Com que en Internet no existeix la variable territorial, construir una república digital dels Països Catalans és factible, tot i que aquest territori no s’haja convertit en un Estat de facto. Això és, si més no, el que ve a explicar el conseller català de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, al seu llibre El 5è poder, publicat recentment per l’editorial La Campana.
Tant com a regidor de govern a Sant Cugat del Vallès, com després fent de secretari de Telecomunicacions a la Generalitat de Catalunya i ara com a conseller, Puigneró ha insistit de manera constant en la necessitat que Catalunya aprofite l’onada digital per esdevenir un país capdavanter en aquest àmbit. Les seues tesis, que també compten amb el vistiplau entusiasta del president a l’exili Carles Puigdemont, tenen Estònia com a país de referència.
Recentment arribat a l’exili belga, Puigdemont rebia Puigneró en el context de la precampanya a les últimes eleccions catalanes, celebrades el 21 de desembre de 2017. El llavors futur conseller acabaria sent candidat a la llista de Junts per Catalunya després d’explicar al president a l’exili la «iniciativa e-Estonia i com Catalunya podia plantejar, també, una via digital cap a l’Estat propi».
Més enllà del que explica el president d’Estònia (2006-2016) Toomas Hendrik Ilves en aquestes pàgines, Puigneró posa l’exemple d’Estònia per elogiar molts avenços. Per exemple el vot per internet en processos electorals, implantat en aquell país, «fins al punt que en els seus darrers comicis [al març de 2019] gairebé la meitat dels ciutadans van utilitzar el mètode del vot en línia». El conseller va més enllà: «el vot electrònic no pot ser només una eina per votar cada quatre anys. Les noves eines digitals no són per perpetuar models (...) si combinem això amb una actualització de la democràcia, ens trobem amb el fet que la ciutadania ja hauria de poder participar al llarg de la legislatura, ja sigui per votacions clau, o bé de de bloqueig per incompliment programàtic d’un partit. Seria l’inici d’una democràcia de ciutadans apoderats digitalment. Una democràcia apoderada de veritat», explica el conseller al seu llibre.
Estònia també és referent en la digitalització de la justícia, segons escriu Puigneró. En aquest petit Estat del nord d’Europa s’està «desenvolupant una intel·ligència artificial que haurà d’arbitrar els casos de delictes menors de manera independent». D’altra banda, el conseller afegeix que «un estudi de l’any 2018 de la Universitat de Harvard, als Estats Units, ha començat a comprovar que, pel que fa a la justícia criminal, l’ús d’intel·ligència artificial pot ser una bona alternativa contra un sistema de jutges, tribunals i advocats sovint força criticat per la seva inconsistència i per dur a terme pràctiques que danyen de manera molt desproporcionada grups marginats. S’està començant a demostrar que la justícia algorítmica introdueix més claredat i precisió pel que fa a les fiances, les condemnes condicionals i les decisions de les sentències. En aquest sentit, les tecnologies algorítmiques poden minimitzar danys que són el resultat de la justícia humana, o, més ben dit, de la injustícia humana».
Per últim, un altre dels avenços estonians que destaca el conseller català de Polítiques Digitals és el programa e-Residència, que «permet als no estonians accedir a serveis del país com ara la formació d’empreses, la banca, el processament de pagaments i la fiscalitat. El programa ofereix al resident electrònic una targeta intel·ligent que pot utilitzar per signar documents».
Puigneró parla de «nació digital en forma de república perquè la república és una forma de govern basada en la voluntat democràtica de les persones que conformen la nació. En canvi, Estat va associat essencialment al control d’un territori, i a Internet no n’hi ha». Una forma de govern reforçada amb tecnologies com la del blockchain, que permetran un nou sistema de governança basat en la confiança i que garantirà «la possibilitat de prescindir d’intermediaris per passar a ser amos i actors del control de les nostres dades, de la nostra identitat, de les nostres transaccions documentals i econòmiques a la xarxa».
Pel que fa a la identitat, fa ara tot just un any, la Generalitat de Catalunya, a través del mateix conseller Puigneró, presentava el projecte IdentiCAT per construir un model «d’identitat digital descentralitzada i autosobirana de Catalunya» com a «una eina per millorar les actuals prestacions dels ciutadans en matèria de protecció de dades i privacitat, de democratització de la informació i per evitar l’efecte ‘gran germà’ de control per part dels governs eliminant intermediaris innecessaris». A les portes de les eleccions espanyoles del 10 de novembre de 2019, el president espanyol llavors en funcions, Pedro Sánchez, va anunciar un decret per aturar les iniciatives promogudes des del Departament de Polítiques Digitals. Ho va argumentar dient, explícitament, que «no hi haurà independència offline ni online».
Aquesta via de la identitat digital autosobirana, que requereix de la participació ciutadana, està present en diverses iniciatives europees. Altres Estats tenen aquest aspecte més desenvolupat. I des de Catalunya, consolidar-la continua essent un propòsit que troba en Estònia l’exemple a seguir.