LAS NAVES: innovació social per viure millor
Mauro Xesteira és el responsable d’Emprenedoria Innovadora de Las Naves i el mànager de la seua acceleradora pública a València, Col·lab. Col·lab es configura com una de les eines de les #MissionsVLC2030, que orientaran la política d’innovació del consistori fins l’any 2030. Tal com explica, “Col·lab naix amb una concepció social i mediambiental de la innovació i l’emprenedoria”. L’acceleradora de LAS NAVES funciona mitjançant concursos públics on el jurat selecciona 15 projectes cada sis mesos. Així, en funció de la maduresa de la idea que es presenta, “una empresa pot ser seleccionada per a la fase de preacceleració —on assessoren per acabar de definir l’orientació d’un projecte que encara està sobre el paper—, acceleració o escape lab —on donen l’última empenta perquè el projecte siga viable econòmicament i faciliten connexions amb empreses i agents socials”.
Els projectes poden estar a l’acceleradora un màxim de 18 mesos, passant per les tres fases diferents, però, perquè aquesta situació es done “han de mostrar un rendiment i potencial elevats i que així ho considere el jurat”. A Col·lab cada un dels 15 projectes seleccionats compta amb espais de treball i materials —que configuren la part física— i un monitoratge en 10 àrees —com ara el màrqueting, les noves tecnologies, estratègia, gestió d’equips, assessorament legal o la viabilitat del projecte—. Per a Mauro Xesteira aquest monitoratge esdevé fonamental perquè “quan una idea naix hom està ple de dubtes i inseguretats, i a Col·lab donem feedbacks i assessorem". D'altra banda, explica, altre dels objectius és "oferir una visió holística dels projectes, perquè siguen rendibles i, tanmateix, puguen complir els objectius establerts". Altrament, des de Col·lab afavoreixen fites i esdeveniments “que connecten emprendiments amb la universitat, el mercat, societat civil i sector públic”, a més d’un demo day, on poden presentar-se públicament els projectes.
Projecte Àncora: de LAS NAVES a la costa valenciana
Àncora, com molts altres a aquest període de globalització i incertitud, naix com “una idea per lluitar contra la precarietat a la ciència i tornar a les arrels”, comenta Ximo Soler, un dels seus impulsors. Aquest projecte, creat per tres experts en arqueologia subaquàtica i gestió del patrimoni, té com a finalitat donar a conèixer “el gran patrimoni subaquàtic que existeix al País Valencià, des de Torrevella fins Vinaròs”. Per a l'arqueòleg, si la situació de l’arqueologia i, en general, de la ciència, ja és precària, la de l’arqueologia subaquàtica és una gran desconeguda. Per aquest fet “existeixen més de tres mil·lennis de la història dels valencians soterrats a les nostres costes, que també són una part important de la nostra terra”. Des d’Àncora denuncien l’oblit del patrimoni subaquàtic per part de les administracions “per la mancança de recursos i d'interès”. La realitat és que, a hores d’ara, “molts espoliadors s’emporten tresors que formen part del patrimoni del poble valencià impunement”, afirmen.
L’objectiu fonamental que persegueix el projecte, actualment en fase de capitalització, és garantir llocs de treball estables per poder “descobrir àmfores, àncores, caps o, fins i tot, vaixells afonats”, que els permeten “conèixer millor la història dels valencians”. Allò més freqüent en l’actualitat, afirma Ximo Soler, “és que els arqueòlegs promoguen les seues pròpies investigacions, sense quasi suport institucional”, i, que, “en el millor dels casos reben una ajuda que els permeta no perdre diners, però tampoc obtindre beneficis”. El País Valencià compta amb alguns dels jaciments subaquàtics més importants d’Europa. El més rellevant és el de Bou Ferrer, a la costa de la Vila Joiosa (Marina Baixa), on van descobrir-se les restes d’una nau mercant que va naufragar entre els anys 64 i 68 d.C., i que, en aquest moment, és l’únic jaciment d’aquest tipus que es pot visitar bussejant a l’Estat espanyol (això sí, amb reserva prèvia, permisos especials i l’acompanyament de personal tècnic). Altres joies subaquàtiques que cal destacar són el poblat neolític de La Draga (llac de Banyoles), la neu ibera del derelicte del cap del Vol (Port de la Selva) o a l'illa de Cabrera, que, per al pensador Plini el Vell, era "insidiosa per als naufragis".
La principal línia d’actuació d’Àncora es troba, a hores d’ara, al Portixol, a la costa de Xàbia (Marina Alta). Allà s’ha descobert un jaciment, on s’estan trobant materials de l’època dels fenicis, que “tenen un valor històric i patrimonial incalculable per als valencians”. En l’actualitat, treballen en dues línies. D’una banda, la d’aconseguir “marques i mecenatges que els permeten generar ocupació al jaciment a mig-llarg termini i que permeten eixir de la precarietat a què està sotmès el sector”; de l’altra banda, la de la divulgació, mitjançant la qual busquen donar a conèixer el patrimoni subaquàtic del País Valencià i generar consciència de “com d’important és conservar un tresor oblidat i desconegut que es perd cada dia que passa”. Per portar a terme aquesta estratègia de difusió científica, compten amb un equip de divulgació, on divulgadors científics estan preparant contingut “a les noves plataformes digitals, de manera amena i entretinguda”.
La importància de la divulgació científica
Francesc Gascó-Lluna és un atleta i paleontòleg del Cap i Casal. Després de rebre un correu electrònic de l’equip del projecte Àncora va decidir participar. Divulgador científic, amb molts seguidors a les seues xarxes i més de 50.000 subscriptors al seu canal de YouTube El Pakozoico, “va sentir-se molt afortunat després de conèixer tot el patrimoni subaquàtic amb què comptem els valencians, la majoria del qual encara està per descobrir”. Per a ell, que, a més a més, és doctorand, “la ciència necessita eixir de la bombolla del món acadèmic i arribar molt més lluny, als carrers i a les pantalles de la gent jove”. És per això que va acceptar ser part de l’equip de divulgadors que el projecte Àncora està posant en marxa.
Així, Francesc va estar recentment al Portixol, on l’equip va mostrar-li l’estat del jaciment, i on va poder fer una immersió per ensenyar com és un jaciment arqueològic subaquàtic als seus subscriptors. Després de viure una jornada i conèixer el projecte, va portar la seua càmera i es troba preparant el primer dels vídeos de divulgació, amb què busca “que la gent puga conèixer el projecte de la manera més amena possible”. Per a ell, els museus i els espais d’investigació són “fonamentals”, però, no obstant això, pensa, “si no s’aconsegueix arribar fora d'aquests espais, els valencians mai podran valorar tot el patrimoni que, d’alguna manera, també els pertany”. Francesc, com la resta dels membres del projecte, encara no pot percebre diners per la seua tasca, però es mostra “molt il·lusionat per poder contribuir a què es recuperen una part de les seues arrels i es lluite contra la precarietat a un món —el de la ciència— que porta “massa anys en unes condicions lamentables”.