Si dins la història del teatre català medieval hi ha un objecte d'estudis realment intensius i rigorosos al llarg dels darrers anys, aquest ha estat el de la Festa o Misteri d'Elx. Hem passat, així, de la repetició del tòpics al qüestionament científic de pràcticament tots i cadascun dels aspectes que configuren aquesta celebració / representació, el prestigi de la qual s'ha estès -merescudament- arreu del món. En aquesta línia, doncs, de revisió de la festa teatral il·licitana, cal inserir l'estudi de l'investigador Francesc Massip, guardonat al 1990 amb el Premi Jaume I de l'Institut d'Estudis Catalans, i publicat l'any següent gràcies al concurs de l'Ajuntament d'Elx, la Diputació d'Alacant i l'Institut de Cultura Juan Gil Albert, alacantí.
He parlat de l'existència de nombrosos estudis recents sobre el Misteri. Comporta això un perill indubtable: la redundància, adés en els plantejaments, adés en els resultats obtinguts. Doncs bé, cal indicar ja d'entrada que un dels principals mèrits d'aquest dens i extens estudi del professor Massip està, precisament, a haver sabut trobar un enfocament específic i a haver-lo desenvolupat de forma coherent. En efecte, ha procedit l'autor a una contextualització sistemàtica dels diferents aspectes de la representació d'Elx dins el concert europeu. Així, si en un dels capítols -per exemple- ens parla d"'Els components musicals del Misteri d'Elx en el concert dramàtic medieval", un altre es dedicarà a "Lamaquinària aèria del Misteri d'Elx en el concert escenotècnic medieval"; aquest esforç contextualitzador i comparatiu dominarà, doncs, en el conjunt de l'obra: en cinc dels vuit capítols per a ser exactes. Capítols dedicats a estudiar fonamentalment aspectes constitutius del fet teatral des del vessant de la materialitat de la seua representació: la música, la maquinària aèria, els i efectes especials i el vestuari i l'atrezzo. Al seu costat, altres capítols fan una revisió històrica general i - e n especial- un ampli estudi de l'espai teatral durant l'edat mitjana i de l'evolució del que és l'espai específic de la Festa. Una introducció que ens ofereix algunes de les possibles línies de recerca, i alhora una reflexió sobre els problemes que deriven d'aquesta representació i un seleccionat corpus d'il·lustracions i croquis amb interessants aclariments, i una extensa bibliografia (que va prou més enllà dels límits estrictes del treball, amb la idea de ser fidel al seu caràcter general i comparatiu) completen el llibre de Francesc Massip.
És obvi que un estudi d'aquestes característiques, tan ambiciós, ha de presentar desigualtats. Desigualtats que neixen sobretot del diferent interès que li mereixen els diversos apartats que conformen no sols aquest estudi en concret sinó un estudi ideal - é s a dir: molt més global- al voltant del món de la Festa d'Elx. Això darrer pot observar- se en l'absència dels capítols que haurien de dedicar-se al text; l'edició crítica de la Consueta de 1709 (València, Generalitat, 1986) feta per aquest mateix investigador no esgota ni de bon tros aquest possible estudi; com tampoc no el fan superflu els treballs de Luis Quirante (per exemple a Teatro asuncionista valenciano de los siglos XV y XVI, València, Generalitat, 1987). I és que sóc dels qui pensen que el text d'aquesta peça encara és susceptible de noves investigacions.
Potser la manca d'un estudi d'aquestes característiques és la causa del menor desenvolupament de capítols com el segon ("El naixement de la Festa en el context assumpcionista europeu"), mentre que potser el quart ("Aproximació a l'espai teatral durant l'Edat Mitjana") ultrapassa els límits del que hauria d'ésser una introducció a l'estudi de l'espai teatral específic d'Elx per a esdevenir una atapeïda (excessivament atapeïda, tot cal dir-ho) síntesi tipològica, perfectament reemplaçable per una bona aproximació bibliogràfica.
Irreemplaçables són, tanmateix, els quadres que clouen alguns dels capítols, com el dedicat a recopilar les parts musicals localitzables en el teatre medieval europeu, o els dedicats al vestuari, amb inclusió de les didascàlies corresponents. Aquests annexos no fan sinó palesar el rigor i el desig d'exhaustivitat descriptiva que anima tot el treball fins a esdevenir un dels seus mèrits més rellevants, justament complementat per la contextualització abans al·ludida. Mèrits aquests que converteixen aquest acurat estudi en una eina imprescindible per a un millor coneixement de la riquíssima tradició teatral medieval catalana en general, i del Misteri d’Elx en particular.