-Com afronta aquesta Diada atípica?
-Amb sentit de la responsabilitat, com sempre, però aquest cop en dos aspectes. En primer lloc, som conscients que estem defensant el dret a la manifestació, i cal que aquest dret es pugui continuar exercint durant aquest període tan complicat de la pandèmia. Per altra banda, amb un sentit de la responsabilitat també relacionat amb la salut pública. Som totalment escrupolosos a l’hora de mirar de reduir al màxim els riscos sanitaris.
-En què consistirà la manifestació de l’11 de setembre?
-Hem anat fens canvis conforme ha evolucionat la situació de la pandèmia. Des d’un primer moment ja vam dir que hi hauria una acció virtual i una de presencial. La virtual s’enfoca, més aviat, a la xarxaindependencia.cat, que canalitza, a traves d’uns codis QR, els vincles que hi ha a la societat entre persones i de les persones amb entitats, i els donatius també al món de la cultura, a entitats socials o projectes que continuaran en aquesta web després de la Diada per continuar mostrar la solidaritat en aquesta situació tan difícil. Per altra banda, la manifestació presencial ja vam dir que seria descentralitzada, que no s’utilitzarien autocars ni hi haurien grans concentracions com les que acostumem a convocar. Així, vam fer un suggeriment de concentracions davant edificis de l’Estat a Catalunya per visualitzar com la dependència de l’Estat ens perjudica. Aquests edificis eren els del SEPE [sigles en castellà del Servei Públic d’Ocupació Estatal], que gestionen els pagaments de les prestacions pels ERTO [Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació]; les tresoreries de la Seguretat Social, que recapten les cotitzacions socials; les delegacions d’Hisenda, jutjats i estacions d’ADIF [Administrador d’Infraestructures Ferroviàries]. En aquest cas, les concentracions, que teníem clar que havien de ser ser estàtiques, les hem adequat a la nova situació de repunt tot seguint les instruccions del Departament d’Interior. En alguns casos hem hagut de canviar les localitzacions en què els carrers eren massa estrets o allà on era difícil complir les mesures. Per tant, a banda de les concentracions que mantenim, altres manifestacions es faran en places per poder mantenir les distàncies de dos metres entre persones. Hi haurà un centenar de punts de concentracions, però això pot variar fins l’últim moment en funció de com evolucioni tot. A tot això hem afegit la inscripció prèvia: les persones s’hauran d’inscriure en un punt de la manifestació, perquè hi haurà límit de capacitat. Els trams dels anteriors onzes eren trams per organitzar millor la manifestació, però volíem que vingués quanta més gent millor. Ara és al contrari: hi ha una limitació.
-Alguns membres de les autoritats sanitàries han suggerit que cal cancel·lar tota mena d’actes l’11 de setembre.
-Crec que això no és aliè a la por de la utilització política de la manifestació per part de l’unionisme, al fet que puguin presentar querelles o generar un ambient similar al de la manifestació feminista del passat 8 de març. Però tal com l’estem plantejant amb totes les mesures, aquesta manifestació d la Diada és totalment diferent. Des del punt de vista de l’ANC, no ens podem deixar portar per l’amenaça. Tenim una responsabilitat amb el fet de seguir defensant drets fonamentals com el de manifestació. Tots plegats haurem de conviure amb el virus protegint, també, els nostres drets.
-El coronavirus obliga a la desmobilització, però detecta vostè, també, desmobilització política per part de l’independentisme?
-Sí. I per això mirem de mantenir al màxim la mobilització de l’11 de Setembre, per no contribuir als interessos d’aprofitar la situació de crisi per desmobilitzar.
-Ho deia sobretot pel clima preelectoral que es respira i pel serial de retrets que es dediquen uns i altres.
-També. Ja hi ha una desmobilització per les divisions entre els partits independentistes i la manca de rumb compartit en aquests moments. Si a banda hi afegim la pandèmia, estem en una situació especialment complicada. L’any passat ja vaig dir que la manifestació se celebrava en un context difícil per les divisions entre partits. Evidentment, l’any passat no prevèiem que enguany hi hauria una pandèmia, i tot s’ha complicat encara més.
-Quina funció té l’ANC en aquest escenari de tensió i competició entre partits?
-Ens hem de centrar en els temes estratègics i hem de defugir de les picabaralles generades pels interessos electorals. Hem d’evitar que se’ns pugui utilitzar amb finalitats partidistes, mantenir la independència dels partits i, alhora, ser clars denunciant accions i declaracions que creiem que no ens fan avançar per aconseguir la independència de Catalunya.
-Com per exemple?
-Per exemple, amb l’últim episodi que es va produir al Parlament de Catalunya amb el ple convocat per fer resolucions contra la monarquia. Aquí soc crítica tant amb Esquerra Republicana com amb Junts per Catalunya. Amb ERC, perquè senta un precedent no publicant coses que es voten al Parlament. Tenim un informe de la sectorial de secretaris d’ajuntaments de l’ANC que argumenta molt bé que qui ha de dictar la instrucció, independentment com s’organitzi el Parlament, qui té la responsabilitat de publicar allò que s’aprova. La mesa no va voler assumir aquesta responsabilitat, tal com en el seu dia sí que la va voler assumir la mesa presidida per Carme Forcadell amb la publicació de les lleis de Referèndum i Transitorietat. Però és comprensible que en un moment determinat es consideri que no pertoca desobeir per una resolució contra la monarquia si es mesuren els beneficis i els costos de fer-ho. Però aleshores, no s’han de discutir resolucions ni votacions contra la monarquia si els qui ho fan no estan disposats a córrer risc publicant-les. Aquí, ERC va votar a favor de la resolució sabent que després no lluitaria per publicar-la. I en el cas de JxCat, abans de convocar aquest ple, havia d’avaluar i valorar si hi havia un acord real per tirar resolucions endavant. Perquè si no, es pot interpretar que ho van fer per desgastar l’altre partit. Tots aquests episodis no fan més que generar frustració entre la base independentista. Aquestes accions no porten a res i degraden la imatge del Parlament. Nosaltres no hem de contribuir als interessos electorals, hem de fer veure que per aquí no avancem.
-L’ANC està aconseguint complir amb aquesta funció de mantenir-se independent dels partits?
-Fem molts esforços en aquest sentit. Les darreres eleccions al secretariat de l’ANC en són un exemple, perquè uns m’acusaven de ser propera a JxCat i altres d’estar supeditada a ERC. Això ho vaig interpretar com un indicador d’independència, perquè m’acusaven d’una cosa i de la contrària al mateix temps.
-Vostè mateixa va comptar amb un competidor inesperat en les últimes eleccions al secretariat, Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, que li acusava de no haver pressionat suficientment els partits durant la seua primera etapa al capdavant de l’ANC, entre 2018 i 2020.
-La pressió als partits polítics és molt més difícil ara que en la fase prèvia del procés, quan encara no hi havia repressió, no hi havia hagut l’1 d’octubre... El 2012, els partits es movien i tenien por de perdre vots quan l’electorat estava canviant. Llavors hi havia més la sensació que se’ls feia avançar, tot i que cal matisar-ho, perquè el 2012 ja es demanava un referèndum i el que vam tenir el 9 de novembre de 2014 va ser un procés participatiu. El referèndum no va arribar fins 2017. Aleshores, els fulls de ruta de l’ANC deien que la independència l’havíem de tenir pel Sant Jordi de 2014. Els darrers tres anys, amb el context de repressió, de presó, d’exili, pel fet de pair l’octubre de 2017, etc. han estat molt més difícils per exercir la pressió política. Ens ho hem de replantejar i el que volem aconseguir després de la Diada és fer pressió més per l’acció que no per la declaració.
-S’han refet els ponts amb Joan Canadell?
-Tenim pendent veure’ns. Ho havíem de fer a finals de juliol, finalment ho hem ajornat, però tota aquella minipolèmica està bastant oblidada.
-Tornant al context polític, l’ANC ho té molt més de cara quan els partits li ho posen fàcil i aposten per la unitat. Què està fallant, segons vostè?
-Es barregen vàries coses. Primer, la lluita per l’hegemonia electoral, un tema molt latent durant tota aquesta etapa. En un moment determinat es va crear Junts pel Sí i aquesta disputa va quedar amagada, però en el fons continuava latent. Aquest estiu llegia el llibre del president Carles Puigdemont [M’explico, editat per La Campana] i comprovava que, tot i que la gent no ho visualitzava, per darrere hi havia discrepàncies malgrat la unitat política. El fet que hi hagi encara ferides de tot aquell període que no han estat ben païdes ha influït molt. Sense posicionar-me al costat de cap partit, a dins de cada formació hi havia distints corrents, i les desconfiances podien ser creuades, especialment en aquell moment al si del PDeCAT. Això encara no s’ha superat.
-Ara que citava el PDeCAT, per a vostè és bona notícia que el president Puigdemont i altres associats com ara alguns presos polítics o consellers hagen trencat amb el partit?
-Ja es veurà. Si això clarifica més el panorama, potser sí. Però algunes de les actuacions que més hem criticat com a ANC són les del Departament d’Interior, liderada per un conseller que passa del PDeCAT a JxCat, que és Miquel Buch. Jo crec que ací no tot està tan clar. Tot és més complex que no sembla. En tot cas, caldrà veure què acaba passant. Els assumptes interns dels partits sempre són molt complicats i complexos, sempre estan determinats per factors polítics, personals i de poder, per ferides malament tancades. I sovint són més dures les confrontacions internes al si d’un mateix partit que les que hi ha amb els adversaris polítics amb què t’enfrontes en unes eleccions. Crec que no hi hem d’entrar massa, nosaltres, en la reordenació d’un espai polític determinat, però sí que hem d’estar atents a com això després desemboca en determinades estratègies i accions polítiques. Esperem que aquestes siguin més clares i nítides.
-Tot això ocorre a poques setmanes que el president Quim Torra, previsiblement, siga inhabilitat pel Tribunal Suprem. Si això passa, què caldrà fer des de l’ANC?
-El fet que un altre president sigui inhabilitat l’hauríem de convertir en un instrument de lluita col·lectiva. Veurem si en som o no capaços. En el seu moment el Parlament va cedir amb la suspensió del president Torra com a diputat. Per tant, no som molt optimistes en el fet que tot això es pugui convertir en una peça més d’una estratègia col·lectiva.
-A què es refereix quan parla de lluita col·lectiva?
-Si tot això s’hagués treballat en reunions per estudiar què es pot fer davant una possible inhabilitació del president Torra -per exemple no acatar-ne la inhabilitació, que no es presenti a declarar a Madrid...- com a part d’una estratègia col·lectiva que requereix d’una desobediència institucional però que compta amb tot l’independentisme -govern, entitats, mobilitzacions-... El problema és que no estem en aquesta situació. A més a més, sembla que amb el tema de la pandèmia el president Torra no vol que hi hagi mobilitzacions per no posar en risc ningú. Veurem com evoluciona tot plegat, però em temo que aquesta serà una altra oportunitat desaprofitada.
-Quan diu «una altra» es refereix a que la resposta a la sentència del Tribunal Suprem de l’any passat va ser una oportunitat desaprofitada?
-No parlava concretament d’això. La resposta a la sentència va tenir una mobilització popular força a l’alçada, però no una resposta institucional a l’alçada. Em referia, per exemple, al fet de no haver defensat la investidura del president Puigdemont el gener de 2018, al fet que no es fes un instrument de lluita política d’aquell afer. Un altre cop, no vull carregar només contra ERC per aquell ple del 30 de gener del 2018 al Parlament, perquè JxCat tenia l’alternativa de no proposar cap altre president per ser investit i anar eleccions i visualitzar, així, aquest pols. Davant la possibilitat de continuar o no amb el combat, es va optar per la segona opció i prioritzar la recuperació del govern autonòmic acompanyant-ho de gestos retòrics i no d’una estratègia clara. Això també ha conduït al desànim i a la frustració.
-La desaparició sobtada del Tsunami Democràtic també ha contribuït a aquest desànim?
-En el cas del Tsunami no es va explicar de manera suficientment clara que allò era un instrument per fer una reacció en clau de desobediència civil a la sentència.
-Carme Forcadell va dir al president Artur Mas, en la Diada del 2014, que “posara les urnes”. Què li dirà vostè al president Torra des de l’escenari en la propera Diada de 2020?
-Les etapes són molt diferents, i crec que l’ANC, més que declaracions, el que ha de fer és accions. I el que ens ha fet avançar els darrers dos anys, el que ens ha visualitzat i ha contribuït a fer entendre la base independentista que aquesta partida que juguem és en clau de poder, que és molt complicada i que hem d’estar més forts que no ho estàvem a l’octubre de 2017, han estat campanyes com ara la de Consum Estratègic o les d’incidència en la societat civil, com ara Eines de País, o el treball per reforçar sindicats com ara la Intersindical. I en aquest sentit, ara pensem en altres campanyes d’empoderament ciutadà: cal exigir, i també actuar amb l’exemple. Perquè les exigències que no donen resultats condueixen a la frustració. Hem d’intentar recuperar l’ànim i la confiança de la base independentista. I recordar que en un altre context de molt desànim, com ara el fracàs i les disputes de l’època de l’Estatut, el 2009, amb l’espurna d’Arenys de Munt i totes les consultes populars posteriors sobre la independència, va ser la societat civil qui va actuar, sense haver d’esperar que els polítics fessin res. Allò va ser un exemple pràctic de posar sobre la taula el dret a l’autodeterminació. Crec que hem d’anar més per aquí, amb accions que permetin recuperar la confiança que la independència és possible.
-De quins tipus d’accions parla?
-No li les puc avançar, però potser algunes les posarem de manifest l’11 de Setembre.
-Aconseguir que l’ANC accedesca a la directiva del Futbol Club Barcelona és una de les accions pendents?
-No. El millor Barça de la història va ser, també, el més compromès amb el país i el que tenia un president independentista. Quan fem aquestes campanyes d’incidència social remarquem que els equips gestors, com ara el de Joan Canadell a la Cambra de Comerç, que tenen aquest plus de compromís amb el país, moltes vegades, alhora, són els qui posen més energia i ganes a l’hora de renovar determinats projectes i entitats. En el cas de la Cambra de Comerç era una cosa diferent. No eren eleccions a president de la Cambra, sinó a representació d’empreses i autònoms en què s’havia de fer votar moltíssima gent que no havia votat mai. Tenia sentit una campanya directa com a Assemblea per fer veure a la gent que tenia l’opció de votar, cosa que no s’havia plantejat mai, perquè la Cambra era una entitat capturada per cercles de poder interessats a que votara el menor nombre de gent possible. El Barça és diferent: es presenta un president o presidenta que necessita d’uns avals econòmics enormes.
-Per acabar, com que previsiblement Quim Torra serà inhabilitat dins d’unes setmanes, quin balanç fa de la seua etapa com a president?
-Ho ha tingut molt difícil. Es va trobar amb un govern fet que no ha pogut canviar. Té una clara voluntat personal de tirar endavant, però al final no ha aconseguit que el Govern s'alineés amb la seva voluntat. Els darrers mesos ha desenvolupat un paper més presidencial amb el lideratge que ha mirat d’aportar en la gestió de la pandèmia.
-I de la de Roger Torrent al capdavant del Parlament?
-No crec que hagi destacat massa.
-Atès que no es configurarà una llista unitària de partits independentistes per a les properes eleccions, per a vostè, el president Puigdemont seria el candidat que millor representa els objectius de l’ANC?
-L’Assemblea no es posiciona a favor de cap candidat concret quan l’independentisme no va unit. Una altra cosa és que hi hagués una llista unitària independentista. Però no sent així, aquests posicionaments no els farem. No crec que ens pertoqui.