Quan Asif Mehmood passeja pel seu barri, té un somriure a la cara. “Aquí hem plantat coriandre”, diu Mehmood assenyalant una jardinera que hi ha al pati interior. “Allà baix hi ha un parc infantil”. Mehmood s’atura un moment entre els dos edificis de maons vermells i mira al voltant. “No és maco tot això?”, es pregunta.
El barri on viu Mehmood es diu Mjølnerparken i es troba al nord de Copenhaguen. 560 habitatges dividits en quatre patis i, entremig, prats on creixen margarites. Unes quantes criatures juguen al sorral. Mjølnerparken sembla un típic barri de pisos de lloguer d’una gran ciutat.
Però per al govern danès Mjølnerparken és una “taca negra” al mapa. Una taca que ha de desaparèixer. I Asif Mehmood i la seva família també se n’han d’anar.
A final del 2018 el parlament danès va aprovar un seguit de lleis que tenen un objectiu conjunt: Dinamarca vol desarticular els seus “guetos”. Així es diuen oficialment els barris amb una alta taxa de delinqüència o d’atur. S’han de dissoldre repartint una part dels residents per altres barris. Els pisos que quedin lliures seran venuts a inversors o seran enderrocats.
A curt termini el govern danès espera que es revaloritzin els barris més pobres. A llarg termini, segons diu l’anomenat GettoPlan o “pla dels guetos”, volen una “Dinamarca sense societats paral·leles”.
Prop d’un 14% de la població danesa és migrant o té orígens migratoris. Aquest percentatge és baix en comparació amb Alemanya, on aproximadament un de cada quatre ciutadans s’ha traslladat al país o té com a mínim un progenitor que prové de l’estranger. Però sobre aquest 14% debat tot el país.
Els partits danesos fa anys que es van superant els uns als altres en la retòrica xenòfoba. Es va prohibir el vel integral per a les dones, i la primera ministra socialdemòcrata Mette Frederiksen va proposar que es tanquessin totes les escoles privades musulmanes. Però fins ara cap iniciativa no havia anat tan lluny com el pla dels guetos.
Es preveu que aproximadament 11.000 persones siguin traslladades durant els propers anys. Moltes d’elles són migrants o refugiats. Ara han de tornar a deixar casa seva. Com és el cas d’Asif Mehmood.
Mehmood, de 53 anys, va néixer al Pakistan. A començament dels anys noranta, ell i la seva dona es van traslladar a Dinamarca. A través d’un amic van trobar un pis a Mjølnerparken: 84 metres quadrats, tres habitacions, cuina i lavabo. S’hi van instal·lar i hi van criar els seus tres fills. I és el lloc on continuen vivint avui.
Però el març del 2019, segons recorda Mehmood, van rebre una carta. La societat constructora de l’habitatge escrivia als residents que es vendrien dos dels quatre blocs. Totes les famílies que hi visquessin s’haurien de traslladar. A on i a quin preu encara no és clar un any després de l’anunci. L’únic que se sap és que Mehmood i els seus veïns s’han de traslladar perquè se sanegi casa seva i es pugui llogar a danesos en una situació més bona.
Actualment, 28 indrets de Dinamarca són classificats pel govern com a “guetos” perquè compleixen certs criteris, per exemple una alta taxa d’atur. Els municipis tenen temps fins al 2030 per transformar la composició de la població. A partir de llavors, per exemple, no hi pot haver més d’un 40% d’habitants en edat de treballar que no tinguin feina.
La manera més ràpida de fer això és desallotjant els aturats i substituint-los per persones amb feina. Exactament això és el que està passant en molts barris.
És un joc de xifres a costa dels residents. Un joc que probablement no servirà ni tan sols per a la integració. “Pot tenir sentit repartir persones febles socialment en diversos barris”, diu Rasmus Brygger, fundador del Centre per als Estudis sobre Integració de Dinamarca. “Però una mera reubicació forçada no soluciona cap problema”.
Que sí que hi ha integració és incontestable. Mjølnerparken havia estat considerat durant molt de temps el pitjor barri de Dinamarca: hi havia bandes enfrontades i molts residents vivien i viuen d’ajuts públics. Però amb el temps les bandes han fet les paus i Mjølnerparken és un barri popular per la seva situació cèntrica.
Les dificultats restants no les pot resoldre el pla dels guetos, diu Brygger, l’expert en integració. “Ningú troba feina només perquè de cop i volta comenci a viure en un altre barri”.
El govern de Dinamarca diu que sobretot vol “fer possible que les generacions futures tinguin un punt de partida millor” creixent en un entorn que no consisteixi només en pobresa. La vida en un barri socialment feble dificulta la integració, diu el Ministeri de Transport i Habitatge consultat per Der Spiegel.
Però el pla dels guetos no contribueix forçosament al fet que els migrants s’integrin més bé. Repartir-los per altres barris no significa que allà tinguin més relació amb els nous veïns. Segons els sociòlegs, per aconseguir això caldrien punts de trobada, projectes conjunts, ocasions per reunir-se. I el govern no ha previst res d’això.
A més, el trasllat és tan arbitrari que alguns residents només es mudaran a uns quants carrers: a barris on viu gairebé el mateix nombre de migrants i d’aturats, però que per motius formals no són considerats “guetos”. D’altres potser s’hauran de traslladar als afores, lluny del seu centre de treball o de formació.
A més, les mesures també es dirigeixen contra persones que estan ben integrades, les quals ara han quedat perplexes.
Asif Mehmood parla danès amb fluïdesa i té una feina fixa com a taxista. Els seus tres fills estudien en universitats daneses. Mehmood es veu a si mateix com un exemple paradigmàtic d’una integració reeixida; i tanmateix ha de marxar de Mjølnerparken. “Sembla com si em castiguessin”, diu Mehmood.
Quines persones poden quedar-se al “gueto” i quines es traslladen ho decideix l’administració dels habitatges socials més o menys aleatòriament. En algunes ciutats s’han de mudar famílies concretes. En d’altres es desallotgen blocs sencers.
L’edifici de Mehmood va ser triat probablement perquè es troba apartat del carrer i, per tant, és més atractiu per a potencials compradors. Asif Mehmood està enfurismat. “He treballat de valent tota la vida”, diu l’home. “I ara em prenen casa meva”.
Si bé la societat constructora de l’habitatge ha d’oferir a Mehmood i als altres residents un nou habitatge, els llogaters no tenen cap influència en el preu, les dimensions o el veïnat. Mehmood no tem únicament que en un futur hagi de pagar més pel seu pis que els mil euros que paga ara, un preu assequible. A més, la seva dona té problemes de ronyó i ha de fer diàlisi. “Ara triguem només cinc minuts fins a l’hospital”, diu Mehmood. “Però ningú ens garanteix que això es mantingui”.
Molts habitants de Mjølnerparken no tan sols s’escandalitzen perquè s’hagin de traslladar. Sinó que, a més, veuen els plans del govern com un atac personal.
No es deu només a l’elevada taxa d’atur del barri el fet que es dissolgui Mjølnerparken. Sinó també al fet que allà, als ulls del govern, hi viu massa gent de “procedència no occidental”. N’hi pot haver com a màxim un 50%, segons el pla dels guetos. A Mjølnerparken un 80,5% dels residents provenen de països com Turquia o Somàlia. En aquests comptes hi entren no únicament els nascuts a l’estranger, sinó també els seus fills, encara que nasquessin a Dinamarca.
Aquest és el cas de Samiah Qasim. Els seus pares són palestins, però Qasim va néixer a Dinamarca. “Jo he crescut aquí, parlo danès amb els meus fills”, diu aquesta dona de 28 anys. “Tot i així, aquesta llei em fa tenir la sensació que no soc d’aquí”.
Qasim viu amb el seu marit i dos fills a Mjølnerparken: el seu pis es troba en un bloc d’un extrem del barri. Ella i la seva família són dels que es poden quedar al “gueto”. Si això és una sort o una desgràcia, aquesta jove mare no ho sap valorar.
Els residents que es queden estaran subjectes d’ara endavant a unes condicions més estrictes. Per exemple, els poden castigar amb el doble de duresa per un delicte, només perquè viuen a Mjølnerparken. Els pares només podran cuidar els seus fills a casa el primer any de vida, després els petits hauran d’anar a una llar d’infants.
Samiah Qasim aviat haurà de deixar el seu fill en una escola bressol durant el dia. “El meu home i jo hem estudiat a la universitat”, diu Qasim. “Però l’Estat es comporta com si fóssim perillosos”.
Asif Mehmood diu que sempre ha admirat Dinamarca: per l’actitud oberta, la simpatia de la gent. “Però Dinamarca ja no és el país que jo coneixia”.
Per això a final de maig Mehmood i vuit famílies més van presentar una demanda contra el govern danès. El “pla dels guetos”, segons el seu advocat, és discriminatori i infringeix drets humans. Si convé, els habitants de Mjølnerparken arribaran fins al Tribunal Europeu de Justícia perquè es revoquin les lleis.
Alguns juristes admeten que tenen bones opcions de guanyar. “El dret comunitari diu clarament que no es pot descriminar ningú per la seva ètnia”, diu Kirsten Ketscher, professora de Dret de la Universitat de Copenhaguen. Obligar algú a traslladar-se perquè “no té orígens occidentals” és una clara infracció de la llei, segons Ketscher. “Per a mi és un enigma com aquest pla ha aconseguit aprovar-se al parlament danès. Qualsevol departament jurídic l’hauria hagut de parar”.
Possiblement ho faran tribunals internacionals. Però Mehmood i els altres demandants no tenen gaire temps. Si bé ells no han de desallotjar el seu habitatge de Mjølnerparken fins al 2021, en altres ciutats daneses el pla dels guetos ja s’està duent a terme.
En les últimes setmanes, diverses desenes d’habitants de les poblacions de Slagelse i Helsingør han rebut notificacions de desallotjament i algunes de les cases ja estan venudes. Aviat s’hi instal·laran persones que tenen sobretot una característica: són blanques.
Traducció d’Arnau Figueras