Ara a Esprit es diuen adeu de passada. Un home jove d’uns trenta anys, que porta una samarreta negra i barba, s’espera dret al costat del taulell de recepció. Una dona amb vestit jaqueta baixa apressadament les escales de fusta i passa per davant dels maniquins amb l’actual col·lecció de tardor-hivern. Es fixa en el jove: “Em sap greu, envia’m el currículum”, li diu que el passarà i mirarà on el pot col·locar. Tot i així, aquí a Ratingen per a molta gent aviat s’acabarà la feina.
L’empresa de moda reduirà la seva seu central a Alemanya, tancarà un terç de les botigues al país i suprimirà centenars de llocs de feina. Una vegada més. L’any passat ja s’havien eliminat fins a un 40% de les feines del departament d’administració a tot el món, amb un èxit limitat: el març d’aquest any, enmig de la crisi del coronavirus, l’empresa va haver de presentar un procediment d’insolvència.
Ara, si més no, ja tenen un pla: menys personal, menys costos; menys botigues, menys lloguers; menys col·leccions, menys proveïdors. I en canvi, més cotó ecològic i més teixits compostables. Aquesta és l’estratègia de Detlet Specovius, que s’encarrega del procés d’insolvència dins l’empresa. “Els requisits perquè aquest sigui l’últim procediment d’insolvència d’Esprit estan assolits”, diu Specovius, encara que actualment no es puguin preveure quines repercussions tindria una segona onada del coronavirus.
Segons l’Institut Leibniz per a la Recerca en Economia de Halle, al juliol a Alemanya van quedar afectats per insolvències més de tres vegades el nombre de llocs de feina que la mitjana dels primers mesos. L’asseguradora Euler Hermes preveu que a tot el món es produiran més d’un terç de fallides empresarials més que l’any passat. Martin Wansleben, director general de la Cambra de la Indústria i el Comerç d’Alemanya (DIHK, en alemany) alerta que “en el conjunt de l’economia prop d’un 10% de les empreses corren el perill d’acabar declarant-se insolvents”. I Marcel Fratzscher, director de l’Institut Alemany de Recerca Econòmica, tem una “onada de fallides” en el quart trimestre. Si l’onada també afecta grans empreses, podria produir-se un “efecte dominó” en els proveïdors, que al seu torn podria generar problemes als bancs perquè no es podrien pagar els deutes. Un “escenari terrorífic”, en paraules de Fratzscher.
Durant deu anys l’economia alemanya ha tingut un creixement constant i el nombre de fallides ha estat més baix que en cap altre lloc d’Europa. Segons dades del banc de finançament estatal KfW, l’any passat només un 0,5% dels prop de 3,5 milions d’empreses van declarar-se insolvents.
Ara, però, se n’acumulen els casos, especialment en el comerç minorista: Galeria Karstadt Kaufhof, Bonita, Hallhuber, AppelrathCüpper o el hòlding Tom Tailor. Totes aquestes empreses es troben d’una manera o altra en un procediment d’insolvència. Però també empreses de fabricació de maquinària com Inteb-M, fabricants de cotxes com BBS o la cadena de restaurants Vapiano s’han de reestructurar notablement. Fins i tot el Schalke 04, un equip de la Bundesliga, podria fer fallida pel coronavirus. Al final el land de Rin del Nord-Westfàlia ha hagut d’avalar el club amb milions d’euros.
En joc hi ha sectors sencers. I, per tant, centenars de milers de llocs de treball. Milions de persones –com no n’hi havia hagut mai tantes en la història d’Alemanya– aquest any treballaran fent reducció de jornada. L’Institut de Recerca del Mercat Laboral preveu que hi haurà mig milió d’aturats més que el 2019.
Si bé, segons l’agència de crèdit Creditreform, actualment la quota d’insolvència és més d’un 8% inferior que l’any passat, aquest no és un bon indicador: al març el govern alemany va ajornar l’obligació de declarar la insolvència. Des d’aleshores, cap gerent no ha de comunicar una imminent suspensió de pagaments ni un sobreendeutament –ni tan sols si existeix de facto–, sempre que ho justifiqui amb el coronavirus. La moratòria dona “l’aire necessari a les empreses en situacions de dificultat perquè sol·licitin ajuts públics i duguin a terme iniciatives de sanejament”, va dir aleshores la ministra de Justícia alemanya, Christine Lambrecht (SPD).
Amb la moratòria, el govern alemany ha drogat l’economia; i amb una droga de la qual li costarà molt desenganxar-se. Aquesta maniobra de rescat corre el perill de convertir-se en un bumerang per a l’economia. Per a quan s’acabi la moratòria, si no abans, experts com Lucas Flöther preveuen un “augment dràstic dels casos d’insolvència”. Veurem fallides “en què en sectors sencers no aconseguirem salvar les empreses. Aleshores hi haurà liquidacions dures”.
Aquest és el cas de Sarah Wiener. Els últims anys, aquesta excuinera televisiva de 57 anys i actual eurodiputada havia construït un petit imperi gastronòmic a Berlín. Els seus locals museístics a l’estació de Hamburger Bahnhof i el Futurium tenien popularitat. A més, Wiener regentava una fleca, un servei d’organització d’actes i un servei de càtering. Fins a final de juliol. Aleshores l’empresària va haver d’anunciar la fallida de les seves empreses gastronòmiques per falta de clients. “Evidentment, hauria pogut endeutar-me més. Però a on m’hauria portat, això? Només m’endeuto si crec que podré tornar els diners”, diu Wiener compungida i esgotada per telèfon. No hi veu cap futur, “el negoci perdut no es recuperarà”.
Ara Wiener intenta col·locar els treballadors en altres parts de l’empresa o en empreses de gastrònoms amics seus. És incert que se’n surti. L’Associació d’Hotelers i Restauradors preveu que a tot Alemanya hagin de tancar 70.000 hotels i restaurants. Rendir-se, creu Wiener, és l’única acció responsable. “Precisament com que ara no cal presentar una declaració d’insolvència, probablement moltes empreses arrossegaran la situació i assumiran més crèdits; i al final es declararan insolvents respecte a altres empreses en bona situació”. Això és el que ella va voler evitar.
Patrik-Ludwig Hantzsch, expert de Creditreform en insolvències, considera que l’ajornament de l’obligació de declarar una insolvència és un “risc incalculat”. La fallida és un mecanisme important per sanejar el mercat. Si hi ha empreses que fa temps que no són viables però no ho han de fer públic, per als seus socis comercials això és una “capsa de Pandora”.
Flöther dirigeix el grup Gravenbucher Kreis, en què estan organitzats els principals gestors d’insolvències del país. A ell el que li importa, sobretot, són les opcions de salvar empreses: “Si arribo a una empresa on ja els han tallat el gas, l’aigua i la llum, ja poden tenir la millor legislació d’insolvència del món: jo ja no els puc salvar”. La legislació d’insolvència compleix una important “funció higiènica” en l’economia d’un país. “Igual que l’animal malalt que la manada deixa enrere, les empreses malaltes també s’han d’apartar”. Si no, es mantenen al mercat, “trastoquen els preus i perjudiquen la competència. I potser ho fan amb ajuts públics i tot”.
“Zombis”, així se’n diu d’aquestes empreses en la terminologia dels gestors d’insolvències: empreses que ja no son capaces de complir les seves obligacions pendents, viuen al dia o, encara pitjor, viuen de crèdits per descobert. El nombre de zombis podria gairebé duplicar-se per la crisi del coronavirus i per la relaxació de la legislació d’insolvència respecte a l’any passat, calcula Creditreform. Això suposaria, doncs, un 15% del total d’empreses alemanyes. O, com diu Hantzsch: “Una de cada sis empreses corre el perill de tornar-se un zombi”.
La normativa d’insolvència pel coronavirus té un inconvenient decisiu. Es va aprovar al març, però té caràcter retroactiu fins al 31 de desembre: tota empresa que pugui demostrar que era solvent abans de final d’any però que ara, pel coronavirus, es troba en dificultats, no ha d’informar públicament que no pot fer front als pagaments.
A començament de gener, però, Alemanya encara no tenia ni un sol cas de coronavirus, no hi havia advertències per als viatges ni restriccions per sortir al carrer. “Aleshores el món encara funcionava amb normalitat”, diu Hantzsch. La data de la normativa, per tant, és “difícil de comprendre”. Hantzsch preveu un “efecte d’arrossegament” a causa del fet que la data clau és anterior al virus, i això en combinació amb unes condicions laxes per obtenir ajuts públics. Justament les empreses petites mitjanes, segons Hantzsch, podrien aprofitar els ajuts públics malgrat que no hi tinguin dret. En cap cas, creu Hantzsch, no s’hauria de prorrogar la moratòria.
Els inversors, tanmateix, sembla que aposten exactament per això. Això es pot deduir del mercat de préstecs per a empreses, on es negocien els títols de deute societaris. Actualment, les cotitzacions de certes companyies que passen dificultats oscil·len, però en conjunt es van mantenint.
“Tothom espera que el govern alemany prorrogui la moratòria, per això no hi ha cap fuga general d’inversors”, diu Ansgar Zwick, director internacional del banc d’inversió Houlihan Lokey, especialitzat en reestructuracions. Aquesta entitat ha assessorat nombroses empreses en temps de crisi.
El grau de dependència d’algunes empreses respecte als ajuts de l’Estat es pot veure amb l’exemple de Takko. Quan al maig va circular la informació que aquesta empresa de roba assequible s’havia de declarar insolvent, el preu de les obligacions va caure per sota d’un 20%. Ara torna a predominar l’esperança que arribin línies de crèdit estatals; la cotització està per sobre del 60% i hi ha en marxa les negociacions amb el KfW i la banca d’inversió pública del land.
El problema de les línies de crèdit és que ajuden a curt termini, però que a la llarga augmenten l’endeutament, mentre els negocis continuen anant de mal borràs. Si les empreses tenen pèrdues durant un període llarg, cal pagar els crèdits a partir de les rendes, per tant es va fonent el capital propi. Si finalment s’arriba a un cas d’insolvència, ja no queda gairebé res per satisfer les exigències dels creditors. Zwick, doncs, preveu no tan sols un augment de les insolvències tan bon punt acabi la moratòria, sinó també una onada de demandes dels creditors arran d’un possible arrossegament de la insolvència, “contra empreses, però possiblement també contra l’Estat”.
En realitat, el govern té previst com a mínim donar un temps addicional a les empreses sobreendeutades. “Proposarem ajornar l’obligació de declarar-se insolvent fins a final de març del 2021”, ha dit la ministra Lambrecht a Der Spiegel. Això no serà vàlid per a les empreses que ja són insolvents. En aquests casos, “la crisi ha anat tan lluny que ja no són capaces de satisfer les seves despeses i obligacions corrents”.
A més, hi ha la previsió de reduir la cancel·lació del deute restant en casos de fallides de privats i empreses de sis a tres anys perquè les empreses ho tinguin més fàcil per reprendre l’activitat després de la fallida. Massa poc, troba Manuela Rottmann, política dels Verds especialitzada en assumptes jurídics. Rottmann reclama que s’escurcin també els terminis en què es guarda una declaració d’insolvència a la Schufa –una agència d’informació sobre solvència creditícia– de tres anys a un. “Això seria molt important justament ara per donar ràpidament una nova oportunitat a les empreses”, diu Rottmann. Al Ministeri de Justícia hi ha simpaties per això, però en molts altres instàncies del govern no. Diuen que és massa alt el perill que se n’abusi, precisament en els casos d’insolvències de privats.
Tot plegat és un intent d’evitar la temuda gran onada de fallides i racionar-la: una part a la tardor i una altra a la primavera. Segons informacions de Der Spiegel, el pla de Lambrecht preveu fins i tot la possibilitat de prorrogar l’ajornament de l’obligació de declarar-se insolvent en cas de sobreendeutament fins passat el març de l’any vinent. En aquest aspecte, cal procedir amb molta cautela, diuen des de Justícia. La possibilitat d’evitar una onada d’insolvències com aquesta en any d’eleccions al Bundestag no es pot deixar a l’atzar.
El govern de gran coalició vol jugar amb els temps i té l’esperança que es compleixin els pronòstics més recents dels economistes. Segons aquestes previsions, les empreses alemanys superaran la crisi més bé del que es pensava. Al maig molts economistes encara preveien una depressió de llarga durada pel coronavirus, però ara els anomenats indicadors principals apunten que després del descens pronunciat de l’abril podria venir una potent reactivació.
Amb aquestes informacions, va naixent l’esperança, sobretot entre la classe mitjana. Bettina Breitenbücher, per exemple, una gestora d’insolvències de Dresden, creu que com a mínim aquelles empreses que funcionaven bé abans de la crisi, que tenen un bon capital propi i que tenien unes obligacions bancàries baixes, “amb aquesta conjuntura econòmica a l’alça aconseguiran tenir els deutes controlats”.
Tot i així, preocupa molt que una segona onada de contagis faci retrocedir tothom. Les empreses són prudents. A Ratingen, el gerent provisional d’Esprit, Detlef Specovius, no creu que el coronavirus sigui només un breu episodi terrorífic. La seva agenda de la setmana ja està ben plena d’empreses que estan en dificultats: dilluns, Specovius es reuneix amb l’aerolínia Condor i de dimarts a divendres anirà a treballar alternativament en els casos d’Esprit i Bonita, ja que les seus centrals d’aquestes dues empreses de moda es troben a tan sols setanta quilòmetres de distància. Per a ell, no és tan decisiu si l’augment de les fallides serà a la tardor o a la primavera. El “mal despertar”, creu Specovius, no arribarà fins al 2022. “Aleshores és quan venceran els primers crèdits d’emergència del KfW. I serà en aquell moment, si no abans, quan les últimes empreses que hagin anat vivint de crèdits també s’adonaran que ja no tenen cap mercat. I tampoc cap model de negoci”.
Autors: Simon Book, Martin Hesse, Michael Sauga, Gerald Traufetter
Traducció: Arnau Figueras