La Unió Europea i el món sencer s’han endut les mans al cap quan han vist les terribles imatges del camp de refugiats de Moira devastat per les flames. L’incendi que la setmana passada va arrasar el campament de refugiats, a la petita illa grega de Lesbos, ha despullat les misèries d’una política europea de immigració, refugi i asil congelada en el temps per una interminable reforma i amb totes les mancances procedents de la falsa resolució dels conflictes bèl·lics a Síria i Afganistan.
Però Mória ja hi era. Aquest campament que ocupa una finca de conreu abandonada, amb alguna olivera, i on s’alcen carpes de tela i casetes fetes amb material d’enderrocs, té ja cinc anys. No és un campament legal, còm tampoc ho són, en territori europeu, els 13.000 habitants que malviuen, famílies amb xiquets, la majoria provinents de l’Afganistan, però també joves sirians que esperen un futur a Europa. Aquests darrers tindran sort, perquè són tinguts en compte en l’acord signat per la Unió Europea amb Turquia el 2016 per a deixar entrar refugiats, segons la nacionalitat.
Els refugiats sirians només tindran sort si aconsegueixen entrar al camp legal, del que els separa un mur amb una reixa i tot el que implica el punt calent de Lesbos coordinat entre el govern grec i la Unió Europea (UE), sota el control de Frontex, l’agència europea de control de fronteres exteriors, que certifica la identitat dels refugiats. Qui entra a l’illa, entra a Europa. Hi ha casetes d’obra habilitades com a petits apartaments amb lliteres per a famílies, amb condicions d’intimitat i higiene, on reben els primers auxilis sanitaris, roba i, per damunt de tot, el permís per moure’s per la Unió durant sis mesos fins arribar al país membre on volen demanar asil amb totes les garanties jurídiques per a ser lliures.
Però Mória no és un punt calent. El campament el van alçar amb les seues mans els refugiats repudiats per tothom. Amb l’ajuda d’alguns voluntaris de les ONG’s allí establertes, voluntaris que surten de les vies ordiàries i quasi de la llei, persones que malviuen i sobreviuen en la misèria.
Sembla que el que no s’ha fet en cinc anys es vol fer ara. El Parlament Europeu denuncia ara aquesta crisi humanitària i la Comissió Europea anuncia la reubicació de 400 menors no acompanyats. En resposta a una sol·licitud prèvia d'assistència de la UE a principis de març, 17 estats membres i participants van oferir més de 90.000 articles d’ajuda a Grècia mitjançant aquest mecanisme. Polònia ofereix 156 habitatges als refugiats a través de Protecció Civil de la UE, ajuda que se suma a l’assistència enviada per Àustria, Txèquia, Dinamarca, Països Baixos i França des d’abril. Inclou sacs de dormir, matalassos, mantes, llençols, quatre contenidors mèdics i una estació mèdica. En una resposta immediata, Dinamarca, Àustria, Finlàndia, Suècia i Alemanya han ofert centenars de tendes de campanya perquè continuen en aquestes deplorables condicions a Grècia.
La Generalitat catalana s’ofereix
La Generalitat de Catalunya, i els ajuntaments de Barcelona, València i Amsterdam ofereixen acollir un mínim de 100 refugiats i 20 menors no acompanyats que es troben a l’illa. Per això, els consistoris demanen al Govern espanyol que s’ofereixi a la Unió Europea i al Govern de Grècia per participar de forma solidària amb la resta d’estats europeus en la reubicació d’aquestes persones. El conseller català d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, va dir que “els Estats europeus han incomplert el compromís a què van arribar el 2015 per acollir 160.000 persones refugiades”.
També exigeixen que el Govern espanyol doni compliment a les diferents sentències dels diferents tribunals que han determinat que les competències d’acollida de persones refugiades corresponen a la Generalitat de Catalunya i, així, s’inicie el traspàs de recursos i efectius necessaris per a fer-lo efectiu.
Precisament, aquest conflicte de competències va fer impossible que el 2016 la Generalitat Valenciana acollira 1.200 refugiats que es trobaven a les illes gregues i que corresponien per quota segons les resolucions aprovades per la Comissió i el Consell Europeu. En aquell moment, i desprès de la tràgica onada de refugiats sirians que creuaven el Mediterrani des de Turquia, després de la terrible foto d’Aylan, el xiquet naufragat amb la seua camiseta roja sobre la sorra, és quan Europa es va dur les mans al cap.
Una delegació del Govern valencià, encapçalada per la vicepresidenta Mónica Oltra, va desplaçar-se al febrer de 2016 fins a les illes de l’Egeu, convidada pel governador de Leros i la governadora de Lesbos, per a signar dos convenis regionals de col·laboració per a transportar 1.100 refugiats en un vaixell de Baleària -que s’oferia voluntàriament- fins al port de València. La Generalitat Valenciana, a més, assoliria les despeses ocasionades pel trasllat, cóm el menjar per als passatgers i per a la tripulació, i el combustible per a anar i tornar. En aquell moment, el problema que tenia la UE per a reubicar els refugiats era precisament el transport.
La Generalitat Valenciana, viatge a l’infern
Però la competència era del Govern espanyol, per la qual cosa el Govern valencià va oferir a Madrid signar un conveni de col·laboració amb el Ministeri d'Afers Exteriors oferint el seu ajut en el compliment de les resolucions europees. Es tractava del “Convenio de colaboración con el Estado para el traslado humanitario de refugiados desde la periferia del Egeo a la Comunitat Valenciana”. La resposta del llavors Govern de Mariano Rajoy va ser negativa.
Tot i així, la delegació valenciana no va anar només per a signar un paper. També va visitar Mória. Primer va pujar sota la pluja al pujol des d’on els voluntaris atalaiaven la mar, dia i nit, per a albirar les naus que arribaven des de la costa turca amb refugiats. Aquella nit plovia en abundància quan la delegació valenciana pujava a veure les condicions en que s’oferia socors. I també va baixar a Moira, a l’infern. Era quasi de matinada quan dintre d’una enorme carpa blanca els cuiners voluntaris remenaven la sopa. La caseta mèdica d’urgència estava de guàrdia, amb algun malalt dintre. Seguia plovent i, a les tres de la matinada, la vida continuava.
No es va poder fer molt més. Malgrat tot, i que a València, a més a més, hi havia preparada tota la logística per a la primera acollida i reubicació, l’Estat espanyol, competent en matèria d’immigració de ciutadans de tercers països, va rebutjar aquests convenis. Cal assenyalar que la Generalitat Valenciana havia previst instal·lacions municipals i cases d’acollida oferides tant per institucions públiques com per ciutadans particulars que tenien segones residències. A més, aquests refugiats no arribaven despullats, la UE aportava 6.000 euros per refugiat a l’Estat acollidor per a contribuir a les despeses inicials. Aquestes quotes no es van respectar i hi ha sancions pendents contra els països que incompleixen el tractat.
Dos mil nens no acompanyats a Grècia
En aquests moments, la Comissió coordina les ofertes d’ajuda d’emergència. Però els darrers anys no ha fet massa per a solucionar d’arrel el problema. El projecte, que ja havia posat en marxa abans de l’incendi de Mória, donarà suport a la reubicació voluntària de fins a 2.000 nens no acompanyats, adults i famílies des de Grècia fins a França, Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Finlàndia, Irlanda, Portugal, Luxemburg, Lituània, Eslovènia i Noruega.
Al juliol, la Comissió va posar a disposició del Fons d’Integració i Migració d’Asil (AMIF) 17 milions d’euros per a donar suport a la implementació del projecte “Trasllat voluntari de Grècia”, que va començar a l’abril i que hauria d’estar finalitzat a finals d’octubre d’aquest any. El finançament s’atorga a l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), en col·laboració amb el Ministeri de Migracions i Asil, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) i el Fons Internacional d’Emergències Infantils de les Nacions Unides (UNICEF). L’Oficina Europea de Suport a l’Asil (EASO) també proporcionarà suport operatiu.
L’esquema és rellevant per a les persones que busquen protecció internacional, amb prioritat per als nens vulnerables no acompanyats i els que pateixen de malalties mèdiques greus (i les seves famílies). Fins ara, aquest estiu, més de 640 persones van ser traslladades de Grècia a Bèlgica, França, Alemanya, Finlàndia, Irlanda, Luxemburg i Portugal. Segons l’esquema anterior, establert per les decisions del Consell el 2015, es van traslladar 21.999 persones des de Grècia i 12.713 des d’Itàlia, on també hi ha un punt d'acollida.
Mentrestant, hi ha gent i xiquets que dormen al ras en territori europeu, que no porten mascareta ni compleixen amb les normes de distanciament social, ni tampoc es renten les mans amb gel hidroalcohòlic, ni tan sols amb aigua i sabó, ni tan sols amb aigua.