El retorn a l’activitat política després de les vacances d’estiu ve marcat a les Illes per la nefasta situació econòmica i pel revifament de la pandèmia que presenta unes quantitats de contagis diaris molt superiors a quan es decretà l’estat d’alarma. Unes circumstàncies epidemiològiques que fan impossible que el govern de Londres es replantegi per ara la quarantena per als turistes que arribin de Balears i el de Berlín la recomanació de no viatjar a les Illes. Dues mesures que han enfonsat el turisme durant el mes d’agost a Balears. Així i tot el Govern de Francina Armengol lluita per assolir els «passadissos segurs» amb el Regne Unit i Alemanya que canalitzin —quan les dades de l’epidèmia ho permetin —turistes d’aquests dos països cap a l’arxipèlag. Mentrestant, l’oposició critica la presidenta perquè, al seu parer, no sap com fer front ni a la pandèmia ni a la greu situació econòmica.
Tancament hoteler. La quarantena anunciada a finals de juliol pel Govern de Boris Johnson per als britànics que tornessin de vacances a les Balears suposà l’esvaïment del turisme d’aquest mercat emissor. La seva importància es palesa si s’observa el nombre de visitants d’aquell país que arribà a les Illes el 2019: 3,8 milions. Des del mateix dia que Londres anuncià la mesura, es multiplicaren les cancel·lacions de reserves a hotels illencs. La caiguda de britànics que s’espera per a quan acabi la temporada enguany farà feredat. No serà diferent en el cas alemany, el primer mercat emissor turístic. La raó és que el Govern d’Angela Merkel recomanà a mitjan mes d’agost no viatjar a Balears degut a l’índex de contagis de coronavirus que s’hi enregistrava. Com els britànics, des del mateix dia de la recomanació, els turistes d’aquesta nacionalitat començaren a partir cap a ca seva i les reserves hoteleres caigueren en picat. Dels 4,5 milions d’alemanys que arribaren l’any passat a les Illes la immensa major part s’haurà perdut enguany. Fins i tot una porció important dels que tenen casa a l’arxipèlag —18.992 hi estaven empadronats el 2019, a més d’un nombre ignot però força elevat que hi tenen segona residència— feren cas a la recomanació, tancaren les propietats i tornaren cap al seu país.
La setmana passada l’associació turística Essentially Mallorca, que vol promocionar l’illa com a destinació internacional de luxe, celebrava una reunió a Palma durant la qual els seus representants parlaren del «tancament del 70%» de l’hoteleria de luxe que encara era oberta a principis de setembre. Els hotels de gamma alta eren els que resistien millor. Però la previsió és que, a partir del dimarts d’aquesta mateixa setmana —coincidint amb l’equador del mes—, s’acumulin les baixades de barrera d’aquests establiments. «Les reserves s’han cancel·lat», explicaven els portaveus del grup esmentat.
El problema es perllongarà en el temps. Es tem que passin prou setmanes fins que es pugui controlar de bell de nou l’epidèmia i tornar a tenir dades de contagis semblants a les de juliol. De tal manera que l’esperança d’una tardor-hivern 2019-2020 amb turisme és a hores d’ara més aviat una il·lusió que una probable realitat. S’ha esvaït totalment l’optimisme que aixecà la «prova pilot» organitzada pel Govern durant la segona quinzena de juny, que tenia per objectiu deixar clar —sobretot a Alemanya— que les Illes eren una destinació segura. Fou un gran èxit i va fer créixer l’esperança que el juliol i l’agost no serien tan nefastos com a l’abril s’havia suposat i que a la tardor es podrien mantenir oberts alguns hotels, suficients com per no donar per absolutament perduda la temporada. L’increment de contagis ho ha fet impossible. Un cas que ha pogut conèixer aquest setmanari mostra la terrible situació: una empresa que té una vintena d’hotels a les Balears i que preveia obrir-ne la meitat, just iniciat el setembre només en tenia en funcionament quatre, amb una alta probabilitat de tancar-ne algun altre a mitjan de mes, si és que no els tanca tots.
No és només el turisme estranger el que s’ha enfonsat. Com per tot, tampoc hi haurà enguany el consol del de l’Imserso. El Govern espanyol ha anul·lat la campanya d’aquest turisme social per primer cop en 35 anys. L’augment de contagis fa inviable els viatges d’una població de risc com aquesta. La conseqüència és que també tanquen els establiments que era previst que es mantinguessin oberts durant els pròxims mesos per acollir el programa de vacances per a gent gran.
Quedaran alguns hotels en funcionament, però serà per a un turisme quantitativament residual. Segons les previsions de l’Associació Hotelera de la Platja de Palma —aquesta és la zona on més establiments hi havia oberts els hiverns anteriors —, al voltant del 90% de l’oferta estarà tancada. Això, si no empitjoren encara més les condicions sanitàries.
La situació és de risc màxim per a l’economia illenca, que és gairebé un monocultiu turístic. El turisme representa el 85% del PIB, de forma directa i indirecta. Amb el resultat fàcil d’imaginar per a enguany —després de l’enfonsament del nombre de visitants— d’un nivell d’atur que fa por. A 31 d’agost, hi havia enregistrats a les oficines d’ocupació de les Illes 73.753 persones, la qual cosa representava un 90% més que un any abans. Les previsions del Govern, fetes abans de l’estiu i que no han estat rectificades, parlen d’un atur a finals d’any que està al voltant del 30% o més del total d’afiliats a la Seguretat Social. Tenint en compte que aquests últims sumen 600.000 efectius, l’atur podria arribar a uns 200.000 treballadors o poc menys. Cal recordar que en el pitjor moment de la crisi iniciada el 2008 no se superà el 25% de desocupació.
La Confederació d’Associacions Empresarials de Balears (CAEB), la gran patronal illenca, ja ha advertit que «la situació és més que alarmant a totes les Illes», segons la seva presidenta Carmen Planas. Per això, al seu entendre, cal l’ajuda del Govern central, perquè «som la comunitat més perjudicada per aquesta crisi» degut a la dependència d’un turisme que s’ha enfonsat: «els mesos de tardor i hivern seran molt difícils i lament dir que la crisi serà d’incalculables i enormes dimensions».
A l’espera que el Govern de Pedro Sánchez allargui la vigència dels ERTO fins, almanco, la pròxima primavera —tal com s’ha compromès a fer, tot i que encara no havia concretat res la setmana passada—, el Govern de Francina Armengol centra ara els seus esforços en una doble via: per una banda en la lluita contra la pandèmia i, per l’altra, en la reactivació de la idea de crear corredors segurs a través dels quals puguin arribar turistes britànics i alemanys, amb la vista posada en la pròxima primavera.
Pandèmia i corredors turístics. El descontrol del virus a Balears ha suposat tenir nivells de contagis per dia molt alts —una mitjana superior als 300 casos, la setmana passada—, tot i que no és la mateixa situació que a la primavera d’enguany perquè el sistema sanitari no està en risc de saturació —almenys de moment.
Segons la Conselleria de Salut, el dimarts 8 de setembre hi havia 9.119 persones aïllades a Balears, amb quasi 2.000 malalts actius. Segons les dades oficials del Centre de Coordinació COVID, per cada malalt es localitzen 4,33 altres persones que s’han d’aïllar. Justament per assegurar que sigui així, el Govern anuncià que donarà les dades d’aquestes persones a la policia perquè puguin ser controlades i evitar que hi hagi gent que no compleixi la quarantena. El centre referit calcula que el 10% dels casos que es rastreja acaba desenvolupant la malaltia.
El Consell de Govern celebrat el dilluns dia 7 de setembre aprovà que la Conselleria de Salut, sota les ordres de la titular Patrícia Gómez, tingui la potestat de decidir si cal aïllar domicilis, pisos, barriades o, si fos imprescindible, municipis sencers sense necessitat de demanar al Govern central el confinament general per a tot Balears. Igualment podrà decretar una mena de toc de queda, és a dir prohibir la sortida del domicili en una determinada àrea durant la nit a no ser que sigui per raó justificada com anar a fer feina, a comprar a una farmàcia, etc. El dimecres 9 de setembre, el departament de Gómez emeté una ordre en què prohibia la sortida al carrer a partir de les 22 hores i fins a la matinada següent a quatre barriades de Palma: Son Gotleu, Can Capes, Soledat Nord i Son Canals, les més pobres i degradades de la capital, on viuen unes 23.000 persones, sobre una població total de la ciutat de 440.000 habitants. Segons explicà la consellera, es tracta de la zona de la ciutat amb més «alta densitat de població», cosa que influeix decisivament en la transmissió de la malaltia.
El Govern necessita desesperadament controlar la pandèmia per poder tenir esperances de recuperar l’economia. L’objectiu és que la primavera pròxima es pugui començar a reanimar el turisme. A tal efecte no deixa d’intentar assolir el seu gran objectiu des de maig passat: que les autoritats de Londres i Berlín acceptin posar en marxa «corredors segurs» a través dels quals els turistes es puguin desplaçar a les Illes.
Iago Negueruela, conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, no ha cessat d’intentar convèncer el Govern de Pedro Sánchez perquè l’ajudi en la missió d’assolir els dits corredors. Durant mesos, ha insistit fins que l’Executiu espanyol s’avingué a negociar amb els governs alemany i britànic. El conseller ha estat en permanent contacte amb Fernando Valdès, secretari d’Estat de Turisme, per forjar la postura comuna a adoptar davant dels governants dels dos grans països emissors de turisme cap a les Illes. Finalment, la setmana passada, i a pesar del descontrol de la pandèmia a Balears, el Govern de Boris Johnson anunciava que, a partir d’ara, analitzarà la situació epidemiològica dels territoris insulars a banda de la de l’Estat al qual pertanyen. És una gran victòria política per a l’executiu de Francina Armengol. «Era quelcom que reclamàvem des de fa temps i és una bona notícia», valorava Negueruela, si bé reconeixia que ara la gran feina a fer és controlar la pandèmia, perquè si no serà impossible concretar els corredors: «ara el primer que cal és reduir la nostra taxa de contagis, però la decisió britànica és important perquè ens permet albirar un horitzó per començar a preparar bé el 2021». El mateix camí vol seguir l’executiu balear amb el turisme alemany.
Per al que resta de 2020, les previsions turístiques són nefastes, ja no hi ha remei. Però, si la situació epidemiològica millorés —i més encara si a la primavera ja es disposés de la vacuna—, amb aquests corredors segurs es podria començar la pròxima temporada amb la fundada esperança de tenir un estiu a ple rendiment.
Polèmica política. Ara per ara, però, cal fer front a una llarga temporada de tardor i hivern que promet ser terrible per a l’economia balear. Francina Armengol exigeix que Madrid s’impliqui i ajudi les Illes. «Les Balears han estat solidàries en el passat amb la resta d’Espanya i ara toca que sigui a l’inrevés», assegura, en referència a quan el turisme va salvar l’arxipèlag de la crisi econòmica de fa deu anys i, via impostos, els illencs contribuïren molt a ajudar els ciutadans de la resta de l’Estat espanyol a recuperar-se. Ara la situació és la inversa: «ens espera un hivern molt difícil» i «necessitam la implicació» de l’Estat per superar aquesta situació, va dir Armengol en l'última reunió via telemàtica de presidents autonòmics amb Sánchez. El Govern vol un tracte diferenciat; entén que la situació balear és única, pitjor que la de qualsevol altra comunitat degut al quasi monocultiu turístic i que, per això, Madrid ha de tenir un tracte prioritari i especial cap a Balears, sobretot a l’hora del repartiment dels fons europeus. A cada reunió de membres del Govern amb ministres o secretaris d’Estat es fa la mateixa demanda. A cada reunió telemàtica amb el president espanyol, Armengol reclama el mateix. Però de moment Palma només ha rebut bones paraules de Madrid.
Això fa que l’oposició al Govern incrementi cada cop més la intensitat de la crítica cap a Armengol i els seus socis. I més que passarà les pròximes setmanes amb el reinici de l’activitat parlamentària, que s’havia de reobrir la setmana passada però s’ha ajornat per mor de dos diputats que donaren positiu en els tests del virus.
Al parer de la diputada Núria Riera del PP, «la situació se’ls ha anat de les mans totalment, la gestió que fan (els partits del Govern) és nul·la, caòtica i negligent», en referència tant als rebrots de la malaltia com, sobretot, a les conseqüències econòmiques. Igual pensa la portaveu parlamentària del PI, Lina Pons: «el Govern està sobrepassat». Per la seva banda, Marc Pérez-Ribas, de Ciutadans, troba que en el Govern hi ha hagut «massa autocomplaença després del relatiu èxit del pla pilot del mes de juny». «Senzillament estam davant d’una gestió nefasta des del punt de vista sanitari i econòmic», calibra el líder de Vox, Jorge Campos.
Els partits que donen suport al Govern neguen les acusacions i la raó a les crítiques. Tot i així, la presidenta ha acceptat, tal com li havia reclamat el líder del PP, Biel Company, donar explicacions —en una propera sessió de la Cambra que a finals de la setmana passada no s’havia fixat encara— tant de la gestió de la pandèmia com de la situació econòmica.