Les dades de generació de residus municipals a Catalunya durant el 2019 evidencien un canvi en el model de recollida. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, amb el director de l’Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost, van comparèixer en roda de premsa per anunciar que durant l’any passat, un 44,8% de residus es van recollir selectivament. O el que és el mateix: 1,8 milions de tones de residus van ser recollides de manera selectiva, que s’ha situat en màxims històrics.
Al Principat, l’any passat es van generar quatre milions de tones de residus, el que equivaldria a 1,4 quilos al dia per habitant. El conseller Calvet constata, amb aquesta xifra, tal com anunciava en roda de premsa, que estem davant «un bon indicatiu que ens fa pensar que, en part, a poc a poc, va canviant la manera de consumir, més preventiva pel que fa a la generació de residus».
Aquestes xifres van servir perquè l’any passat, el 2019, s’evitara l’emissió de 564.000 tones de gasos amb efecte d’hivernacle, equivalent al CO2 que produirien 564.000 vehicles durant tot un any si feren un recorregut total de 10.000 quilòmetres. Segons explicava el mateix conseller, «la generació de residus i la seva gestió a través de la recollida selectiva formen part de la nostra Agenda Verda, que prioritza l’activació del nou Pla d’Acció d’Economia Circular de la Unió Europea, la circularitat de sectors amb usos intensius de recursos, i aposta per una nova legislació per a la reducció de residus que eviti l’excés d’embalatges i envasos i que millori la cooperació al llarg de les cadenes de valor».
El rècord en recollida selectiva s’ha produït en totes les fraccions. Enguany, el material que més s’ha recollit d’aquesta manera ha estat el paper i el cartró, que ha augmentat fins a un 29%. Segons el conseller Calvet, aquest fet estaria relacionat amb la disminució del preu del paper, «que ha fet desaparèixer pràcticament els furts als contenidors de color blau». La recollida selectiva de vidre, pel seu compte, augmenta en un 6,6%, aproximant-se als nivells de 2008, quan va assolir el màxim històric. Pel que fa als residus municipals, l’augment ha estat del 6% respecte a l’any anterior, arribant al màxim històric. Els envasos lleugers s’han recollit selectivament un 4,5% més que l’any anterior.
Les deixalles recollides de manera no selectiva han disminuït, pel seu compte, en un 3,75% respecte a l’any anterior. El 70% de les 2,2 milions de tones s’han destinat a tractament mecànic biològic previ a la disposició final i només un 23,4% del material recollit ha anat a parar a l’abocador sense ser tractat de manera prèvia. Pel que fa a la destinació de residus a dipòsit controlat, que el 2035 només haurà d’arribar al 10% dels residus generats segons la normativa europea, s’ha situat enguany en el 32,9%. Una xifra que guanya valor si es compar amb el percentatge de 2014, que va ser del 43,3%.
Rànquing
La comarca del Berguedà ha estat la més destacada en percentatge de recollida selectiva. Els seus 40.000 habitants han aconseguit una xifra del 68,82%, quan fa dos anys la comarca estava al lloc 36 de la classificació general, integrada per les 42 comarques del Principat. El sistema de recollida porta a porta ha estat fonamental per aconseguir aquest resultat. La comarca d’Osona, fins ara líder en aquest rànquing, ha passat al segon lloc amb un 65,4%. Alhora, un total de 13 comarques superen el 50% de la recollida selectiva de residus, quan el 2018 la xifra va ser d’una desena. En tercer lloc hi ha el Priorat (63,23%), el Moianès (62,85%) i la Segarra (57,98%). Per contra, al capdavall de la classificació hi hauria la Baixa Cerdanya (26,01%), el Tarragonès (36,42%), l’Àrea Metropolitana de Barcelona (37,38%), el Baix Penedès (38,35%) i la Vall d’Aran (38,72%).
Per millorar encara més aquestes xifres pròximament, l’Agència de Residus De Catalunya està treballant en la redacció d’una nova Llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos de Catalunya, que es preveu per al setembre. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que la llei haurà de permetre «activar mecanismes amb tots els actors, però especialment amb el sector empresarial per facilitar noves maneres de consumir i, particularment, també de produir, perquè el millor residu és el que no es produeix, ja que en la jerarquia de gestió de residus, el primer graó és la prevenció».
D’altra banda, el conseller Calvet ha fet una crida a fer «més esforços per incrementar la recollida selectiva implantant models eficients com el porta a porta, contenidors intel·ligents, models de pagament per generació i assegurar que el comerç i els serveis realitzen correctament la recollida selectiva».
Més dades
Segons indica l’Agència de Residus de Catalunya, el nombre de tones de residus municipals generades durant el 2019, si es compara amb el creixement econòmic viscut a Catalunya, es comprova que la generació se situa per sota de la mitjana. Al mateix temps, la generació per càpita, d’1,44 quilos diaris, si es compara amb la variació interanual del PIB, es veu que la variació de la generació per càpita també se situa per sota.
La recollida selectiva bruta per materials indica que encara hi ha possibilitat de millora pel que fa a la recollida de fracció orgànica i envasos lleugers, en tant que cal deixar-los lliures d’impropis.
En tot cas, l’augment de la recollida selectiva haurà de continuar durant els propers anys si Catalunya vol adaptar-se a les normatives europees, que cada cop són i seran més estrictes en aquest sentit. Els sistemes porta a porta i, sobretot, el compromís ciutadà, són indispensables per complir objectius en aquest àmbit i seran fonamentals per continuar en aquesta línia. Els resultats fins ara són positius, però cal millorar-los perquè Catalunya s’adeqüe a les necessitats del planeta.