La incertesa i la volatilitat marquen aquests juliol i agost turístics. Volatilitat perquè moltes reserves hoteleres que s’havien fet s’han anul.lat -fins als 60% en alguns casos– i incertesa perquè la progressió dels nous contagis de Covid-19 podrien fer malbé les tímides esperances de no perdre del tot la temporada.
El mes d’abril el pessimisme era la norma respecte de la temporada alta turística. Ningú esperava que es poguessin ni tan sols obrir els hotels. El ministre d’Exteriors alemany, Heiko Maas, declarava el dia 21 d’aquell mes que «enguany (els alemanys) no tindrem vacacions normals» i que calia pensar en no sortir del país per mor de l’amenaça del coronavirus. Les coses canviaren ràpidament el mes de maig. Tant com que a Balears el Govern i les patronals hoteleres començaren a somiar amb la possibilitat de gaudir d’una temporada d’estiu que si bé fos reduïda, juliol i agost, amb volums de turistes molt per sota de la de l’any passat, almenys no fos catastròfica. En aquest context es va dissenyar la «prova pilot turística» que es posà en pràctica durant la segona quinzena de juny. I que fou un èxit de propaganda i d’imatge per a Balears a Alemanya, no debades tots els grans mitjans dedicaren molt d’espai a parlar de la bona situació sanitària de les Illes i de la possibilitat que a partir de l’1 de juliol molts ciutadans germànics anessin cap a Mallorca.
El juliol, en efecte, començava la temporada alta reduïda enmig d’un contingut optimisme. Però així com han transcorregut les setmanes les coses han anat empitjorant degut a les cancel·lacions provocades pels rebrots del virus arreu de l’Estat i algun casos per mor de les imatges de festes i/o concentracions de turistes a Mallorca sense complir les mesures de seguretat, cosa que ha alertat la premsa i el Govern d’Alemanya.
Cancel·lacions. A principis de juliol ningú preveia grans afluències de turistes però almenys sí que s’esperava que es poguessin obrir prou hotels -amb un aforament màxim del 75% en les zones comuns de l’establiment, per raons de seguretat sanitària –, almenys els suficients perquè les empreses hoteleres no tinguessin tantes pèrdues com s’esperava l’abril i que per tant s’evités el tancament d’algunes i, també, que l’oferta complementària almenys pogués reduir pèrdues.
Així com ha transcorregut el juliol, però, les coses han canviat. Ja no existeix el mateix optimisme. Les males notícies de rebrots de Covid-19 per tot arreu de l’Estat han tingut un efecte letal en les reserves hoteleres per part dels turistes que pensaven arribar a Balears. En efecte, les cancel·lacions s’han multiplicat durant l’última setmana. Grans cadenes hoteleres com Melià asseguren que tenen -segons la publicació especialitzada en turisme Preferente.com – fins el 60% d’anul·lacions de les reserves globals.
Cal dir que entre les mesures preses per facilitar al màxim les vacances d’estiu als turistes estrangers, es va pactar que cada client que fes una reserva la podria cancel.lar sense cap cost. Això és insòlit. Abans,el client que anul.lava una reserva havia de pagar un percentatge que era prou alt com perquè només es fessin cancel.lacions en cas de força major. D’aquesta manera els hotels podien saber a principis de temporada quina ocupació tindrien. Així feien els seus càlculs, disposaven els diners per a les despeses que caldria fer i, al final, quan liquidaven amb els majoristes que els havien portat els turistes, rebien tots els diners de les reserves i obtenien els beneficis. El sistema s’ha vist alterat enguany per la dita voluntat de facilitar al màxim la decisió de contractar vacances. S’ha anul.lat la penalització en cas d’anul.lació. La conseqüència ha estat que quan ha crescut la incertesa per mor dels rebrots -a tot l’Estat – el client alemany -i d’altres nacionalitats – que havia contractat les vacances a Balears, s’ho hagi pensat millor i, en no pocs casos, hagi decidit anul.lar-les ja que no li comporta cap despesa.
Durant la penúltima setmana de juliol la preocupació s’ha estès entre els hotelers illencs. Segons informava el diari Última Hora dimecres passat, «la incertesa (per la situació sanitària) fa que hi hagi més cancel.lacions que reserves». Citava fonts empresarials que asseguraven que ben bé podria ser que «no s’obrin els hotels que tenien previst obrir durant l’agost» per por a que les anul.lacions converteixin l’obertura en una ruïna econòmica.
Tot i així, aquest setmanari ha pogut conèixer que no totes les grans empreses hoteleres es mostren pessimistes. També hi ha dades per a un relatiu optimisme. Els aeroports d’Eivissa i de Palma no fan més que augmentar el nombre de vols. És cert que en part és degut al turisme residencial, el que disposa de casa a les Illes, en especial a Mallorca, que és on en la tenen dotzenes de milers d’alemanys, però també és vera que està creixent el nombre de turistes que arriben a les Illes per passar -hiuns dies o una setmana. «La recuperació és bona en el segment més alt, el del luxe, en els hotels de cinc estrelles, i no tant en els nivells inferiors», explica una persona que fa assessoria externa hotelera. Exposa que en alguns casos les previsions d’obertura d’hotels han seguit a bon ritme durant el mes de juliol i que encara seran millors durant l’agost, «si el virus ho permet». Per suposat: en cas d’un rebrot important a les Illes, la temporada s’enfonsaria. «A Alemanya ens monitoritzen al minut, saben com està la situació sanitària en tot moment», diu la font. Per això preocupen fort ferm les informacions com la de Bild de dijous que assegurava que una família alemanya s’havia infectat a Mallorca. No hi ha cap constància a Palma que així hagi passat, però el simple fet que es publiqui intranquil.litza molt, a Balears. Quasi tant com les fotos de fa quinze dies de grups nombrosos de turistes, de festa als carrers i platges, que incomplien les normes sanitàries. Al respecte, el ministre de Salut teutó, Jens Spahn, criticà en públic el comportament d’alemanys a la platja de Palma que no seguien les recomanacions de seguretat. Acte seguit el Govern de Berlín s’interessà davant del de Madrid per les imatges d’aglomeracions a Mallorca de turistes en zones d’oci nocturn, sense respectar les mesures de prevenció. L’endemà el Govern balear tancava els establiments dels carrers més conflictius de Platja de Palma i Magaluf.
Tornant a l’obertura d’hotels, obriran com a màxim la meitat dels que existeixen a les Illes. I els que s’obrin estaran sotmesos, com és lògic, a les mesures de seguretat que, entre d’altres coses, suposen limitar l’aforament de les zones comuns dels establiments al 75%,cosa que obliga a reduir per tant l’ocupació. Així que l’oferta real de llits no passa del 40% sobre el conjunt de l’oferta d’altres anys. Encara no hi ha dades oficials de quina ha estat l’ocupació en aquestes setmanes de juliol, però les informacions de premsa al respecte asseguren que no superen de mitjana el 30% del que està obert.