat.
Erdogan i Gülen temps enrere havien estat aliats, i junts van apartar opositors laics; però a partir del 2011 es van anar enemistant. Des de l’intent de cop d’Estat, el 2016, Erdogan persegueix seguidors autèntics i presumptes de Gülen per tot el món. A Turquia han estat empresonats milers de persones acusats de ser suposats colpistes, entre ells intel·lectuals com Osman Kavala, que no té cap vinculació amb la secta de Gülen.
A la majoria de països europeus hi ha tribunals que consideren que els processos judicials per l’intent de cop d’Estat a Turquia tenen motivacions polítiques. Sovint bloquegen l’extradició de ciutadans turcs, ja que en aquest país no podrien tenir un judici just. En el cas de l’empresari Abdullah Büyük, primerament dos tribunals búlgars n’havien fet una valoració en aquest sentit.
Just després de l’intent de cop d’Estat a Turquia, però, el primer ministre búlgar i el cap dels serveis secrets es van reunir amb l’ambaixador turc a Sofia. En la conversa es va parlar del cas de Büyük, segons l’informe del diplomàtic turc. “El senyor Boríssov entén la gravetat del cas [...]. El més correcte seria organitzar ara una trobada directa al màxim nivell estatal entre els òrgans de justícia, de tal manera que es pugui posar en marxa un nou procés judicial”, diu el document secret. En un altre cable diplomàtic, els alts funcionaris turcs anunciaven que el primer ministre s’ocuparia que “el cas se solucioni ràpidament”.
Efectivament, poc després va tenir lloc una reunió entre l’ambaixador turc i l’aleshores fiscal general de Bulgària, Sotir Tsatsarov. L’alt funcionari va revelar, segons donen a entendre els missatges, informacions sensibles sobre Büyük als turcs. La part turca es va sentir encoratjada a presentar una altra sol·licitud d’extradició. “El fiscal general Tsatsarov se n’anirà de vacances a l’agost. Però abans s’ocuparà personalment del cas”, informa l’ambaixada turca a Sofia en un escrit intern.
Després de la reunió secreta a l’ambaixada turca, Büyük va ser detingut i entregat als turcs. L’empresari va passar més de tres anys en presó provisional a Turquia i després, el desembre passat, va començar un període d’arrest domiciliari. Una cosa semblant els va passar suposadament, l’octubre del 2016, a set ciutadans turcs més que també van ser expulsats de Bulgària a Turquia. Ni Boríssov ni Tsatsarov han volgut donar la seva versió dels fets en posar-s’hi en contacte de Der Spiegel.
La carrera de Tsatsarov no s’ha vist perjudicada pel presumpte pacte secret amb el règim turc. Ara dirigeix l’autoritat anticorrupció de Bulgària. I el seu superior, Boríssov, s’ha beneficiat manifestament de l’acord amb Ankara. A diferència de la veïna Grècia, Bulgària no rep la pressió de Turquia en la crisi migratòria.
Boríssov ara té unes preocupacions ben diferents: des de fa setmanes uns quants milers de ciutadans exigeixen la seva dimissió. Acusen el cap de govern de corrupció i abús de poder.