Tot i estar a les portes d’una més que probable inhabilitació per part del Tribunal Suprem, el president català Quim Torra ha reconfigurat el seu executiu a la recerca d’estabilitat. Un anunci, el del canvi en tres departaments, allunya una mica més l’horitzó electoral, si bé aquest no es podrà endarrerir més, previsiblement, de principis de 2021. I és que si el jutge Manuel Marchena acaba inhabilitant el president català, els terminis per proposar un nou candidat s’esgotarien en cas que no hi haja cap proposta de nou president -tal com segurament ocorrerà- i llavors quedarien convocades les eleccions de manera automàtica.
Fins llavors, el president català pretén dotar el seu Govern de més estabilitat. Hi haurà canvis en tres departaments, tots regentats per membres de Junts per Catalunya i el PDeCAT. Tot i que els relleus haurien estat consensuats, Miquel Buch, conseller sortint d'Interior, s'ha mostrat sorprès pel moment en què s'ha produït el seu relleu.
Empresa i Coneixement
Amb la consellera Àngels Chacon al capdavant, aquest era el Departament que políticament més afectava les sensibilitats de Junts per Catalunya. La consellera, l’única del Govern que no es va desfer del carnet del PDeCAT per vincular-se exclusivament al nou partit fundat i liderat pel president Carles Puigdemont, no feia el pas que havien seguit la resta de consellers del PDeCAT -Jordi Puigneró, Damià Calvet, Miquel Buch i Meritxell Budó-, així com també els presos polítics Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull i el conseller a l’exili Lluís Puig, entre molts altres. De fet, són moltes les travesses que situen Chacon com a cap de llista de la fórmula electoral resultant dels acords que alguns busquen entre el Partit Nacionalista de Catalunya de Marta Pascal i el PDeCAT de David Bonvehí, que podrien explorar una candidatura per acudir conjuntament a les eleccions.
Qui substituirà Chacón al capdavant d’Empresa i Coneixement serà l’economista Ramon Tremosa. Nascut el 1965, és professor a la Universitat de Barcelona i va fer el gran salt a la política com a eurodiputat el 2009, accedint a la cambra europea com a independent per Convergència Democràtica. Va restar a Estrasburg fins l’any 2019, quan Carles Puigdemont va liderar la llista de Lliures per Europa -que va ser la més votada a Catalunya i va convertir el president a l’exili en eurodiputat.
Tremosa, resident al barri de Gràcia i amb ascendents de la Ribagorça -origen que sempre reivindica-, ha estat com un eurodiputat ben actiu. No debades, ha sigut membre de les Comissions d’Economia i Transports al Parlament Europeu, ha sigut autor de diversos informes i ha sigut, també, un dels grans defensors del corredor mediterrani, projecte d’infraestructures a què ha dedicat diversos llibres com ara Catalunya, País emergent o Catalunya serà logística o no serà tots dos editats per 3i4; i articles, també en aquest setmanari, on col·labora de manera continuada des de 2017 i també ho va fer durant etapes anteriors. Tremosa també ha sigut un dels economistes que, abans de l’inici del procés independentista, més insistia en la necessitat de revertir el model de finançament estatal i dels qui més denunciava «L’espoli fiscal», tal com va titular un dels seus llibres. Alhora, el nou conseller ha estat, també, un dels grans defensors del model econòmic alemany i un dels més crítics amb les polítiques fiscals desenvolupades als estats del sud d’Europa.
Interior
És, sens dubte, el Departament més sensible de la Generalitat de Catalunya. Tant és així que, en els darrers anys de governs de coalició, el partit que es quedava amb la presidència havia d’assumir, també, la gestió d’Interior. I així continuarà sent després de les properes eleccions, en cas que es reedite el pacte entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana.
El conseller sortint és Miquel Buch, exalcalde de Premià de Mar (Maresme) i expresident de l’Associació Catalana de Municipis. Les actuacions policials dels Mossos d’Esquadra durant el seu període al capdavant d’Interior han suscitat moltes polèmiques, especialment durant les mobilitzacions en resposta a la sentència del Suprem contra els impulsors del referèndum de l’1 d’octubre, quan diversos manifestants van resultar ferits. Tant va ser així que, de fet, el president català Quim Torra ha estat decidit a destituir-lo en més d’una ocasió, cosa que el seu entorn polític ha acabat evitant. Recentment, Buch va abandonar el PDeCAT i es va sumar al projecte polític del president Puigdemont.
Miquel Sàmper, natural de Terrassa, ha desenvolupat la seua trajectòria política, fonamentalment, a la cocapital del Vallès Occidental, on va nàixer el 1966 i on es va presentar com a candidat a l’alcaldia el 2015. El seu resultat va ser ben discret, atès que Convergència va traure 10.000 vots i tres regidors a la ciutat i va ser la quarta força més votada. En els comicis municipals anteriors, quan l’ara pres polític Josep Rull en va liderar la llista, Convergència va traure 17.500 vots i va esdevenir segona força, dos regidors per davall dels 11 que va aconseguir el PSC.
Enguany, al 2019, Miquel Sàmper es presentava com a «alcaldable efectiu» de Junts per Catalunya a Terrassa, atès que el número u de la llista era el terrassenc Lluís Puig, conseller de Cultura a l’exili. La llista només va obtenir dos regidors, i va ser la força menys votada d’entre les que van aconseguir representants al consistori.
Advocat de professió, fins que es va implicar en política terrassenca de primera línia va ser degà del Col·legi d’Advocats de la ciutat i ha sigut, també, adjunt a la presidència del Conseller General de l’Advocacia Espanyola. En el judici als impulsors de l’1 d’octubre, un agent de la Guàrdia Civil que declarava com a testimoni el va acusar d’haver «animat una protesta gens pacífica» durant l’escorcoll policial a la seu terrassenca de l’empresa Unipost, quan la Guàrdia Civil buscava material per fer factible el referèndum d’autodeterminació.
Cultura
La consellera sortint, Mariàngela Vilallonga, catedràtica de Filologia Llatina i vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, va accedir al càrrec després que Laura Borràs marxara al Congrés dels Diputats i esdevinguera, definitivament, en una de les cares més visibles de Junts per Catalunya. No debades, molts l’han situat com a presidenciable d’aquesta nova formació en les properes eleccions catalanes, si bé la causa oberta contra ella al Suprem -en què es juga una possible inhabilitació- podria jugar en contra d’aquesta possibilitat.
Vilallonga era l’única consellera del Govern català que no tenia el carnet de cap partit. Reconeguda amb la Creu de Sant Jordi el 2016 pels seus mèrits acadèmics i intel·lectuals, la seua estada al capdavant del Departament de Cultura ha estat curta i discreta, en tant que el seu perfil ha estat més tècnic que polític. Allunyada, si més no públicament, de les baralles internes de la formació que la va avalar perquè accedira al càrrec, Vilallonga serà substituïda per Àngels Ponsa.
Tot i que va nàixer a Artesa de Segre (Noguera), la professora i diputada de Junts per Catalunya Àngels Ponsa va iniciar la seua carrera política a Sant Cugat del Vallès, on va ser regidora de Cultura i Educació entre 1995 i 2003. Persona molt activa i amb presència pública, la seua proximitat amb Montse Mundi, alcaldessa de Sant Quirze del Vallès en el seu moment, va convertir Ponsa en regidora d’aquest municipi.
La nova consellera ha presidit la sectorial de Cultura de Convergència i ha estat diputada al Parlament en diverses ocasions. De fet, va substituir en una ocasió Lluís Recoder, exalcalde de Sant Cugat, a la cambra catalana com a diputat; i més endavant faria el mateix amb Neus Munté, després que deixara el Departament de Presidència i el Parlament a les portes del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Des de 2018, Ponsa feia de directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.
Són les noves cares d’un executiu que haurà de buscar una estabilitat difícil enmig d’un escenari preelectoral. I que consoliden Junts per Catalunya al capdavant de les conselleries.