La presidenta del Parlament entre 2015 i 2017, Carme Forcadell, tornava a la cambra aquest divendres a la tarda, després de dos anys i mig. Forcadell, que compleix una pena d'11 anys i sis mesos de presó per sedició, feia de nou un cant a la llibertat d'expressió: "Un tresor immens que hem de preservar sempre". Forcadell definia la cambra que ella mateixa va presidir com "la institució de la paraula lliure, de la veu plural del país, del diàleg polític sense límits". L'expresidenta ha participat en l'acte de commemoració dels 40 anys de restabliment democràtic de la institució, al costat del president de la cambra, Roger Torrent, i la resta d'expresidents, Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010), Núria de Gispert (2010-2015). Forcadell era rebuda amb els aplaudiments dels diputats a l'escala d'honor.
La presidenta @ForcadellCarme torna al #Parlament amb motiu de la declaració conjunta dels presidents de la cambra pels 40 anys de la restitució de la institució. Orgull i emoció, benvinguda! pic.twitter.com/b3DtkMN4A6
— Roger Torrent (@rogertorrent) September 4, 2020
En la seva part de discurs de la compareixença que tots cinc expresidents i president actual de la cambra feien conjuntament des del Despatx d'Audiències, Forcadell presentava la institució com un espai de debat on tot el que preocupa a la ciutadania ha de poder ser expressat i debatut lliurement, "amb l'únic límit de l'educació i el respecte degut per la resta de representants de la ciutadania".
[VÍDEO] La presidenta @ForcadellCarme des del @parlamentcat: "Tot allò que preocupa la ciutadania ha de poder ser expressat i debatut lliurement. La llibertat d’expressió és un tresor immens que hem de preservar sempre" pic.twitter.com/WlmvtZ9KQy
— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) September 4, 2020
Forcadell argumentava, al seu torn, que des del Parlament s'intenta "empènyer els canvis en favor del progrés social". "Parets de vidre, finestres obertes per escoltar la voluntat popular, i la porta oberta per acollir les necessitats i els anhels del poble", ha expressat l'expresidenta. A més, feia una crida per assolir la igualtat efectiva entre homes i dones, que veu com un "repte pendent". I és que tot i que el Parlament s’acosta ara a la paritat numèrica de diputats i diputades, "cal un pas més" per la paritat en els càrrecs de responsabilitat.
Roger Torrent, president actual de la cambra, lamentava que Forcadell compleix pena de presó per haver exercit el seu càrrec "amb dignitat democràtica", "per haver complert fidelment amb el càrrec i haver obeït escrupolosament amb el reglament que regula les funcions de presidència, per haver defensat els drets dels diputats i per haver-se negat a censurar els debats parlamentaris". "Carme, poques vegades s'ha fet evident la injustícia com en el teu cas", continuava Torrent, que acabava desitjant veure Forcadell "plenament lliure", tal com vol la majoria de la ciutadania "més enllà d'ideologies i afinitats polítiques".
En l'acte, el president del Parlament alertava de la judicialització que "ha llastrat" la capacitat legislativa en els darrers anys i reclamava, també, un referèndum en què "tothom pugui opinar lliurement quin futur vol pel país i quin futur vol pel seu Parlament".
Emocionada de tornar al Parlament després de 896 dies d'haver-ne sortit per anar a declarar al Tribunal Suprem i d'allà a Alcalá-Meco. Il.lusionada i amb moltes ganes de retrobar els companys i companyes i els treballadors i treballadores. Gràcies per pensar en mi. Us estimo.
— Carme Forcadell (@ForcadellCarme) September 4, 2020
Forcadell, que compleix condemna a la presó barcelonina de Wad Ras, es troba en situació de tercer grau després que el jutge penitenciari desestimara la petició de la Fiscalia per revisar la validesa d’aquesta situació carcerària. La també expresidenta de l’ANC va presidir la cambra entre 2015 i 2017, fins que el Govern espanyol, llavors liderat per Mariano Rajoy, va dissoldre el Parlament després d’aplicar l’article 155 i va convocar eleccions immediatament. En aquell moment, Forcadell havia passat una nit a la presó, que va poder abandonar després d’abonar la fiança imposada pel jutge. Mesos més tard, al març de 2018, Pablo Llarena, instructor de la causa de l’1 d’octubre, va processar la presidenta de la cambra per rebel·lió, i va ser empresonada de manera preventiva. Des de llavors resta empresonada, atès que a l’octubre de 2019 va ser condemnada a 11 anys de presó per un delicte de sedició justificat, segons els jutges, per haver permès el debat, la votació i l’aprovació parlamentària de les lleis de Referèndum i Transitorietat, aprovades els dies 6 i 7 de setembre de 2017.