Per primera vegada s’ha creat una associació ciutadana per exigir el «retorn» del Palau de Marivent al poble de Balears. Es tracta de Recuperem Marivent, una entitat creada amb la finalitat principal d’aconseguir que el palau citat, residència oficial d’estiu del rei espanyol, torni a ser «d'ús i gaudi de la ciutadania de les Balears”, segons diuen els seus impulsors.
Marivent. Segons recull dbalears.cat, els creadors de la nova associació ciutadana consideren que « el Palau va ser donat pel mecenes i pintor Joan de Saridakis al poble de Mallorca a la seva mort, i amb posterioritat la Diputació de les Illes Balears, violant la lletra i l'esperit de la generosa donació, va expropiar a la ciutadania el palau i els terrenys adjacents. Això, per a l'ús i gaudi amb caràcter d'exclusivitat per a la casa reial».
En realitat la cessió de Marivent la va fer la vídua del pintor, col·leccionista d'art, mecenes i multimilionari Ioannes Saridakis, Anunciación Marconi Taffani. El seu espòs (Alexandria, Egipte, 1877 – Palma, 1963) va encarregar la feina de dissenyar una casa senyorial –en mallorquí tradicional no s'usa la paraula "palau" excepte per a les residències dels reis de Mallorca i la del bisbe – sobre les roques, a escassos metres sobre el nivell de la mar, a la zona coneguda com a Cala Major, a l'arquitecte Guillem Forteza Piña. Les obres s'iniciaren el 1923 i acabaren al cap de dos anys. Des d'aleshores Saridakis i la seva esposa hi residiren. Quan quaranta anys després morí el milionari, la víuda, Marconi, complint el desig que va dir que el seu espòs havia manifestat, cedí el complex -terreny, casa principal i auxiliars – a la Diputació de Balears, que era aleshores l'única representació institucional del conjunt illenc. Això sí, a la cessió s'especificava que la condició sine qua non era que s'hi creés un museu que portés el nom de Saridakis i que tot el complex estigués obert al públic. Així es va fer tot d'una.
Deu anys més tard, però, les coses canviaren. En aquell moment el príncep espanyol, Juan Carlos de Borbón, cercava residència estable oficial a Mallorca per passar els llargs estius de bauxa sense fi que cada any hi vivia. Estius que, per cert,es perllongaven dos i tres mesos: sa dona, Sofía, se n'anava a Londres, Madrid o on fos, però només apareixia a Marivent per a les fotos familiars; i ell, lliure i sense límits, cremava les nits mallorquines .Un amic del Borbó, Zourab Tchokotua, afectuosament anomenat per Juan Carlos i la resta de l'alegre pandilla de Mallorca -conjunt d'amics del Borbó que actuaven com a la seva particular cort d'estiu– com a Zu, era el seu principal agent per a bauxes diverses. Era qui s'encarregava que cap excés transcendís i que l'hereu de Franco tingués tot el que volia. S'havien conegut a l'internat que compartiren d'al.lots a Roma. Zu, que deia ser príncep georgià però no ho era, si bé és cert que pertanyia a una família benestant -son pare sí que era un aristòcrata georgià, exiliat després de la Revolució Russa, i sa mare era hereva d'una rica família nord-americana-, s'havia casat amb la mallorquina Marieta Salas Zaforteza, filla d'un empresari extraordinàriament ben relacionat amb la jerarquia franquista a Balears, no debades havia estat governador civil de la província.
No se sap a qui se li va ocórrer la idea que Marivent podria ser la residència de Juan Carlos durant els seus intensos estius mallorquins. Fos com fos, algú va posar aquella casa senyorial en la diana de Juan Carlos. I el Borbó la va voler. Aleshores Zu, a través del seu sogre-així ho va reconèixer Marieta en una entrevista a Vanity Fair l'agost de l'any passat –, va anar a veure el president de la Diputació. Pedro Salas, el sogre, era, com s'ha dit, un home amb moltes influències, per tant quan la Diputació va rebre la delirant petició perquè cedís Marivent, el petit detall que el document notarial de cessió signat per la vídua de Saridakis ho impetia no va ser cap impediment a l'hora de la veritat. Era l'any 1973 i l'hereu de Franco volia Marivent. Aixó que el tingué.
Els hereus de Saridakis anaren als tribunal de justícia per aconseguir que se'ls tornés tot el que hi havia a l'interior de les cases i a la fi, anys després de la mort de Franco, arribaren a un acord extrajudicial amb les autoritats que els permeteren retirar el ric patrimoni del seu antecessor. Després de la dimissió de cap d'Estat -el que els monàrquics en diuen, en fina expressió cortesana, abdicar la corona – de Joan Carles, el seu fill, Felip, es trobà amb una petició del Govern balears d'esquerres – format el 2015 – perquè s'obrissin els jardins de Marivent. El nou rei ho acceptà, però només alguns mesos, quan no hi ha les augustes presències. L'abril de 2017 s'obrien per primer cop.
No basta això per a l'associació Recuperem Marivent. Al seu parer, la suposada cessió no fou més que «un real i injustificable espoli» que cal revertir. Diu aquesta nova organització, que «a les Balears es va produir una situació curiosa: mentre que en nombrosíssims països en els quals palaus que havien estat històrica propietat de la reialesa varen passar a ser gaudits pel poble, fonamentalment com a museus, aquí va tenir lloc el fenomen contrari, en el sentit que palaus que eren del poble varen passar a ser de gaudi exclusiu de la monarquia».
Recuperem Marivent, diu el dbalears.cat, "té previst contactar i establir llaços amb la societat gallega que està pugnant, fins i tot en instàncies judicials, per la devolució del Pazo de Meirás a Galícia", perquè considera que existeixen nexes d'unió i de coincidència entre totes dues situacions.