De mica en mica, la Diada a Brussel·les ha anat desgranant-se amb les mesures de distanciament social que han impedit la celebració d’actes multitudinaris i han obligat a la Delegació de la Generalitat de Catalunya a la capital europea a fer un trobada virtual dos dies abans. Conferències, concentracions i altres actes culturals han patit les conseqüències de la pandèmia en un moment i un lloc clau per a Catalunya.
La primera convocatòria a l’espai Centre Multiculturelle FZO-Vl, al barri de Molenbeek de la capital belga, va gaudir de la presència de tots els polítics catalans exiliats en aquest país. L’Assemblea Nacional Catalana va aprofitar la inauguració d’una mostra de l’exposició fotogràfica «Presos polítics a l’Espanya contemporània», de Santiago Serra, dues vegades censurada, per a engegar la setmana catalana de la Diada arreu del món. El president a l’exili Carles Puigdemont hi va ser present, així com també les conselleres, també exiliades, Meritxell Serret, Clara Ponsati, Lluís Puig i Toni Comin. Tot en un acte on el raper exiliat Valtonyc va ser protagonista d’una entrevista, emesa virtualment, prèvia a la sentència de la justícia belga per a la seua extradició a Espanya.
La Delegació del Govern davant la Unió Europea va organitzar una celebració virtual de la Diada de Catalunya des de Brussel·les via Youtube amb un discurs del conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé. Durant l'acte també s’inaugurava l'exposició 'Catalunya: 7,5 milions de futurs’. Lluny queden les trobades y còctels que congregaven els residents catalans a Brussel·les, tan esperats per a saber el que es mou a la capital d’Europa.
El Casal Català de Brussel·les també ha pres la iniciativa per celebrar la Diada. Amb els noranta anys que compleix a la capital belga, s’ha tornat a acostar a l’estàtua del Manneken Pis, novament vestit de timbaler del Bruc, per a cantar Els Segadors, amb un emotiu parlament de la delegada Meritxell Serret. El dia anterior també va reunir els exiliats a Bèlgica davant de la fortalesa Het Steen d’Anvers, per retre homenatge al Marqués de Rubí -Josep Antoni de Rubí i Boixadors-, clau en la resistència de Mallorca davant la invasió de les tropes borbòniques i que està soterrat en aquesta ciutat, on es va haver d’exiliar.
L’acte va comptar, a més, amb la presència de la societat civil i política de Catalunya i amb l’ajuda per a la organització, entre altres, del conseller Lluís Puig. Totes les forces polítiques catalanes de l’independentisme varen dipositar flors per al Marqués de Rubí. Intervingueren Llorenç Navarro, del Casal Català; Eva Pruneda, de l’ANC; Josep Monrabà, de JNC; Claudia Cots, de JuntsxCat; Ivan Fox, per la CUP; Meritxell Serret, per ERC; i el president Carles Puigdemont, pel Consell per la República.
Sota les normes que imposa la COVID-19 també a Brussel·les, tots el actes e varen celebrar amb mascaretes i mantenint una distància d’un metre i mig entre persones, a més del compromís adquirit de no reunir grups més nombrosos de 10 persones. També a la concentració a l’ambaixada espanyola, que es va celebrar a la tarda, com cada any, sota la estreta vigilància de la policia belga, que aquesta vegada, a més de controlar el tràfic, intentava mantenir les normes de distanciament social.