Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP han presentat una proposta de resolució conjunta que vol que el Parlament rebutgi l'enjudiciament i la possible condemna al president de la Generalitat, Quim Torra, i reivindiqui que els fets pels que se'l acusa "no són constitutius de cap delicte". El text aposta per solidaritzar-se amb el cap del Govern per "haver defensat les institucions catalanes, la llibertat d'expressió, la llibertat dels presos i exiliats i el dret a l'autodeterminació". En un altre punt, volen que la cambra manifesti la "desproporció" i "indignitat" del judici i el titlli de "polititzat". També es condemna la repressió "reiterada" contra els tres darrers presidents de la Generalitat i es conclou que la "repressió" de l'Estat "no s'aturarà".
La proposta de resolució condemna la "repressió contra la presidència del Parlament, així com membres del Govern, càrrecs electes, activistes socials i ciutadans en defensa de l'exercici del dret a l'autodeterminació". La iniciativa parlamentària constata que la "repressió" exercida per part de l'Estat és la "principal font d'inestabilitat política a Catalunya" i que no s'aturarà amb una possible inhabilitació de Torra. Es constata que els fets pels quals s'acusa Torra estan "emparats per la llibertat d'expressió i la inviolabilitat parlamentària" i es reitera la solidaritat cap als dos processos judicials que té oberts. "Només la majoria d'aquest Parlament té legitimat per atorgar o retirar la confiança al president i Govern", apunta un dels punts. En altres punts es lamenta que amb el canvi al govern espanyol no hagi canviat la "dinàmica repressiva ni la persecució judicial" cap als líders catalans i que no es pugui torbar justícia a l'Estat.
La proposta de resolució també aposta perquè el Parlament renovi el seu compromís amb la ciutadania de Catalunya i "amb la seva voluntat majoritària per assolir democràticament la independència, com a única manera de protegir les institucions i el benestar social i econòmic del país".
Torra: "Hi ha un Estat instal·lat en la venjança que em vol inhabilitar"
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha dedicat pocs minuts de la seva intervenció inicial al debat de política general que se celebra aquest dimecres al Parlament a parlar de la situació política que se'n deriva de la seva possible inhabilitació al Suprem. De fet, ni ha esmentat les possibles sortides a l'escenari que s'obre dijous amb la vista al Suprem ni ha fet cap referència a les intencions que té. El que sí ha volgut és criticar aquesta causa judicial i deixar clar què hi veu al darrere. "Demà he d'anar a Madrid perquè hi ha un Estat instal·lat en la venjança que em vol inhabilitar per haver defensat la llibertat d'expressió", ha dit en els últims minuts del discurs per emmarcar la seva crítica.
En aquest sentit, ha explicat que la causa per desobediència que li podria costar el càrrec a mans del Tribunal Suprem respon únicament a "una pancarta que no hi deia que 'tot anirà bé', sinó que reivindicava la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats", i per això hi veu fosques intencions polítiques darrere. "Hi ha un tribunal, amb tot un Estat al darrere, que considera que una pancarta és motiu de pes per fer caure un president de la Generalitat i provocar un període d'inestabilitat a tot un país", ha reblat.
Torra ha volgut contraposar la feina que assegura que dedica el seu Govern a pal·liar els efectes de la crisi derivada de la covid-19, a l'esforç que denuncia que fa l'Estat per acabar amb ell com a president. "Aquí es veu qui té unes prioritats i qui en té unes altres. Aquests dies veurem qui es preocupa realment per les coses que interessen a la gent i qui posa tota la maquinària d'un Estat al servei de la set de venjança", ha dit, tot afegint que el seu compromís com a president "és i serà sempre servir el país fins a les últimes conseqüències i fins a l'últim minut de la presidència".
Per últim, en aquesta breu referència més política al final del seu discurs amb més balanç de legislatura que propostes de futur, Torra ha volgut denunciar que els catalans no tenen "un Estat que rema a favor seu". En aquest sentit, ha lamentat que la legislatura hagi estat marcada "pel que s'anomenaria cercle perfecte de la repressió". "La legislatura començava amb el govern de Mariano Rajoy impedint un president. I pot acabar destituint un altre amb el govern del president Sánchez i el vicepresident Iglesias. Aquí estem", ha conclòs. Torra, però, ha avisat que no volia parlar de "més coses" que la gestió del Govern. Amb tot, no se n'ha pogut estar d'enumerar algunes de les injustícies que considera que pateix Catalunya. "Podria avui parlar de les falses propostes de diàleg. Dels paranys de la repressió. De la persecució que viu una majoria de la població pel sol fet de defensar un projecte polític determinat. De les persones honorables, pacífiques i democràtiques que són encara a la presó, gairebé tres anys després. De les persones que no poden tornar a casa, però que són lliures a la resta d’Europa. Dels judicis i investigacions encara avui obertes per perseguir un projecte polític legítim i democràtic", ha dit al final del seu discurs.
ERC vol una resposta que "planti cara" a la inhabilitació i alhora garanteixi el funcionament de l'administració
ERC vol que el Parlament insti el Govern a "liderar un front ampli" i convocar les forces polítiques i socials per consensuar una resposta a la possible inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. Es tracta d'una de les propostes de resolució que ERC ha registrat en el marc del debat de política general. Els republicans demanen que la resposta "permeti denunciar i plantar cara la intolerable repressió d’una justícia polititzada, i alhora garanteixi el bon funcionament de l’administració en la lluita contra la covid-19". ERC també proposa que el Parlament es comprometi a treballar per fer possible l'autodeterminació i l'amnistia i perquè les dues qüestions es posin sobre la taula de diàleg amb l'Estat.
Segons el text presentat pels republicans, només es tornarà a vèncer "forjant una unitat estratègica d'àmplia majoria que abanderi el diàleg i la negociació", enfortint les institucions perquè siguin el màxim d'útils al país; i consolidant una mobilització popular " que lluiti per desbordar democràticament l'Estat".
Davant una possible inhabilitació de Torra, ERC proposa que la cambra catalana manifesti el seu "suport i solidaritat" i afegeix que seria un "fet inaudit que atemptaria contra la democràcia".
En aquest context, ERC proposa que el Parlament es comprometi a treballar "per defensar i fer possible l'exercici del dret a l'autodeterminació i assolir una amnistia que acabi amb la causa general contra l'independentisme". Precisament, aquests dos temes juntament amb la fi de la repressió s'han de posar, segons els republicans, sobre taula de diàleg amb l'estat espanyol.
En les seves propostes de resolució, els republicans també aposten per una "reforma democràtica integral dels cossos de seguretat de l'Estat" que hauria d'incloure, entre d'altres, una investigació de la utilització de recursos públics per "garantir la opacitat dels presumptes negocis il·legals" de Joan Carles de Borbó així com la col·laboració dels cossos de seguretat en la seva "fugida"; el cessament de tots els comandaments i càrrecs implicats en operacions d'assetjament a rivals polítics com l'operació Catalunya o l'operació Kitchen; i establir mecanismes per "impossibilitar la creació de qualsevol trama irregular o estructura policial paral·lela i al marge de la legislació".
La CUP proposa que el Parlament insti el Govern a no participar de "cap procés de reconstrucció" de l'Estat
La CUP-CC ha registrat una bateria de propostes de resolució (PR) per al debat de política general que es votaran aquest divendres. Els anticapitalistes proposen que el Parlament insti el Govern a no participar de "cap procés de reconstrucció" de l'Estat, perquè constaten que Espanya és "irreformable". Els cupaires aposten perquè el ple reclami que la Generalitat posi "tots els instruments administratius i institucionals" al servei de l'independentisme i del conjunt dels moviments populars. La CUP també vol que el ple reprovi que el Govern mantingui acusacions particulars en processos judicials contra persones per haver defensat "els drets del poble", i l'insta a retirar-se com a acusació per "posar fi a la repressió".
La CUP també vol que el ple insti l'executiu espanyol a crear una prestació que garanteixi el dret a la cura de fills i filles menors d’edat pel fet que els mateixos hagin de fer quarantena per la covid-19. I que la prestació suspengui el contracte de treball amb dret incondicional a reingrés, mantindrà la cotització i suposarà la percepció del 70% de la base de cotització, si bé en qualsevol supòsit es garantirà una quantia mínima mensual de 1.254,86 euros i màxima de 1.411,83 euros.
Els cupaires també volen que el ple insti la Generalitat a reconèixer als treballadors del sector públic català una situació de permís retribuït pel temps que hagin de complir amb la referida obligació, "fins que l’Estat no contempli una prestació que garanteixi el dret a la cura de fills en quarantena".
D'altra banda, la CUP també vol que el ple insti el Govern a garantir el drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, tot atenent a l’esborrany elaborat per les entitats LGTBI, concretament l’Observatori Contra l'Homofòbia (OCH), conjuntament amb els serveis jurídics del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.
Els cupaires també reclamen una empresa pública que gestioni la generació i el subministra-ment energètic i en garanteixi la seva distribució en clau d’equitat i justícia social. A més, volen activar de forma "urgent" una taula de treball interdepartamental i amb representació dels treballadors i treballadores dels diferents sectors culturals, amb l’objectiu de consensuar les polítiques públiques per fer front a la greu crisi que pateix el món cultural per motius estructurals, a més de declarar la cultura com a bé i activitat essencial en un termini de dues setmanes.
Finalment, la CUP vol que el Parlament insti al Govern a garantir, abans d’acabar l’any 2020, a reduir les ràtios per aula a un màxim de 10 alumnes en l’educació infantil. En les escoles bressol, reduir les ràtios de 10 alumnes en els grups de 2-3 anys, de 6 en els grups de 1-2 anys, i de 4 als grups de lactants. I a una ràtio per aula d’un màxim de 15 a primària i secundària i a la resta de nivells educatius, amb el compromís d’un màxim de 20 un cop superada la pandèmia.
JxCat vol que el ple reclami a l'Estat una resolució política al conflicte amb Catalunya i abandoni la judicialització
El grup parlamentari de JxCat ha registrat un seguit de propostes de resolució que es debatran i votaran al debat de política general aquest divendres. En una d'elles, la formació que presideix Albert Batet a la cambra proposa que el ple reclami a l'Estat que el conflicte amb Catalunya sigui gestionat "des del camp polític", i abandoni la "judicialització" contra l'independentisme. JxCat també proposa que el Parlament constati que la sentència del Consell de Brussel·les contra l'extradició de l'exconseller Lluís Puig "també ha d'ajudar a fer justícia per als presos polítics".
En una altra resolució, JxCat també vol que el Parlament manifesti que els pronunciaments dels tribunals europeus respecte els "exiliats" demostren que en el context internacional les causes contra l'independentisme no prosperen perquè "són vistes com a causes polítiques i no penals". Finalment, el grup de Batet també vol que el Parlament constati que l'Estat manté un "dèficit fiscal endèmic" de l'administració amb Catalunya, a més d'un deute històric amb la Generalitat.
Torra demana unitat a JxCat, ERC i CUP: "Mai em trobaran fent retrets als partits, l'única disputa és amb l'Estat"
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha apel·lat JxCat, ERC i la CUP en el seu torn de resposta per reprendre la unitat estratègica i culminar el procés cap a la independència, a partir de la fórmula de l'1-O. "Mai em trobaran fent retrets ni disputes amb els partits, l'únic retret i disputa és contra l'Estat", ha sentenciat a la rèplica als grups al debat de política general d'aquest dimecres al Parlament. El dia abans de la vista al Suprem, Torra ha assumit que no trobarà justícia a Espanya i ha subratllat que començarà una "altra batalla" a Europa. També ha replicat al líder del PSC, Miquel Iceta, que és l'Estat qui "es confronta" contra Catalunya i els independentistes, i ha acusat CatECP de no ser d'esquerres: "Són els del 'sí que es pot però no es pot'".
Torra ha respost els grups de manera conjunta, i ha evitat aprofundir en les divisions internes de l'independentisme. El president ha assegurat que confia en JxCat, ERC i la CUP perquè reprenguin la unitat estratègica, i que no trobaran "mai" en ell cap disputa partidista. Torra ha constatat que "l'impuls necessari" per fer el "salt col·lectiu" ha de venir a partir de la unitat estratègica, basada en la fórmula de l'1-O: institucions, entitats i ciutadania "junts i plegats".
El president ha començat per Cs, a qui ha recordat les "amenaces de mort" que reben tant ell com Carles Puigdemont "cada setmana". Torra també ha recordat al líder del partit taronja, Carlos Carrizosa, que la seva causa que pot acabar en inhabilitació va començar per una demanda de Cs.
El cap del Govern ha agraït la "comprensió" d'Iceta sobre la reestructura del sistema de salut, però li ha retret la petició dels socialistes per anar a eleccions. Torra ha defensat que les famílies, els comerços, autònoms, personal sanitari, gent que no cobra els ERTO i mestres no reclamen pas eleccions sinó gestió de la crisi. El president ha tornat a reclamar al PSC que pressioni el govern espanyol perquè presenti una ordre del dia amb l'amnistia i l'autodeterminació, de cara a la propera reunió de la taula de diàleg.
Torra ha acusat els comuns de no ser d'esquerres de debò: "Em tenen desconcertat". El president ha lamentat que a Barcelona pactessin amb Manuel Valls i Cs, i que a Madrid es declarin "molt republicans" però que, en canvi, "callin" quan el rei emèrit "es fuga". "Si estiguessin en contra sortirien del govern", ha afegit. Torra també ha emplaçat el cap de files d'Unides Podem i vicepresident espanyol, Pablo Iglesias, que en nom de l'executiu demani disculpes per l'afusellament a Lluís Companys.
Torra no ha valorat la intervenció del PPC en considerar que ha estat un cúmul de "despropòsits".