Cada any, Ditib, l’associació de la mesquita turca, organitza actes per a xiquets musulmans en tot Alemanya en què reciten el Corà i l’adhan, nom amb què es coneixen les oracions islàmiques que es fan a través de les crides.
Dominar l’adhan és un art. El pregoner és el muetzí, i el que fa no és recomanable per a les persones que no tenen una bona oïda musical. Les persones que viuen a prop de la mesquita en gaudeixen. Un adhan dolent és «una agonia» i una imposició malament digerida, segons escrivia un columnista turc. Per això, és imprescindible que un muetzí tinga una bona educació musical.
El talent musical dels muetzí mai no ha estat, realment, un problema per a Alemanya. A la majoria de les ciutats no s’escolta l’adhan, però la crida a l’oració es permet en un petit nombre de barris, i la xifra creix. Una enquesta realitzada per DER SPIEGEL reflecteix que vuit de les cent ciutats alemanyes més poblades han donat el seu vistiplau perquè es practiquen les crides a l’oració des d’algunes comunitats musulmanes instaurades en aquestes zones. Fins i tot, en algunes comunitats més petites de l’oest d’Alemanya, a prop d’Aquisgrà, o a la ciutat de Neumünster, a Schleswig-Holstein, se'n poden escoltar.
Quan aquests llocs de culte van haver de restar tancats durant el confinament per aturar la propagació del coronavirus, algunes comunitats musulmanes van obtenir permisos temporals per fer crides a l’oració. L’associació Ditib calcula que aquesta xifra se situa al voltant del centenar. En molts indrets, l’adhan es podia escoltar al mateix temps que sonaven les campanes de l’església. Tota una mostra de solidaritat.
«En algunes comunitats, l’experiència positiva en el veïnat ha provocat un augment de l’acceptació pública de les crides a l’oració», diu Zekeriya Altug, membre de Ditib. En aquests llocs, la pràctica ja s’ha convertit en part de la vida quotidiana, però els debats sobre si cal o no permetre aquests cants religiosos encara continuen vigents en altres zones.
No és un problema senzill
Per a les ciutats, pobles i comunitats musulmanes, la del muetzí no és una qüestió senzilla. Legalment, de fet, és una figura controvertida. En teoria, l’adhan hauria d’estar protegit dins dels paràmetres de la llibertat religiosa, tal com ho està el so de les campanes d’una església, però aquest dret fonamental també pot ser restringit, per exemple, emparant-se en la protecció del dret a descansar.
Als països islàmics, el muetzí crida a l’oració cinc vegades al dia, fins i tot quan ix el sol, cosa que seria impensable en els barris residencials d’Alemanya. Des de la mesquita Fatih en Düren, ubicada a l’estat de Renània del Nord-Westfàlia, a l’oest del país, s’emeten aquestes crides almenys tres vegades al dia. Els residents de la ciutat s’hi han pogut acostumar després d’anys sentint-les. La comunitat islàmica de la zona va començar a lluitar per poder fer-ho als anys vuitanta. La major part de les mesquites alemanyes que compten amb el muetzí només fan sonar l’adhan abans de les oracions dels divendres.
La pregunta més delicada gira al voltant de l’anomenada llibertat religiosa negativa: el dret a no ser molestat per cap religió. Molta gent es mostra molesta amb el so de les campanes de l’església. Però les proclames de fe del muetzí van un pas més enllà. En àrab es diuen coses com ara «déu és gran», «done testimoni que Mahoma és em missatger d’Al·là» o «no hi ha cap altre déu que no siga Al·là».
Un matrimoni resident a Oer-Erkenschwich, a Renània del Nord-Westfàlia, no va voler acceptar les crides a l’oració a la seua ciutat els divendres i va dur el cas a un tribunal regional el 2018. El tribunal de Gelsenkirchen va dictaminar que el muetzí no podia fer mes crides a l’oració. Però es va presentar un recurs a la sentència, argumentant que els demandants possiblement no podien, ni tan sols, escoltar aquestes crides, atès que el matrimoni vivia a un quilòmetre de distància de la mesquita. El Tribunal Superior de Münster encara ha de resoldre aquest recurs.
Moltes persones han fet servir les xarxes socials per donar suport als muetzins perquè puguen recitar les crides a l’oració. Un vídeo d’una d’aquestes crides, feta des de la Mesquita Merkez, a la ciutat de Duisburg, va sumar vora 300.000 visites en Youtube i 1.500 comentaris, quasi tots escrits en turc. Molts es mostraven contents del «preciós adhan» i per la «tolerància» d’Alemanya. Altres suggerien que l’adhan «hauria de sonar en tots els carrers de tots els països del món», o que els islamòfobs d’Alemanya haurien d’escoltar-lo i «sentir la seua força».
Un triomf de l’islamisme «fort»?
La professora d’etnologia Susanne Schröter, de la Universitat Goethe de Frankfurt, sosté que tals comentaris evidencien que molts musulmans van veure les crides a l’oració com el triomf d’un «islamisme fort» sobre un «cristianisme feble». Scröter ha dut a terme una extensa investigació sobre l’islam polític i diu detectar una influència perillosament forta per part del president turc, Recep Tayyip Erdogan, i del seu Govern sobre la gran població turca que resideix a Alemanya.
Els membres del partit AKP d’Erdogan han parlat de manera continuada d’un nou imperi otomà i han somiat amb la islamització d’altres països. «L’adhan és la declaració verbal que l’Islam és l’única religió verdadera», argumenta Schröter. «Molts musulmans conservadors, en particular els qui treballen en les organitzacions adreçades a defensar aquesta religió, creuen que això també s’ha d’implementar a Alemanya». Schröter pensa que seria problemàtic donar permís general a fer crides a l’oració arreu del país.
Però aquesta postura molesta a moltes organitzacions musulmanes ubicades a Alemanya. Zekerya Altug, de Ditib, diu que la crida a l’oració «sempre es discuteix perquè es vincula amb les pors a l’alienació». L’associació Ditib, que gestiona vora 900 mesquites, es descriu a si mateixa com «políticament neutral», però ha estat criticada reiteradament pels seus vincles estrets amb el Govern turc d’Erdogan.
En un discurs religiós que es pot consultar al web de Ditib es pot sentir que «als llocs on encara no s’emeten crides a l’oració, les ànimes dels musulmans estan, literalment, orfes». Però Altug diu que l’organització nacional també ha recomanat els seus membres que afronten el tema amb cautela. «El bon veïnatge és una cosa molt important per a nosaltres». Altug diu que agrairia que l’adhan es convertira en part de la «normalitat». Argumenta que «aquest anhel de crides a l’oració té relació amb la sensació de sentir-nos a casa».
Un ambient carregat
En la seua «Carta Islàmica», la declaració política del Consell Central de Musulmans a Alemanya (ZMD per les seues sigles en alemany) sobre la relació entre els musulmans, l’Estat i la societat, l’entitat diu que donaria la benvinguda al «permís per a les crides a l’oració a través dels altaveus» a Alemanya. «En canvi, preferim aturar aquesta demanda de moment i deixar que les mesquites locals decidesquen, pel seu compte, com volen abordar-la», diu el president del ZMD, Aiman Mazyek.
Ell considera que l’ambient està massa carregat a hores d’ara i que l’extrema dreta utilitza els debats sobre les crides a l’oració per fer propaganda i alimentar, encara més, els temors a aquesta religió. I afegeix que hi ha massa problemes en l’Islam que són explotats pels extremistes, tant pels d’extrema dreta com pels islamistes més radicals», diu Mazyek. Alhora, pensa que els crítics, com ara Susanne Schröter, només posen el focus en el radicalisme islamista, però que no són ells els qui tenen l’autoritat per interpretar aquestes crides a l’oració.
També ha sorgit un debat sobre el permís per realitzar les crides a l’oració a la ciutat de Herford, a Renània del Nord-Westfàlia. Fa unes setmanes, l’Ajuntament de la ciutat va concedir-ne el permís a la mesquita local, gestionada per Ditib. Els polítics locals vinculats al partit d’extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD per les seues sigles en alemany) van protestar, argumentant que aquest permís evidencia «fins a quin punt ha progressat la islamització de la nostra pàtria». Cada divendres, una persona de les que s’oposa a aquestes crides, que es descriu a si mateix com un senyor «que no és ni d’extrema esquerra ni d’extrema dreta», mira de fer més soroll que el muetzí per silenciar-lo. Ell considera que la crida a l’oració és «una crida al califat». L’home ha estat acusat d’atemptar contra la llibertat religiosa.
El periòdic local Westfalen-Blatt va informar sobre els fets. Aquest home utilitzava una esquella per silenciar el muetzí, i la policia li ho va confiscar perquè estava atemptant contra la convivència. En una altra ocasió, es va dedicar a picar una cassola amb una cullera metàl·lica.