Quan es calcula que començarà el judici a l’Audiència Nacional contra els implicats en els atemptats del 17 d’agost?
—No està del tot clar, però podria començar cap a la tardor.
—I quant de temps pot durar un judici com aquest?
—Això no ho sabrem fins que no admetin la prova. El tribunal vol donar a la causa un perfil molt baix. Si em permet, entraré en matèria: el tribunal diu que, com que els morts de les Rambles i de Cambrils van ser víctimes de terroristes que ja estan morts, totes les morts no entren en aquesta causa, que segueix viva contra els tres supervivents que només s’enfronten a estralls per l’explosió a la casa d’Alcanar, tinença d’explosius i pertinença a organització terrorista. Llavors, el tema és contradictori. Si els acusats només s’enfronten a això, ens haurien de retirar com a acusació particular. Jo estic com a acusació particular en el judici en nom dels pares del Xavi, que va ser mort a la Rambla. I en canvi, això, ho volen treure fora. Per tant, a partir d’aquesta contradicció, sorgeixen evidències. Una, la que denunciàvem en l’escrit per impugnar la interlocutòria de conclusió del sumari, que és que aquí no hi ha ganes d’investigar i que això s’ho volen treure de sobre amb el perfil més baix possible. Per tant, i pel que fa a la pregunta, la durada del judici dependrà del que vulgui fer el tribunal. Si opta, tal com ha fet fins ara, per donar un perfil baix a la causa, ens denegarà la majoria de les proves i, en conseqüència, el judici durarà menys. Si el tribunal fa el que ha de fer i vol esbrinar la veritat del que ha succeït, haurà d’acceptar moltes de les proves que plantejarem les diferents acusacions.
—Anem per parts. Què li va fer implicar-se en aquest cas?
—A mi em va trucar Robert Manrique, supervivent de l’atemptat d’Hipercor perpetrat per ETA el 1987. Ell inicialment formava part de l’Associació de Víctimes del Terrorisme. Com que aquesta entitat es va polititzar molt i es va convertir en un instrument del Partit Popular, Manrique i altra gent va fundar ACVOT, Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes. En aquell moment, ningú no els feia cas i des del Col·legi d’Advocats els vam ajudar fent que domiciliessin l’Associació al Col·legi, els vam deixar una sala per reunir-se, els vam donar una mica de suport administratiu en cas que el necessitessin i els vam proporcionar una petita subvenció. Des de llavors, tinc molt bona relació amb Manrique. Fa cosa d’un any, em va trucar i em va dir que em volia presentar el Javier Martínez. Ens vam veure, vam parlar i Javier el que volia era saber la veritat per evitar que tornessin a passar coses tan terribles com aquesta. I així és com m’hi implico.
—Javier Martínez, pare de Xavi, és el familiar que més s’hi està implicant. És l’únic afectat que ho està?
—No t’ho sé dir, perquè no conec la resta dels afectats. Sí que és qui ha tingut més ressò mediàtic, perquè ell en cap moment no s’ha volgut conformar amb una indemnització, sinó que vol saber la veritat sobre la incidència que pugui haver tingut la relació entre l’imam Abdelbaki es-Satty [considerat cervell dels atemptats] i els serveis secrets espanyols. Ell vol arribar al fons de tot. Sempre diu que ningú no li tornarà el seu fill i que el que cal evitar és que una tragèdia com aquesta, que li pot tocar a qualsevol, no torni a ocórrer.
—Des de quin moment han tingut sospites que les investigacions no les estaven fent bé?
—Des del primer moment. Jo seguia el tema, en un principi, com un ciutadà normal a través de la premsa. Llavors ja em quadrava tot massa poc. Però quan vaig tenir la primera conversa amb el Javier i el David Torrens, un mosso en excedència que actualment és regidor de JxCat a Badalona, i em van explicar coses i converses mantingudes, ja veia que aquí hi havia un afany per intentar no remenar res. Alhora, hem tingut moltes dificultats per accedir a la documentació, atès que la causa es va mantenir en secret durant molt de temps, i una vegada es va aixecar formalment el secret de sumari, des que s’aixeca fins que hi tenim accés —havien de donar el trasllat original de la causa i la van posar al núvol, al Cloud, però no ho van fer fins inicis de 2020—, vam tenir moltes dificultats. Fa poc, vam haver de fer un escrit demanant coses que encara no estaven al Cloud, de fet. I ens van dir que havíem d’anar al procurador amb un pen drive per copiar-ho. A sobre, quan vam anar al procurador, el funcionari va copiar unes coses diferents de les que demanàvem, i vam haver de tornar-hi. Per tant, l’accés sencer a la causa no l’hem tingut fins fa unes setmanes. Aquests són els indicis inicials. Quan demanàvem diligències, al juliol de l’any passat, el fiscal s’hi va negar amb un escrit sense cap mena d’argumentació. El jutge d’instrucció, pel seu compte, assumia tot el que deia el fiscal i es negava a facilitar informació sobre la relació d’Es-Satty amb el CNI. Tot el que demanàvem ens era denegat de manera automàtica. Quan a sobre vam tenir accés als 40.000 folis de la causa, vam poder comprovar que la mort d’Es-Satty no està ben certificada. Hem seguit tot el rastre documental que consta a la causa: proves biològiques, comissions rogatòries al Marroc, etc., i hi ha coses que no encaixen. Per això, en l’escrit on impugnem la conclusió del sumari ho posem de manifest. Tampoc no s’han investigat les trucades que va rebre Es-Satty als seus mòbils tres dies després de l’atemptat, els vols que es compren la nit del 17 d’agost del 2017, després de l’atemptat, a l’aeroport del Prat o la presència dels terroristes del comando de Ripoll aquella nit a les dues de la matinada a l’aeroport, quan hores després tornaven a estar a Ripoll... Hi ha moltes coses que no s’han investigat i en què pensem que s’hi hauria d’haver aprofundit.
—Aquells bitllets d’avió comprats aquella nit, per a qui eren i amb quina destinació?
—No ho sabem. Sabem que la persona que compra dos bitllets és la neboda del terrorista de Brussel·les protagonista dels atemptats a l’aeroport i al metro de la capital de Bèlgica la primavera de 2016. Un bitllet era de Barcelona cap a Brussel·les i l’altre de Barcelona cap a Milà. I consta que ella va agafar aquest últim vol cap a Milà. L’altre viatge no sabem si el va arribar a fer algú o no. Pensem que tot això s’hauria d’investigar. La causa queda viciada quan es diu que els morts de Barcelona i de Cambrils no en formen part. És cert que la responsabilitat directa d’aquests assassinats és de terroristes que ja han mort. Però si estem dient que tots plegats integraven una cèl·lula terrorista que tenia per objectiu matar, i aquesta és la nostra tesi que mantenim a l’escrit d’acusació, els que han sobreviscut també tenen responsabilitat en les morts de les Rambles i de Cambrils.
—Quina era la relació d’Es-Satty amb Bèlgica?
—Es-Satty va estar a Bèlgica com a imam d’una mesquita a Diegem, població ubicada 15 quilòmetres al nord de Brussel·les. El president d’aquesta comunitat islàmica va declarar que un dia va sentir parlar Es-Satty en castellà i que li va dir que estava parlant amb els serveis secrets espanyols. Es-Satty va acabar sent expulsat de Diegem. Aquest testimoni, el del president de la comunitat islàmica d’aquest lloc, explica que Es-Satty parlava amb els serveis secrets espanyols i que ell mateix li havia confirmat aquesta relació. Hi ha, a més a més, visites dels serveis secrets espanyols a Es-Satty a la presó de Castelló de la Plana, quan estava condemnat per tràfic de drogues. Cal destacar també que a Es-Satty li van anul·lar l’expulsió de l’Estat, quan qualsevol estranger condemnat per tràfic de drogues cinc anys, com ell, en complir condemna, és expulsat. I els recursos en contra de les expulsions fracassen sempre, el 100% de les vegades. En aquest cas no va ser així. Hi ha un altre fet, que és que no hi ha certesa de la mort d’Es-Satty. Els investigadors dels Mossos d’Esquadra —que van fer una feina impecable i inqüestionable— van trobar dos perfils genètics a la casa d’Alcanar on es va produir l’explosió el 16 d’agost. Però ja no és cosa seva constatar a qui pertanyen aquests perfils genètics. Un està molt clar, que és el germà d’altres dos terroristes que van morir. Però l’altre perfil genètic acaba sent atribuït a Es-Satty, després de molts salts al buit que el jutjat —i no els Mossos—no justifica. Això partiria de la premissa que a la casa hi havia només tres persones: els dos morts en l’explosió i el supervivent. Però hi ha testimonis de les cases del voltant que asseguren que hi havia quatre o cinc persones. Per tant, és possible que Es-Satty estigui viu, perquè a més la seva furgoneta va marxar tot just després de l’explosió i va aparèixer quatre dies després a Sant Carles de la Ràpita, molt a prop d’una carnisseria amb què tenia relació. El seu propietari va dir que no el coneixia de res. Per tant, hi ha moltes coses que no s’han investigat.
—Ni els jutges ni la Fiscalia donen importància a les relacions entre Es- Satty i el CNI?
—Quan hem fet escrits demanant diligències, la Fiscalia sempre s’hi ha oposat. I els escrits amb què argumenten aquesta negativa semblen adreçats exclusivament a defensar el CNI. En això no ens fiquem. El jutge ha seguit sempre tot el que deia la Fiscalia. Quan veiem que les persones que jutjaran, no seran responsabilitzades de les morts, sembla com si estiguessin jutjant un tema menor.
—Per què pensa que es qüestionen els vostres arguments o s’impedeix, segons diuen, investigar més a fons?
—Pel que es desprèn dels escrits de la Fiscalia, sembla que hi ha un interès d’Estat perquè no s’investiguin aquestes coses.
—Quin és el motiu pel qual els autors dels atemptats del 17 d’agost no seran jutjats per assassinat?
—No té cap justificació tècnica. És cert que no són els autors directes de les morts, això és evident. Els autors directes, tant el de les Rambles com el de Cambrils, van caure abatuts. Per tant, els supervivents que seran jutjats no són els autors directes dels atemptats. Però és evident que pertanyien a una cèl·lula terrorista que preparava explosius per cometre atemptats i assassinar persones. Si no tenen una autoria directa, és evident que tenen algun grau de participació en el delicte. En qualsevol altre assumpte se’ls atribuiria, sens dubte. El delicte de terrorisme està configurat així. Per tant, és evident que hi ha un interès per no anar més enllà en la investigació. Per això hem anunciat que tenim l’esperança dipositada en institucions estrangeres, a les quals acudirem quan ens toqui fer-ho. Això enllaça, a més, amb un altre tema, que és el de la responsabilitat de l’Estat legislador —en aquest cas “no legislador”—, perquè hi ha un reglament de 2013 que regula la venda de precursors d’explosius i que obliga l’Estat espanyol a prendre’n mesures. No pot ser que algú pugui anar a comprar 40 quilos de material que serveix per fabricar explosius, tal com els que es van fer servir als atemptats de Brussel·les o de París. Així ho regula la Unió Europea i a això estava obligat Espanya a través d’un reglament de 2013 d’aplicació directa, i finalment ho acaba regulant al novembre del 2017, ja després dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Per tant, aquesta és una causa important per la qual demanarem responsabilitats a l’Estat. Anirem fins on puguem. Alhora, s’està constituint una associació de víctimes del 17 d’agost que crec que s’anomenarà “Volem saber la veritat”. En pocs dies sortirà més informació. I l’objectiu serà poder emprendre o impulsar l’exercici d’accions a altres països on hi ha víctimes. Ens plantejarem interposar algun tipus d’acció contra qui era secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, que era qui tenia la responsabilitat d’impulsar la normativa contra la venda de precursors d’explosius, en cas que en aquesta causa no es fixin les responsabilitats de l’Estat.
—Quina responsabilitat podria assumir l’Estat en aquest sentit?
—D’entrada, pensem que l’Estat té responsabilitat civil. Les indemnitzacions mínimes ja les ha pagades i, per tant, aquest no és un tema econòmic, sinó de saber la veritat. Però, és possible que algú tingui una responsabilitat fins i tot penal, perquè hi havia l’obligació de regular aquesta matèria. Que uns joves d’una vintena d’anys puguin comprar lliurement quilos i quilos de precursors d’explosius i els hi venguin sense que salti cap alarma vol dir que algú no ha fet bé la seva feina. El resultat d’aquesta negligència ha estat una xifra enorme de morts i ferits.
—Quines penes es pronostiquen per als acusats si no són jutjats per assassinat?
—No és un tema de penes. La Fiscalia, de fet, entre pertinença a organització terrorista, estralls i tinença d’explosius els demana 47 anys, un temps que està per damunt del límit màxim d’empresonament. És un tema conceptual. Si als pares del Xavi els admeten com a acusació particular és perquè se’ls admet com a víctimes del que s’està jutjant. I si això és així, s’ha d’investigar tot el que estigui relacionat amb aquests atemptats. Però hi ha la trampa que, com que els autors directes dels atemptats són morts, aquí només investiguem la tinença d’explosius, els estralls i la pertinença a organització terrorista. Que hauria passat si els haguessin detinguts a tots vius? Que tots, juntament amb els processats, formarien part d’una organització terrorista i tots respondrien per les víctimes mortes, lesionades i pels danys causats. Aquí el que pretén la Fiscalia i el jutge és carregar els morts i lesionats als joves abatuts i prou. Això s’utilitza com a justificació per no anar més a fons en les investigacions.
—Deia vostè en una entrevista a TV3 que això de no ser jutjats per assassinat, “en certa manera, ens ho esperàvem”.
—Ens ho esperem perquè fa mesos que van tirar per aquesta línia, tal com es va veure en la interlocutòria de processament i en la conclusió del sumari. De fet, quan es va aixecar el secret de sumari de la totalitat de la causa —tot i que encara no tenim accés a tota la documentació— i vam demanar diligències, quan veiem com s’hi oposa la Fiscalia, comprovem que el cas es vol tancar amb la màxima urgència possible.
—Per tant, no tenen confiança en la justícia espanyola...
—No. Han deixat fora del judici el tema principal, que són les morts a Barcelona i Cambrils perquè van ser atropellades i pretenen desvincular-ho dels explosius. Obliden que el fi últim d’una organització terrorista d’aquestes característiques és causar el màxim mal possible, ja sigui amb explosius, atropellaments o apunyalaments cos a cos —com el del noi a qui l’autor de l’atemptat de les Rambles li va robar el cotxe durant la seva fugida—. Volen recuperar al-Àndalus al preu que sigui.
—Hi ha molta gent que pot vincular totes aquestes tesis a teories de la conspiració que no sempre semblen del tot versemblants. Què diria a la gent que desconfia dels seus arguments en aquest cas?
—Jo sempre he intentat ser molt rigorós. Jo no afirmo que Es-Satty sigui viu, sinó que no es pot afirmar que sigui mort. Hi ha una gran diferència entre una cosa i l’altra. El que dic és que la investigació s’ha tancat en fals i que no s’han pogut corroborar extrems molt importants. Per exemple, no s’ha investigat la relació d’Es-Satty amb el CNI, segurament perquè seria entrar en matèria que afectaria els serveis secrets de l’Estat i això faria saltar totes les alarmes; no està certificat que Es-Satty sigui mort... I així un llarg etcètera. El que seria lògic és que la justícia espanyola tingués interès a resoldre aquestes qüestions i desprendre’s de qualsevol sospita que suri a l’opinió pública, més encara quan parlem d’atemptats tan greus. •