L'exlletrat major del Parlamont Antoni Bayona i el secretari general, Xavier Muro han ssegurat aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la Mesa de la cambra, com a principi general, no pot controlar políticament les iniciatives parlamentàries, però han admès que el Tribunal Constitucional (TC) va canviar parcialment i progressivament la seva jurisprudència anterior a partir del 2014. Per això, els lletrats van presentar al·legacions i van fer informes per adaptar-se a la nova realitat, intentant que l'alt tribunal no condicionés la capacitat d'iniciativa dels diputats però, alhora, respectant els advertiments del TC. El tribunal va recollir el canvi jurisprudencial en una sentència de finals del 2019.
En la seva declaració com a testimoni en el judici contra l'antiga Mesa de la cambra, Bayona, ha explicat que la Mesa només ha de verificar els requisits formals de les iniciatives, però en determinats casos, sobretot des del 2014, es pot valorar si el fons de l'assumpte contravé alguna sentència concreta del TC. Per això, i després d'haver rebut advertiments personals per part del TC, els lletrats i el secretari general van fer diversos advertiments a la Mesa i al ple alertant-los de la possible vulneració de les resolucions de l'alt tribunal. Fins i tot, en el ple del 27 d'octubre del 2017, quan es va aprovar la DUI, tots els funcionaris de la cambra van decidir absentar-se de l'hemicicle.
L'exlletrat major també ha explicat que els seus informes jurídics no són vinculants per a la Mesa, tot i que el més habitual és que els diputats en facin cas. De fet, ha reconegut que ell mateix considera que una iniciativa parlamentària es pot modificar durant la seva tramitació perquè sigui constitucional i ajustada a dret, com així van al·legar en un escrit davant del TC.
Muro ha explicat que la sentència de finals del 2019 del TC deixa clar que en algunes ocasions la Mesa ha d'inadmetre iniciatives, sobretot per defectes formals, i en d'altres "pot" inadmetre les propostes per contravenir l'ordenament jurídic clarament.
L'exlletrat major, a més, ha explicat que la Mesa no pot evitar que el ple alteri el seu ordre del dia, però només es poden debatre iniciatives ja qualificades per la pròpia Mesa. El juliol del 2016 el ple va votar la ratificació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent sense que la Mesa les hagués admès a tràmit, sinó que només en va prendre nota. El 6 i 7 setembre del 2017 el ple va alterar el seu ordre del dia per votar les anomenades 'lleis de desconnexió', la del referèndum i la de transitorietat jurídica, que havien estat admeses a tràmit per la Mesa el mateix dia tot i entrar a registre a finals de juliol, terminis molt poc habituals.
Sobre aquell ple i el del 27 d'octubre, Muro ha explicat que ell va ordenar al servei de publicacions que no publiqués les lleis de desconnexió ni la DUI al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC), però algú va fer servir el logotip per publicar-ho igualment de manera no oficial, cosa de la qual se'n van responsabilitzar els membres independentistes de la Mesa. Després es van publicar al DOGC, que ja no depèn del Parlament. De fet, ha dit que el reglament de la cambra també permet a la Mesa eximir la publicació al BOPC de les iniciatives admeses a tràmit.
Preguntat per dues iniciatives vinculades a la independència el 2010 i el 2011 d'Alfons López Tena, que va ser diputat de Solidaritat per la Independència, Bayona ha assegurat que la ILP del 2010 es va rebutjar per defectes formals i la proposició de llei del 2011 va rebre un informe dels lletrats dient que aquella no era la via, sinó que calia proposar al Congrés de Diputats una reforma constitucional.
Declaració de l’expresident del Parlament Ernest Benach
L'expresident del Parlament de Catalunya Ernest Benach ha defensat aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que "els grups parlamentaris són sobirans per presentar les iniciatives que considerin oportunes i pertinents". Benach, que ha declarat com a testimoni en el judici per un presumpte delicte de desobediència a l'antiga Mesa de la cambra, ha explicat que la Mesa admet a tràmit les iniciatives presentades i a partir d'aquí "la Mesa ja no hi entra més, són els grups parlamentaris que tenen tot el protagonisme". Ha afegit que el paper dels lletrats es limita a l'assessorament. "Els lletrats són assessors i informen però en cap cas els seus informes t'obliguen", ha reblat.
Benach s'ha pronunciat sobre les Iniciatives Legislatives Populars (ILP) vinculades a la Llei de consultes del 2009 i 2010 que consten en la causa i que la Mesa va inadmetre a tràmit. Ha dit que les lleis es poden tramitar per iniciativa del Govern, els grups parlamentaris o les iniciatives legislatives populars (ILP).
En aquest cas "hi havia un problema greu de fons i un problema gravíssim de forma", ha explicat. Ha indicat que la primera proposta tenia "noms inventats que més aviat feien vergonya de llegir i que era un autèntic desastre des de tots els punts de vista, gairebé era un insult per la institució". "No complia cap dels requisits i per tant no va ser admesa a tràmit, però no pel contingut sinó per la manera com va ser presentada", ha afegit.
Declaració dels exdiputats Albert Botran, Gabriela Serra i Albano-Dante Fachín
L'exdiputada de la CUP-CC al Parlament, Gabriela Serra, ha defensat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que tenien "l'obligació de tirar endavant amb el procés" i això tant Junts pel Sí com la CUP havien decidit que ho farien "digués el que digués el Tribunal Constitucional". En el mateix sentit s'ha expressat el també exdiputat de la CUP al Parlament i actual diputat al Congrés, Albert Botran, que ha afegit que estaven "compromesos" amb un programa de la CUP "meridianament clar" on "s'afirma el dret dels Països Catalans a l'autodeterminació i la independència". L'exdiputat Albano Dante Fachin també ha recordat que el programa electoral de CSQP el 2015 recollia el dret a fer un "procés constituent no subordinat a Espanya".
Botran ha dit que tot i que Mireia Boya seu al banc dels acusats per la seva signatura, "tot el grup" era "solidari" amb el contingut del document. Ha afegit que considera que això és una "incongruència" i ha tret importància al fet que Boya fos la portaveu del grup.
L'exdiputat ha dit que el TC era "un òrgan deslegitimat per polititzat" i que "estava fent un abús per obstruir iniciatives que corresponien als diputats electes". L'exdiputat ha denunciat la "politització" del TC "a partir d'un moment determinat", perquè ha argumentat que si bé abans dels fets ja s'havia pronunciat contra l'autodeterminació, fins aquell moment sempre ho havia fet "sense conseqüències repressives".
Ha afegit que el grup parlamentari de la CUP va iniciar la tramitació de la Llei de Transitorietat perquè si guanyava el sí al referèndum "l'endemà no hi hagués un buit". "Volíem que el referèndum fos acceptat per totes les forces i que tothom n'acceptés el resultat i es pogués fer efectiu", ha reblat.
Tant Serra com Botran han dit que no van rebre cap notificació sobre la declaració d'inconstitucionalitat per part del Tribunal Constitucional. Serra ha explicat que "tot i que el TC l'hagués qüestionat o anul·lat, això tindria poc a veure amb que continuéssim tirant endavant la nostra resolució". Ha argumentat que des del 2015 havien decidit "no acatar les normes emanades del TC i altres instàncies de l'estat espanyol".
"Teníem obligació i legitimitat de tirar endavant amb el procés tal i com s'havia acordat", ha reblat. Serra ha especificat que el grup parlamentari de la CUP-CC havia de defensar el que especificava el seu programa electoral "per obligació i coherència política". Serra ha afegit que hi havia un acord amb Junts pel Sí per aplicar les resolucions aprovades.
Serra ha explicat que el ple del Parlament que es va allargar dos dies va ser de jornades "llargues i tedioses" i que va percebre "alguna vulneració de drets dels membres de la Mesa perquè van ser insultats amb el to i la gestualitat de molts diputats". Ha afegit que la resta de grups parlamentaris "van poder exercir els seus drets tal i com van voler" i "fins i tot van abusar de tots els reglaments, requisits i drets de manera conscient i amb premeditació i nocturnitat".
Per la seva banda, l'exdiputat Albano Dante Fachin ha recordat que el programa electoral de CSQP el 2015 recollia el dret a decidir i que Catalunya tenia dret a fer un "procés constituent no subordinat a Espanya".
Preguntat per les votacions del 6 i 7 de setembre sobre les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, ha dit que es va fer de manera secreta per protegir els diputats. "No era sobrer tenir precaució, per això ara som aquí, presidits pel rei, que és un corrupte", ha etzibat, moment en el qual el president del tribunal, Jesús María Barrientos, l'ha tallat per dir que allò no tenia res a veure amb els fets jutjats.
Antoni Castellà, Ferran Civit i Lluís Llach
L'exdiputat de JxSí i actual diputat de Demòcrates dins del grup d'ERC, Antoni Castellà, ha assegurat aquest dimecres que si hagués rebut algun requeriment del Tribunal Constitucional (TC) durant els anys 2015-2017 per no tramitar alguna iniciativa parlamentària no l'hagués tingut en compte. Segons ell, el TC és "irrellevant" en un procés independentista, ja que es tracta d'un procés polític, i ha recordat que la Constitució espanyola ratifica tractats internacionals que defensen el dret d'autodeterminació.
En la seva declaració com a testimoni en el judici contra la Mesa del Parlament al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Castellà ha dit que en un moment determinat el TC "va començar a fer resolucions polítiques, no objectives". A més, considera que el tribunal va ser "incongruent" quan va avisar només als membres de la Mesa o als caps dels grups parlamentaris per no tramitar certes iniciatives, ja que els diputats tenen autonomia de vot i el TC no va avisar tots els diputats. De fet, ha dit que en tota la seva llarga trajectòria parlamentària no havia viscut cap "ingerència" en el debat parlamentari com va viure aquells mesos.
Castellà era el president de la comissió d'Economia, que va tramitar els pressupostos del 2017. Els lletrats el van advertir que alguna disposició addicional a favor del referèndum podia vulnerar resolucions del TC, però ell va decidir no fer-los cas i tramitar-les igualment, no pas pel contingut, sinó per la forma. Tampoc va demanar empara a la Mesa del Parlament. En tot cas, no va rebre cap advertiment del TC, que hauria ignorat, i tampoc va ser denunciat posteriorment. El TC, però, sí que va advertir el Govern que no fes servir aquella partida pressupostària per al referèndum.
Ferran Civit, exdiputat de JxSí i actual diputat d'ERC, ha explicat que ell no va rebre cap advertiment del TC per la resolució d'inici del procés constituent el novembre del 2015 i no pensava que estigués delinquint. Sobre tot el procés sobiranista i les iniciatives parlamentàries relacionades, ha dit que ell ho tornaria a fer, fins i tot la votació de la DUI per fer-la "ara sí, efectiva". A més, considera que tot i que ara el TC ho consideri anticonstitucional, algun dia ho acceptarà com ha fet amb altres drets col·lectius.
Preguntat per l'advocada de l'estat, ha explicat que dos dels acusats, Lluís Corominas i Mireia Boya, van presentar al registre les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica. No obstant això, en resposta a preguntes de la defensa de Corominas ha dit immediatament que ells eren els presidents dels seus respectius grups parlamentaris i ho feien en nom de tots els diputats, ja que individualment no ho haguessin pogut elevar a la mesa.
També ha declarat l'exdiputat de JxSí i cantautor Lluís Llach. Ell va presidir la comissió d'estudi del procés constituent i no va rebre cap advertiment del TC, ni tampoc quan va signar la declaració d'independència suspesa temporalment el 10 d'octubre del 2017. Sobre el ple del 6 i 7 de setembre del 2017 ha dit que l'expresidenta de la cambra, Carme Forcadell, va tenir un comportament "pacient", donant "totes les possibilitats que demanava l'oposició". No obstant això, admet que aquelles jornades van ser "extraordinàries" i ha opinat que l'oposició va actuar "com en una obra de teatre, amb guió preestablert".
La fiscalia manté la petició de penes
El fiscal ha mantingut aquest dimecres a la tarda la petició de penes per als exmembres de la Mesa del Parlament i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya en el judici per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El ministeri públic segueix demanant penes d'un any i vuit mesos d'inhabilitació i multa de 30.000 euros per a cada acusat, però ha canviat alguns detalls del relat de fets per adequar-lo més precisament als tràmits jurídics que es van fer al Parlament en aquelles dates. L'Advocacia de l'Estat demana les mateixes penes excepte per a Boya, per a qui demana 24.000 euros de multa, a banda de la inhabilitació.
Per la seva banda, l'acusació popular de Vox ja va retirar l'acusació per organització criminal i demana dos anys d'inhabilitació per desobediència. Marta Castro, vicesecretària jurídica del partit ultradretà, ha dit que els acusats van cometre desobediència quan eren càrrecs que havien de protegir el bon funcionament de les institucions.
Per la seva banda, les defenses han seguit demanant l'absolució, i excepte la defensa de Boya, han ofert com a alternativa subsidiària l'exempció de responsabilitat criminal per la inviolabilitat parlamentària i el compliment del deure o l'exercici legítim d'un dret o càrrec. Divendres serà el torn dels informes finals i l'últim torn de paraula dels acusats.