Anna López Navajas: una història de lluita contra la invisibilitat de les nostres dones

El passat 2 de març, tan sols sis dies abans de la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, les repulsives paraules misògines de l'eurodiputat polonès Janusz Korwin-Mikke van fer esclatar els oïts i la indignació de milions d'europeus. "Sap vostè quin paper ocupaven les dones en les Olimpíades gregues? La primera dona, ja li ho dic jo, va ocupar el lloc 800. Sap vostè quantes dones hi ha entre els primers cent jugadors d'escacs? Li ho diré: cap. Per descomptat que les dones han de guanyar menys que els homes perquè són més dèbils, més menudes, menys intel·ligents", va declarar Korwin-Mikke davant l'atònita mirada de tota la cambra.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

"És una de les mostres més evidents d'ignorància i, sobretot, de la suficiència amb la qual un home pot manifestar-la sense cap tipus de vergonya", confessa amb fastig la filòloga i investigadora valenciana Ana López Navajas, guanyadora del premi Avanzadoras que, des de fa quatre anys, atorga Intermon Oxfam. Aquest comportament, diu, és simptomàtic a la nostra societat. "Sense tanta fatxenderia i en llocs menys exposats, és molt habitual observar com s'hi dóna per fet que les dones no han fet res ni han sigut rellevants. No han contat en la cultura, en la història, en la ciència ni en la tecnologia".

Precisament, contra aquesta ignorància, està guerrejant aquesta lluitadora a qui poc li importa plantar-s'hi a la capital d'Egipte i deixar bocabadats tots els assistents d'un congrés d'hispanistes on va ser convidada a fer una ponència sobre el pes que tenen les poetes hispà-àrabs en la primitiva lírica espanyola. Sense pensar-s'ho dues vegades, va carregar dins la maleta, pels aeroports de mitja Europa, una enciclopèdia de cinc volums que recollia a més de cinc mil dones àrabs referents al llarg de la història.

Als allí presents, els convidà a citar alguna dona rellevant de la cultura àrab. Tal com pensava, però, no en va obtenir resposta. Aleshores, tragué els cinc volums de la seua motxilla i, amb un cop de força, els llançà sobre la taula: "Per a qui no en conega cap, ací n'hi ha més de cinc mil", es va pronunciar. "La gent s'hi quedà atònita, i s'hi va sentir un murmuri general a la sala. La grossor d'aquests volums és la mesura de la seua ignorància".

Aquesta és només una anècdota present a la memòria d'Ana, però mostra a la perfecció el caràcter d'una dona lluitadora i reivindicativa que, ara com ara, encara no ha cessat mai en la lluita per la igualtat de les dones. El premi Avanzadoras és otorgat a dones que avancen i fan avançar. Avançadores que fan valdre els seus drets, qüestionen la discriminació que pateixen i reclamen una vida lliure de violència. Dones que, juntes, construeixen una societat més justa. I López-Navajas és, sense cap dubte, una d'elles. La seua tasca d'investigació ha sigut clau per palesar l'absència de les dones i les seues produccions en l'àmbit científic, cultural i històric en els continguts i manuals de l'ESO.

Només un 7,5% de referència a dones als llibres de text

Ana López Navajas va coordinar el projecte d'investigació TRACE-La visibilidad de las mujeres en los contenidos de la Enseñanza Secundaria Obligatoria, a la Universitat de València. Aquest treball va quedar reflectit en la base de dades mujeresenlaeso.uv.es, on es troben els resultats de les diferents matèries. Finalment, va ser la seua tesi doctoral, titulada Las mujeres que nos faltan. Análisis de la ausencia de las mujeres en los libros de texto, on s'hi van arreplegar aquestes dades minuciosament.

En ella, s'hi van analitzar un total de 109 llibres dels quatre cursos de l'ESO. I els resultats van ser demolidors: les dones eren mencionades 1.266, enfront de les 15.319 referències a homes. O el que és el mateix: un 7,5% de referència femenina enfront de un 92,5% masculina. Tota una evidència de l'exclusió de les dones d'allò que considerem el coneixement legítim: el dels manuals, aquell que arriba a la totalitat de la població.

Musicalies Musicalies.

Aquesta absència és la negació explícita de la participació de les dones en la cultura, la història i la ciència. La mostra de la seua irrellevància social. "En el discurs general de l'ESO hi ha uns —els homes— que conten, que són protagonistes; i d'altres —les dones— que no ho fan. No obstant això, elles sempre han participat en tot, i la història i la cultura no es poden entendre sense elles. Deixar-les de costat significa no només transmetre una cultura fallida i tramposa sinó també perpetuar les desigualtats des del sistema educatiu".

El 70% de totes les matèries, entre elles la totalitat de les ciències, la història, la literatura, la música i la plàstica tenen un percentatge encara menor de dones. Les xifres, però, són més escandaloses si es desglossen per assignatures. La matèria més damnificada és la Tecnologia (1%), on només apareixen dues dones entre 211 homes al llarg dels tres cursos en els quals s'imparteix. Al contrari, la xifra augmenta per damunt de la mitja en les assignatures de llengües estrangeres com l'anglès o el francès, donades les referències a personatges més ancorats en l'actualitat, com poden ser actrius, models o cantants.

I per acabar-ho d'adobar, la presència de dones disminueix a mesura que els cursos augmenten de nivell i els continguts guanyen en profunditat. En la segona etapa, 3r i 4t de l'ESO, la presència de dones és menor, amb un 6%, que en 1r i 2n de l'ESO, amb una xifra al voltant del 9%.

La causa d'aquests resultats és "la vigència d'un mecanisme de discriminació molt estudiat que consisteix a deixar les dones fora de l'escrit", cosa que produeix "la perpetuació d'un desconeixement que et fa prendre com natural el fet que la meitat de la població no hàgem pogut participar en els àmbits del saber. Ens demostra clarament que el focus l'hem posat en uns i no en les altres", confessa la filòloga valenciana. "Aquesta ignorància es reprodueix perquè a l'alumnat l'eduquem amb uns referents culturals que són parcials, perquè sols es refereixen a figures masculines. Tanmateix, els venem com universals. Ací està la trampa que no som capaços de discernir amb claredat. Al mateix professorat no se'ns ha llevat la bena dels ulls encara. Pensem que allò que impartim és la cultura universal i ens ho creguem de veritat. Res més lluny".

Dones de la nostra història, recopilades a una base de dades

"Es parla d'un discurs d'igualtat. Sembla que ho hem aconseguit tot: les lleis, la política... Tanmateix, la cultura és el gran forat que falta per assolir", remarca la investigadora. "Buscar solucions, i no sols posar-les de relleu, és una cosa que m'ha preocupat molt. I les solucions comencen per diversos nivells". La formació del professorat; la revisió dels continguts dins dels graus universitaris; l'adequació del material didàctic de les editorials i un major ímpetu per part de les administracions públiques per a divulgar les obres de les dones a través de la programació de concerts, exposicions, obres de teatre o òperes. Aquesta és la base, segons el criteri de López-Navajas, per poder revertir la situació actual de desigualtat.

Ana López Navajas Ana López Navajas // Jorge París- 


I ella, amb el seu treball, està contribuint a fer-ho. A més d'evidenciar el fet que les dones tenen molt poca presència als llibres de text, vol posar solució. Mitjançant un projecte d'innovació educativa, la investigadora ha elaborat una base de dades que recopila la tasca de multitud de dones rellevants per a nombroses disciplines al llarg de la nostra història. "Serveix perquè el professorat de secundària no haja d'anar buscant i encaixant, sinó que, senzillament, puga recórrer directament a aquest material. D'aquesta manera, es pot anar omplint l'imaginari de l'alumnat amb referents femenins".

A més, també ha posat en marxa una metodologia d'inclusió de dones: "no és el mateix incloure-les en ciències que en música o plàstica. A més, una cosa de la que cal fugir com de la pesta són els apartats del tipus 'Les dones en la història' o 'Les dones en la música'. Això suposa condemnar-les a l'excepcionalitat". Aquest model ja compta amb el seu primer fruit: el llibre de text Musicaliès, realitzat per Laura Caspir i editat per l'editorial Bromera.

Prompte, aquesta base de dades "sense fi" veurà la llum. Segons els càlculs de la filòloga valenciana, entre l'estiu i la tardor estarà a disposició de tot el món que vulga un instrument que aspira "no sols a ser la referència per a l'Educació Secundària, sinó a construir un relat alternatiu de la història de la ciència, de l'art, de la música, de la literatura i de la història mateixa".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.