El novembre de 2018, el Tribunal Europeu de Drets Humans va anul·lar la sentència contra Arnaldo Otegi i la resta de condemnats pel cas Bateragune per parcialitat de l’Audiència Nacional.
Aquest pronunciament no tenia conseqüències penals, atès que el dirigent abertzale ja havia passat sis anys empresonat -sense gaudir de cap permís de llibertat- amb Sonia Jacinto, Arkaitz Rodríguez Torres, Rafael Díez Usabiaga i Miren Zabaleta. Quan tots ells havien complert condemna després de ser empresonats preventivament i condemnats el maig de 2012, el TEDH es va pronunciar contra aquella sentència, considerant que l’Audiència Nacional espanyola havia vulnerat l’article 6.1 del Conveni Europeu, atès que detectava falta d’imparcialitat en la jutgessa Ángela Murillo.
Murillo, concretament, va respondre a un silenci d’Otegi, qui com a acusat no va voler respondre a una pregunta del fiscal i, davant del seu silenci, la jutgessa va afirmar que «ja sabia que no respondria».
L’efecte que té aquesta anul·lació és que Otegi perd la inhabilitació política i podria concórrer com a candidat electoral.
El cas Bateragune va ser un procés judicial contra membres de l’esquerra abertzale que van ser condemnats després d’haver estat acusats d’intentar reconstruir Batasuna a les ordres d’ETA, organització que va anunciar l’extinció de la seua activitat armada el 2011, mesos abans que els acusats foren condemnats.