El cas Gustau Muñoz, com el d’altres ciutadans morts per la policia, permet qüestionar el silenci de l’Estat espanyol en relació als crims comesos per l’Estat durant la Transició. A dia d’avui, l’Estat continua sense reparar el mal fet, per la qual cosa els familiars de les víctimes van haver de recórrer a la justícia argentina per denunciar-ne la impunitat.
En Marc sempre recordarà la manifestació de la Diada de 1978 i no pas perquè hagués multitudinària, tot el contrari. Aquell vespre, un miler de joves sortiren al carrer per protestar per protestar en contra de les renúncies de l’esquerra durant la Transició i a favor de la independència de Catalunya. Aviat, però, els colps de la policia envers els manifestants es multiplicaren a mesura que pujava la tensió. La corrua de gent avançava a batzegades fins que, a prop de la confluència amb el carrer Avinyó (Barcelona), Gustau Muñoz es desplomà en una de les voreres del carrer Ferran després de rebre un tret per l'esquena. Gustau havia fet els setze anys i participà en la manifestació al costat del seu germà Marc, dos anys més gran.
En 2018, 38 anys després de la mort d’en Gustau, la família Muñoz ha aconseguit que el cas s’accepti a tràmit per ser investigat com a crim de Lesa Humanitat davant la justícia de la República d’Argentina. En la mateixa causa s'inclou el cas de Germán Rodríguez, qui va rebre un tret mortal al front durant la irrupció de la Policia Armada en la Plaça de toros de Pamplona en el tràgic Sant Fermí de 1978.
Tot seguit, oferim l’entrevista que vam fer a Marc Muñoz, germà del jove independentista assassinat en la diada de 1978.
-Com va viure l’11 de setembre de 1978?
-Per la Diada Nacional de Catalunya de 1978, vaig participar amb en Gustau de la manifestació convocada pel PCE(i) sota el lema "Fora les forces d'ocupació" a la plaça Sant Jaume. La presència policial davant del Palau de la Generalitat era tan gran que vam haver de començar la manifestació al carrer Ferran. Aleshores, avançàrem en direcció a les Rambles. Recordo que, aviat, es va produir el primer incident quan van ser descoberts dos agents de la Brigada Político-Social infiltrats. Vam continuar endavant i vam fer mitja volta a plaça Catalunya per baixar per les Rambles i acabar al carrer Ferran.
Recordo que minuts abans d'acabar l'acte, el gruix de manifestants havia augmentat. També ho va fer el nivell de violència amb què la policia actuava. Quan vam arribar al carrer Avinyó, la policia va començar a disparar pilotes de goma i pots de fum que eren contestats per alguns manifestants amb ampolles incendiàries. De sobte, van aparèixer policies de paisà pistola en mà amb l'objectiu de detenir-los. En aquell moment, ja s'escoltaven, de fons, trets d'arma de foc. Just enmig dels avalots, en Gustau fou abatut davant del Sindicat de Banquers del carrer Ferran.
-38 anys més tard, què pensa sobre el fet que hagi estat la justícia argentina, i no l’espanyola, qui hagi acceptat la querella interposada per la seva família?
-És un sentiment dolorós que hagin hagut de transcórrer 38 anys abans d’obrir una porta judicial pel seu assassinat. La justícia espanyola va impedir-ho l’any 1982, tot actuant com si no hagués passat res. Després de tants anys, que ens hagin acceptat la querella interposada a l’Argentina és una injecció de moral. Estem parlant de l’assassinat d’un menor, d’un assassinat polític.
-I quin recorregut n’espera?
-Espero la sentència final. La Querella Argentina servirà per treure-li les vergonyes a l’Estat. Espero que per fi col·labori amb la Justícia argentina. Fins ara, no han ajudat en res. És interessant el fet que la querella del meu germà és la primera admesa a tràmit per un fet ocorregut més enllà de l’any 1977. Això obre una finestra d’oportunitat perquè altres casos puguin ser admesos. Per exemple, els fets de Pamplona del Sant Fermí de l’any 1978 també han estat portats als tribunals argentins, però n’hi ha molts altres que poden ser-ho.
-Per què creu la justícia espanyola no fa tot el que pot per condemnar els crims del franquisme i reparar el mal fet?
-Els assassins eren una peça més de l’engranatge de la Transició. La monarquia, l’estament polític, l’exèrcit, els cossos policials... tots ells formaven part d’un mecanisme dirigit pels guanyadors de la guerra. La raó per la qual no es vol investigar cap dels responsables és perquè complien ordres de mantenir l’statu quo d’una sèrie de privilegiats. És important donar-ho a conèixer perquè la gent es querelli. Hem de tenir en compte que la Querella Argentina és l’únic inventari de la repressió franquista que s’està fent a nivell judicial. Mentre estigui oberta, podem anar recollint tots els casos d’espolis de vivendes, robatoris de nadons, assassinats, desapareguts, tortures.... Malauradament, algun dia aquest procés judicial es tancarà sense que potser s’hagin pogut incorporar més demandants.
-Què n’espereu de l’actual govern espanyol en matèria de memòria històrica?
-No n’espero res. Cada cop que tracten d’abordar un tema tant seriós com aquest, l’acaben descafeïnant tant com volen. Per exemple, la llei d’Amnistia de l’any 1977 va servir per evitar condemnar tots els botxins. N’és un bon exemple, també, el cas de la tèbia llei de memòria històrica. Mentre hi hagi responsables vius, no crec que canviïn res.
-Quin és l’objectiu de la producció del documental del cas d’en Gustau Muñoz?
-Esperem que el documental sigui un revulsiu. El fet que casos com el del meu germà no siguin coneguts és una derrota nostra i és una victòria pels qui advoquen pel silenci i l’oblit. Volem reivindicar la figura d’en Gustau i la de molts d’altres, perquè durant la Transició van ser desenes i desenes les persones que van patir repressió al carrer, a les comissaries i a les presons a mans de la policia, grups d’extrema dreta i funcionaris.
El fet que la demanda hagi estat acceptada ens ha de permetre evidenciar que es va dur a terme una Transició a la democràcia sense cap tipus de depuració. A partir del cas d’en Gustau, aportarem proves per demostrar que l’Estat espanyol és responsable d’aquests assassinats. Amb la producció del documental volem deixar palès que tot l’aparell repressiu de la dictadura va traslladar-se mimèticament a la democràcia. I, partint de la base de l’assassinat d’en Gustau, volem qüestionar la Llei d’Amnistia, la monarquia i la poca qualitat del sistema democràtic espanyol.