Les víctimes de ‘Feud’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Si el format de l’antologia és moda en el món de les sèries és, en gran part, pel talent de Ryan Murphy, que ha regenerat una fórmula oblidada canviant-ne una mica les normes. En comptes d’una història diferent en cada episodi, com era tradicional, Ryan Murphy ens proposa una història diferent per cada temporada. Amb aquesta idea ha aconseguit que American Horror Story, que va cocrear juntament amb Brad Falchuk, esdevingui un referent del gènere del terror a la televisió, reinventant-se a cada temporada. Però també va donar forma, aquest cop com a productor, a American Crime Story, que és una antologia d’històries criminals basades en fets reals, la qual va debutar amb el cas d’O.J. Simpson exhibint una capacitat excepcional per radiografiar el present a través del passat. Si no han vist la primera temporada, els recomano que li donin una oportunitat perquè va ser una de les millors sèries de 2016. I tot just comença el 2017 i ens ofereix una nova antologia, Feud, que va camí de repetir el prodigi i ser una de les imprescindibles d’aquest any.

Feud explicarà a cada temporada una rivalitat diferent. A la segona temporada els protagonistes seran Lady Di i el príncep Carles. A la primera, que ja s’ha estrenat a casa nostra a través d’HBO España, narra l’enemistat de Joan Crawford i Bette Davis, que són interpretades respectivament per Jessica Lange (que ja havia treballat amb Ryan Murphy en American Horror Story) i Susan Sarandon. Els dos primers episodis, que són els que he pogut veure en el moment d’escriure aquesta columna, són magnífics. Evidentment, per les actrius, que, com calia esperar, estan fantàstiques, però sobretot per com Ryan Murphy busca les causes de l’enemistat entre Crawford i Davis en el ressentiment que totes dues senten contra la indústria de Hollywood, que les ha apartades, canviades per actrius més joves malgrat haver estat grans estrelles. “Quan els actors es fan grans guanyen personalitat, quan les actrius es fan grans són oblidades”, resumeix un dels personatges.

Es veu a venir que la rivalitat entre totes dues prendrà un tomb maliciós i retorçat a mesura que la sèrie avanci; però, com ja sol passar en les ficcions de Ryan Murphy, que ja va criticar en una de les seves primeres sèries, Nip/Tuck, la sublimació que la societat fa de la bellesa i la joventut, la culpa de tot plegat serà del context, no de les dues enemigues. Com que l’enemistat entre les dues actrius es produeix en el context del rodatge de la pel·lícula ¿Qué fue de Baby Jane?, l’únic film que Joan Crawford i Bette Davis van rodar juntes, l’any 1962, la sèrie s’apropia molt hàbilment l’estil visual del thriller psicològic que va dirigir Robert Aldrich per bastir una ficció de la realitat dins la ficció en un joc que entusiasmarà els més cinèfils i que atraparà fàcilment els espectadors que no sàpiguen res del film en qüestió ni del seu esmolat desenllaç.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.