Salvar la temporada d’estiu era una obligació després del dur confinament imposat per l’estat d’alarma. Però, a final d’agost ja s’ha vist que l’estiu ha estat inusual, que no hi ha hagut treva per aquelles economies més dependents del turisme, sobretot aquelles que confien amb el turisme de masses o que no tenen negocis que aportin valor afegit. Significatiu és el cas de les Illes Balears, que mentre en èpoques de bonança es podria considerar unes de les comunitats autònomes més riques de l’Estat espanyol i de les que té més qualitat de vida, després de la pandèmia serà el territori on creixerà més la pobresa de tot l’Estat: es preveu un increment de l’11,7% del percentatge de persones que estan per sota el llindar de pobresa, segons Oxfam Intermón.
Les causes són de sobres conegudes: l’economia balear és fràgil perquè genera molta feina però de baixa intensitat a causa de la indústria del turisme. Per tant, l’alta temporalitat dels contractes comporta sous baixos i poca capacitat d’estalvi per una bona part de la població que, enguany, ha vist com la temporada d’estiu funcionava a mig gas. I, sobretot, com les perspectives del govern balear de crear corredors segurs amb Alemanya no es complien perquè la Cancelleria va deixar d’incloure les Illes en el llistat de destinacions segures des de mig agost, suposant la marxa de 40.000 turistes de cop. Per fer-nos una idea de la importància d’aquest mercat, el 2019 van arribar cinc milions d’alemanys a l’arxipèlag.
A l’inici de la pandèmia, la presidenta Francina Armengol ja avisava que la COVID-19 obligaria a fer un replantejament global del model econòmic de les illes: del turisme de sol i platja a l’economia circular i al producte de proximitat. Aquest era el missatge que donava en plena pandèmia, potser amb l’expectativa que el mercat alemany no es tanqués del tot i l’economia no trontollés tant, per tenir temps a fer una transició menys dolorosa. Els fons europeus que puguin arribar, d’un pressupost total d’1,8 bilions d’euros, hauran de destinar-se principalment a projectes vinculats l’economia verda i blava, que ajudin a fer evolucionar el model productiu, però des del retrovisor s’haurà d’estar molt pendent de com es resol un “mentrestant” marcat per l’increment sever de la pobresa. La força de xoc, inicialment, hauria de ser el famós ingrés mínim vital, malgrat les presons burocràtiques que genera i el fet de quedar-ne exclosos els migrants en situació administrativa irregular, talment com durant la pandèmia unes 16.000 famílies de Balears ja van viure de rendes socials del govern regional.
Ara bé, la gestió de la pobresa també implica posar en valor el principi de subsidiarietat entre administracions. I, en aquest context, el polèmic acord entre el Ministeri d’Hisenda i la FEMP per la gestió dels romanents de tresoreria de les administracions locals no fa preveure massa res en positiu. Els ajuntaments es trobaran amb l’obligació de lidiar amb les dificultats de la població amb menys recursos dels què disposarien si tinguessin llibertat absoluta per endeutar-se i usar els seus superàvits. Les conseqüències de la llei Montoro i un darrer acord partidista entre l’Estat i els afins al president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, l’alcalde de Vigo Abel Caballero, ha obert la caixa dels trons. Veurem si, en un context tant desafavorit, els 270 milions d’euros que Balears podrà destinar a polítiques de proximitat durant aquesta legislatura són suficients per parar el cop.
De la temporada d’estiu, però, en queda algun missatge positiu. En primer lloc, els negocis que aporten valor afegit majoritàriament han salvat els mobles, i alguns d’ells han notat poc els efectes de la pandèmia. Un exemple en pot ser l’alta gastronomia, aquella que competeix per estar a les guies o s’ha especialitzat des de fa temps en oferir un producte d’excel·lència; a Balears, per exemple, el bon peix malgrat ser un estiu amb menys captures. En moments de crisi es fa bona aquella màxima que la diferenciació ha d’estar en la qualitat i no pas en el preu.
En segon lloc, la ràpida adaptació del mercat als nous protocols per sobreviure a la post-pandèmia (rentar-se les mans, distància social, ús de mascaretes). Mentre l’administració té problemes pel control d’aforament a les platges (que els ERTO’s han ajudat a omplir) o per fer tasques de conscienciació social perquè s’usin bé les mascaretes a la via pública, hi ha qui es pot sentir totalment segur dins dels establiments comercials: franquícies i particulars han demostrat tenir capacitat per donar seguretat als consumidors i oferir espais “lliures de la COVID-19” per a poder continuar consumint. La llàstima és que, en el cas de Palma, l’agost va transcórrer sense creueries i amb un aeroport que funcionava a un 15-20% del seu rendiment, en comparació amb el mateix moment de l’any anterior.