El Govern balear aposta decididament per les plaques fotovoltaiques. Dins dels plans del vicepresident i conseller de Transició Energètica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes, d’Unides Podem, aquest tipus de creació d’energia és un element essencial. No tothom, però, participa de la mateixa idea. L’associació conservacionista ARCA -nascuda com a Associació per a la Rehabilitació del Cas Antic, de Palma, des de fa anys es dedica a defensar la protecció de tot tipus de patrimoni artístic, arquitectònic, històric i paisatgístic- ha alertat aquesta setmana sobre l’abús que al seu entendre s’està fent amb els parcs fotovoltaics fins el punt que, assegura, són «una amenaça paisatgística».
Aposta fotovoltaica. El Govern té previst construir en els pròxims dos anys fins a cinquanta cinc grans instal·lacions de generació d’energia solar. A finals d’aquest 2020 se n’hauria d’haver construït sis, segons els plans d’expansió, que s'afegirien als trenta-vuit que existien al principi d’enguany – trenta-cinc a Mallorca, dos a Menorca i un a Formentera -i que tenien una capacitat de generació energètica de 71 mega wats (MW).
L’aposta de l’Executiu de Francina Armengol per l’energia fotovoltaica arranca de l’aprovació el 2019 de la llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica que preveu que les Illes estiguin lliures de combustible fòssils el 2050. En els pròxims trenta anys, doncs, les Balears hauran d’assolir l’objectiu de disposar del 100% d’energia renovable. El pla preveu que d’aquí deu anys, el 2030, sigui renovable el 35% de l’energia que es consumeixi a l’arxipèlag. Són fites molt ambicioses. Per això ara el Govern ha pitjat l’accelerador. En aquests moments s’està finalitzant el parc eòlic de Son Corcó, al municipi mallorquí de Consell, amb una extensió de quasi tres hectàrees i que permetrà generar 2,4 MW. El ritme de creació d’infraestructures d’aquesta mena és frenètic. La idea és que el 2023 el 10% de l’energia procedeixi de fonts renovables. A tal efecte s’hi dedicaran uns 40 milions d’euros. Segons Yllanes l’aposta del Govern no tan sols suposa anar incrementant la generació d’energia neta -xifrada en un 3,5% a finals de 2018 – sinó que, a més, implica la creació de llocs de feina «estable i de qualitat» -segons la conselleria de Transició Energètica, el nombre total de persones ocupades en aquesta indústria serà de 17.500- , cosa que ajudarà «a la diversificació i recuperació econòmica de les Illes», justamentent uns moments en que la pandèmia de la Covid-19 ha deixat clar d’una forma tan dramàtica que el monocultiu turístic implica seriosos perills.
L’aposta del Govern per l’energia fotovoltaica no se circumscriu a la construcció dels parcs citats sinó que també crea línies de subvencions per fomentar la compra d’equips de generació per part de particulars, petites i mitjanes empreses, associacions empresarials i entitats sense ànim de lucre. A tal efecte enguany hi ha destinat 3 milions d’euros.
En conjunt, segons Yllanes, es tracta de «l’impuls de les energies netes» i l’aposta a favor «d’un model energètic respectuós amb el medi ambient» que, per tant, ajudi a lluitar contra el canvi climàtic i eviti el consum dels recursos limitats del planeta.
Fins ara ningú s’havia oposat a aquesta aposta estratègica del Govern. Però les coses han canviat aquesta setmana. ARCA s'hi oposa per mor de «l’impacte paisatgístic» que els parc fotovoltaics estan generant en el medi agrari i rural, sobretot a Mallorca. Així ho assegura l’entitat conservacionista en un escrit que ha adreçat a tots els grups parlamentaris. Considera que les instal·lacions fotovoltaiques són indústries i que, per tant, «haurien de ser tractades com a tal» a efectes de la seva implantació, cosa que no passa ara. A més, troba que com el seu impacte paisatgístic és «bastant agressiu» no pot ser que «es liberalitzi» la construcció d’aquests parcs energètics. L'entitat demana que s'exigeixi una fiança que cobreixi la desinstal.lació de les plaques solars i altres instal·lacions una vegada hagi acabat l'explotació industrial.
L'associació citada està d'acord, assegura, amb tot els esforços del Govern a l'hora de lluitar contra el canvi climàtic i a favor de la transició energètica però alhora adverteix que no es pot fer a «un cost inassumible». En aquest sentit, ha expressat la seva «preocupació davant l'eliminació» dels informes d'impacte ambiental en molts casos dels parcs fotovoltaics». Així mateix es mostra preocupada també pel creixement «desordenat» d'aquesta indústria que, amb «l'agressiva publicitat actual» sembla que vol fer negoci en lloc de ser una alternativa energètica innòcua. Per a ARCA, el Parlament ha de preveure els problemes, actuar en prevenció i no únicament «donar ales al seu creixement».