El mes d’agost ha estat nefast per al turisme a les Illes, per a la situació epidemiològica i, per tant, per al Govern balear. En només les cinc setmanes que van de la sortida de juliol a l’entrada de setembre tot s’ha capgirat. Les bones noves s’han esvaït. Tot han estat notícies dolentes.
El retorn del pessimisme. El mes de juliol començava amb un moderat optimisme. Les dades de la pandèmia pareixien augurar una estabilitat dels contagis dins de nivells molt baixos i amb absència de morts. De fet, entre el final de juny i l’inici de juliol es van enregistrar diversos dobles zeros -cap contagi, cap mort– que omplien d’esperança el Govern perquè la recuperació turística podria ser un fet. No, per suposat, com per repetir les dades de 2019, quan arribaren a les Illes 16 milions de turistes. Però sí almenys com per evitar la catàstrofe econòmica que durant el mes d’abril semblava inexorable. Aleshores el gairebé monocultiu turístic de l’economia balear va fer presagiar al propi Executiu de Francina Armengol que venia una hecatombe: les dades oficials parlaven d’una caiguda d’un 30% del PIB i un increment de l’atur fins a un terç dels 600.000 afiliats a la Seguretat Social que hi havia aleshores a l’arxipèlag. Tanmateix el bon comportament de les dades de la pandèmia durant el mes de maig van canviar el panorama radicalment.
Aleshores el Govern va decidir fer -d’acord amb l’Estat- la «prova pilot turística» per a la segona quinzena de juny. Fou un èxit total. No per la quantitat de turistes que es desplaçaren a les Illes -no era l’objectiu– sinó pel ressò mediàtic a Alemanya, que d’això es tractava, de fer veure que les Illes eren una destinació segura. Així que quan obriren els hotels -aproximadament el 40% del total, amb limitacions d’ocupació– l’1 de juliol, tant el Govern com les patronals turístiques estaven convençuts que la temporada alta reduïda a juliol i agost serviria per matisar prou l’impacte econòmic negatiu de la pandèmia i que s’obria la porta a un setembre i octubre força bo.
No obstant, res ha sortit com es prèvia. La pandèmia s’ha descontrolat absolutament durant el mes d’agost. El Govern temia que pogués passar això. Però confiava en que no fos tan intens com ha estat i, sobretot, esperava comptar amb un ajut del Govern central que ha brillat per la seva absència. Ja a començament de juliol Armengol, alertada pels rebrots a Catalunya, demanà a Pedro Sánchez capacitat per imposar controls sanitaris als viatgers que arribaven als ports i aeroports illencs. No se li va permetre.
En les setmanes següents l’Executiu illenc veia, impotent, com la manca de responsabilitat d’alguns turistes i residents, especialment joves, que no guardaven cap de les mesures de seguretat, posava en risc tota la feina feta per gaudir d’una temporada turística que almenys pal.liés la caiguda prevista.
Amb la fi del mes de juliol arribà un cop duríssim: la quarantena imposada pel Govern de Boris Johnson als viatgers que tornessin al país des de l’Estat espanyol. L’agost s’inicià amb una progressió geomètrica dels contagis. A mitjan mes era el Govern d’Angela Merkel el que colpejava el turisme a les Illes: recomanava no viatjar a l’Estat, incloses les Balears. Ja no hi havia res a fer. La temporada estava perduda. Pitjor encara: els rebrots es multiplicaven, el nombre de nous contagiats estava fora de control i fins i tot es tornaven a comptar morts.
Confinaments sel·lectius. En començar setembre la situació va empitjorar fort ferm. Aquesta setmana la mitjana diària de nous infectats ha estat al voltant dels 300, s’han comptabilitzat –fins el dijous– deu morts més, s’han hagut de reobrir plantes hospitalàries especialment destinades als malalts de la Covid–19 -que s’havien tancat el juny– i, al mateix temps, els hotels han hagut d’anar tancat així com partien els turistes que tenien i no n’arribaren de nous. A mitjan agost la temporada es donava per perduda. De la possibilitat de recuperar alguns turistes per a la tardor ja ni tan sols se’n parla.
Hores d’ara, igual que passava el mes de març i abril, l’única preocupació és intentar controlar altre pic la pandèmia. Que no serà fàcil. Per això Armengol va anunciar aquest passat dijous que el Consell de Govern de dilluns dia 7 de setembre aprovarà una bateria de dures mesures que poden arribar al confinament sel·lectiu de barriades de Palma i/o pobles sencers, si és necessari.
La presidenta digué que el seu Executiu s'està plantejant mesures com reduir encara més els aforaments dels establiments -com els bars- , rebaixar el màxim del nombre de persones en reunions socials -de les deu actuals a cinc- i, entre d'altres, restringir les sortides del domicili durant la nit. Així estàn les coses. Molt malament. No debades Balears és la segona regió europea -després de Madrid– més castigada per la pandèmia, segons la relació entre contagis per cada 100.000 habitants en una setmana.