Hemeroteca

Un 11 de Setembre diferent

Ara fa vint anys, la Diada encara quedava lluny de ser un esdeveniment multitudinari, tal com ocorreria poc més tard. A l'any 2000 es va celebrar una nova Diada encara amb Jordi Pujol com a president i amb més participació ciutadana que durant anys anteriors. Així ho explicàvem al número 849 de la revista EL TEMPS, als quioscos la quarta setmana de setembre d'aquell any.


L'acte unitari de Barcelona, convocat per la nova Comissió 11 de Setembre, ha revifat l'esperit reivindicatiu de la Diada de Catalunya. Una jornada que havia anat perdent participació ciutadana a mesura que s'havia anat institucionalitzant.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com cada any, l'11 de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, es va desenvolupar amb un programa gairebé mecànic pel que fa als actes institucionals: ofrenes florals a la tomba i al monument de Rafel Casanova, la recepció oficial al Parlament de Catalunya... Però pel que fa als actes reivindicatius, enguany es pot parlar d'un 11 de Setembre diferent. Primer de tot, la jornada reivindicativa no va acabar amb el regust amarg de les càrregues policíaques i detencions de joves independentistes.

Tot el contrari, la Diada va finalitzar amb un acte unitari convocat per la nova Comissió 11 de Setembre, al passeig de Lluís Companys de Barcelona. La concentració, que va aglutinar unes 15.000 persones per escoltar parlaments i música, va substituir les corredisses davant dels antidisturbis.

Convocants heterogenis. L'acte central d'aquest 11 de setembre, amb el lema "Pels drets i les llibertats a Catalunya i al món", ha estat una convocatòria unitària feta des de diversos àmbits de la societat civil, que ha agrupat gent de diferents sensibilitats, com per exemple, Justícia i Pau -entitat abanderada en la lluita pels drets humans- amb la Plataforma per la Llengua -associació de joves que treballa per la normalització de l'ús del català. En total, prop de 150 col·lectius i entitats s'han agrupat al voltant de la Comissió 11 de Setembre, que es torna a posar en marxa després de molts anys d'inactivitat. Un nom que recupera el record de l'organització que, en la transició del franquisme cap al sistema d'avui, va aconseguir mobilitzar més d'un milió de persones per demanar les llibertats nacionals de Catalunya.

En el manifest de convocatòria a l'acte, els impulsors d'aquesta jornada unitària van exposar la necessitat de "donar una resposta crítica i cívica a l'ofensiva unificadora del nacionalisme espanyol que s'està duent a terme des de fa un temps". Entre les organitzacions que van signar el manifest hi ha entitats com l'Associació Catalana de Professionals (ACP), l'Associació Josep Narcís Roca Farreras, l'Associació l'Opinió Catalana, el Centre Unesco de Catalunya, el Ciemen, la Fundació Bofill, l'Institut d'Estudis Catalans, Justícia i Pau 0 la Plataforma per la Llengua, entre d'altres.

L'acte del passeig Companys va començar amb els parlaments del president de l'ACP Josep Castells, del filòsof i professor de la Universitat de Girona, Josep M. Terricabras i del pedagog i col·laborador de SOS Racisme, Miquel Essomba. Entre aquests parlaments es van intercalar les actuacions de Roger Mas, Titot (el cantant dels Brams) i David Rosell, i el grup de rock mallorquí Antònia Font. L'acte reivindicatiu va acabar amb un concert dels grups de rock Obrint Pas, de València, i Els Pets, de Constantí (Tarragonès).

A banda dels aspectes més lúdics, els organitzadors de l'acte unitari consideren que gràcies a aquesta iniciativa moltes persones que, durant els darrers anys s'havien anat desvinculant de la jornada, van tornar al carrer. I és que a mesura que la Diada s'ha anat buidant de significat polític, s'ha institucionalitzat i pràcticament ha esdevingut una festa més del calendari laboral del Principat, s'ha anat reduint la participació ciutadana en els actes reivindicatius. Però pels integrants de la Comissió, enguany sembla que s'ha trencat aquesta dinàmica. Aquest és, precisament un dels punts que destaca Miquel Sellarès, un dels impulsors del renaixement de la Comissió 11 de Setembre, que considera que s'ha "fet recobrar la il·lusió que molta gent havia perdut en els darrers anys".

Carles Descalzi, gerent del Centre Unesco de Catalunya també fa una valoració molt positiva d'aquest 11 de setembre. Per Descalzi és molt important que s'hagi reprès una mobilització que ha aconseguit posar en contacte prop de 150 entitats, amb molt poc temps. En aquest sentit, la presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), Dolors Camats, també considera tot un èxit aquesta primera convocatòria de la Comissió. En especial destaca que les entitats s'han sentit cridades a entrar en el debat sobre el país. Camats també valora que les entitats hagin mostrat la seva voluntat de continuar treballant conjuntament.

Blocatge informatiu. Com a aspecte més negatiu, però, la Comissió lamenta que s'hagi evidenciat "el blocatge informatiu dels grans grups mediàtics per minimitzar la mobilització ciutadana".

Malgrat això, els organitzadors consideren que la jornada ha esdevingut una gran mostra de civisme i que serà el punt d'arrencada d'una mobilització més àmplia per a la Diada de l'any 2001, que, segons la Comissió, ha de ser "una gran festa reivindicativa".

La Comissió 11 de Setembre continua amb la seva activitat. A partir d'aquest dilluns, de forma periòdica, s'anirà reunint per organitzar la Diada de l'any que ve, amb actes previstos durant tota la setmana de l'Onze de Setembre.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.