Quan la màfia georgiana va infiltrar-se a Catalunya

Els territoris de la Mediterrània s'han convertit en un autèntic refugi de les organitzacions criminals. A Catalunya, entre 2008 i 2010, va residir Kakhaber Shushanasjvili, un dels majors líders de la màfia georgiana. Acusat de temptativa d'assassinat, va dirigir des de Barcelona un entramat per blanquejar diners a través de diferents negocis i cotxes d'alta gamma. A EL TEMPS detallem com va operar a terres catalanes, d'acord amb la recent sentència del Tribunal Suprem, que l'ha condemnat a 15 anys de presó.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Como si fora una taca negra que ha contaminat tota Europa, les organitzacions criminals provinents de l'Est del vell continent s'han instal·lat per tot arreu. Qualsevol país de la zona euro pot albergar aquestes màfies que fan negoci de la droga, de les armes i, fins i tot, de la mort. I que, al remat, són dirigides pels anomenats Vor a Zakone, lladres de llei.

L'exportació del crim organitzat, però, va més enllà d'ampliar la quota de mercat. Aquests grups cerquen, especialment, llavar els diners amb un origen brut. I si abans ho feien gràcies a l'orgia de la rajola, més tard van utilitzar el truc clàssic: gaudir d'un negoci que, realment, és una pantalla. Per llevar-li la taca il·legal, s'utilitzen empreses dedicades al transport i a l'enviament de missatgeria. Són la rentadora perfecta.

L'estructuració de l'organització per països provoca que hi haja diverses caixes comunes. Cada una està separada comptablement de la resta i estan nodrides pels fons -majoritàriament en metàl·lic- dels que disposen aquestes màfies. El lladre de llei és qui dirigeix tot l'entramat, i la seua infiltració en països de la zona euro acaba sent efectiva a través d'acords amb empresaris locals, permisos de residència i matrimonis de conveniència. Barcelona va convertir-se entre 2008 i 2010 en la seu de la màfia georgiana a l'Estat. Un relat que ha acreditat el Tribunal Suprem, que ha condemnat a presó als membres de la banda criminal.

Barcelona com a capital

L'any 2008, Kakhaber Shushanasjvili, un dels presumptes caps de la màfia georgiana, va aterrar a Catalunya. L'organització s'havia instal·lat a Grècia -país en el qual exercia com a cap el seu germà-, Itàlia, Àustria, França, Suïssa i Alemanya. Necessitava, però, una seu a l'Estat espanyol. L'escollida fou Barcelona.

Shushanasjvili va fer-se passar per un ciutadà búlgar anomenat Nicolay Kostov i no va instal·lar-se sol a terres catalanes. Junt amb ell, estava la seua parella, Kateryna Myerkova, amb la qual va tindre bessons. Set mesos després de donar a llum la seua muller, el líder de l'organització va casar-se amb una ciutadana espanyola anomenada María José Caparrós Alonso. Segons el Tribunal Suprem, la nova parella de Shushanasjvili va rebre 6.000 euros. La jugada era clara: facilitar l'accés i la nacionalitat al seu nou marit. El patró utilitzat habitualment per la màfia georgiana es seguia al peu de la lletra.

Com a lladre de llei, Shushanasjvili era qui controlava l'obschack, el nom que rep la caixa comuna. S'encarregava d'administrar els diners que entraven dels robatoris que es realitzaven en països estrangers. La mà dreta d'aquest dirigent mafiós era Zviad Darsadze, que també tenia potestat per dirigir la comptabilitat de la facció espanyola. La sentència, a la qual ha accedit EL TEMPS, mostra les entrades i eixides de capital de la caixa. El volum total dels fons que va manejar l'organització era de 327.535 euros.

Membres del grup criminal durant els dies que va durar el judici.

L'estructura, tanmateix, no va quedar-se a Barcelona. Al País Valencià, també hi va tenir presència. 12 dels condemnats van residir a València, Cullera, Alacant i Gandia. Els referents de la màfia georgiana a terres valencianes eren Argam Mirzoyan, el joier de Gandia, i Giorgi Nadiradze, un jove judoca que va viure amb la seua família a Alacant. Aquest últim ha estat condemnat per blanqueig i tinença il·lícita d'armes.

La peça del cub de Rubik

Amb la nacionalitat aconseguida i instal·lats a Barcelona, l'organització criminal necessitava la darrera peça del cub de Rubik. Trobar un empresari local que facilitara negocis legals per camuflar els diners tacats de sang era l'objectiu del lladre de llei. I Juan Miquela Tomillero fou la persona perfecta per a l'operació.

De primeres, va contractar a Myerkova a la mercantil, per tal que la parella del lladre de llei aconseguira també la nacionalitat. Després, i en un suposat acte de generositat, va adquirir un Mercedes Benz S321 a nom d'una societat de l'empresari local anomenada Cabanda Advancb SL. Un cotxe d'alta gamma -va tindre un cost de 63.500 euros- que ràpidament va entregar a Shushanasjvili.

Un mes i mig després d'aquella operació realitzada en agost del 2008, el matrimoni georgià i Tomillero van viatjar junts a Madrid. Allí van buscar un local per posar en marxa un negoci conjunt dedicat a l'enviament de paquets de missatgeria. Lurtalia va ser el nom escollit per a la nova mercantil. L'any 2009, a causa dels problemes amb altres dels negocis conjunts que van acordar el capo i l'home de negocis local, van traslladar la seu de la societat a la localitat de Masnou.

Imatge de la Policia espanyola sobre els principals capitostos de la banda//EFE.

L'altra inversió conjunta, però, no va sortir rendible. A principis del 2009, Tomillero va proposar a Shushanasjvili constituir, amb un repartiment de l'accionariat del 50% cada u, una mercantil dedicada -tot i que pot semblar irònic- a la neteja i llavat de vehicles. «Tomillero va acceptar, malgrat saber que Shushanasjvili era un lladre de llei», recull la sentència del Tribunal Suprem. La seu social de l'empresa seria Barcelona.

Mentrestant, altre membre de l'organització, Vasil Gokadze, va contractar persones lligades a l'estructura criminal. L'empresa Diseños y Construcción GEO 2007 va ser l'instrument per dur endavant el full de ruta. Era la tercera pota de l'entramat per llevar la brutícia dels diners procedents de negocis penats per la llei.

L'assassinat trampa

A Lurtalia, el judoca Nadiradze va exercir d'home de palla de Shushanasjvili. No debades, era els ulls del lladre de llei a l'empresa. Ara bé, també tenia altres funcions dintre de la trama mafiosa: guardar gran part de l'arsenal d'armes. Al seu domicili de Badalona, van encautar-se un revòlver de calibre 38 amb sis cartutxos. Segons l'escrit judicial, aquesta arma estava a plena disposició del lladre de llei.

La intenció d'utilitzar aquesta pistola per posar fi a la vida d'un líder de la facció rival va suposar la seua detenció. A finals del 2009, Shushanasjvili i el seu germà van planejar assassinar el capitost oposat a la seua organització a Niça, França. L'argument d'aquesta decisió era que havia traït el grup per unes diferències amb els diners de la caixa comuna.

Tot i enviar uns sicaris de l'organització procedents de Grècia, l'assassinat va ser aturat per la policia francesa. Les forces de seguretat espanyoles coneixien detalladament els plans de la secció catalana de la màfia georgiana i va enxampar-los. Fou la fi de l'aventura mafiosa a Catalunya. L'inici d'una travessia judicial que ha acabat amb els membres de l'organització condemnats a presó. Això sí, amb una rebaixa de pena considerable. La sort (relativa) dels Vor a Zakone.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.