Quan el nord-americà Michael White seia en un avió aquest mes de juny, tot just quasi dos anys després de la detenció que va patir a l’Iran, tothom esperava que les relacions entre aquest país i els Estats Units es relaxarien.
White, un militar veterà de 48 anys, va ser arrestat el juliol de 2018 mentre visitava la seua parella a la ciutat de Mashad, al nord-oest del país. El 2019 va ser enviat a presó per insultar Ali Khamenei, el gran aiatol·là, líder suprem de l’Iran, a través de les xarxes socials.
«El malson ha terminat», escrivia la mare de White, Joanne, en un comunicat. Però l’esperança d’una millora en les relacions entre l’Iran i els Estats Units no es va complir. L’alliberament de White no havia sigut un gest de bona voluntat des de Teheran, sinó part d’un intercanvi.
Després de l’alliberament i de la tornada de White als Estats Units, els nord-americans van excarcerar dos iranians: el metge Majid Taheri, condemnat per violar les sancions que se li van imposar; i el professor Sirous Asgari, acusat de revelar secrets comercials.
A l’abril del 2019, el ministre de Relacions Exteriors de l’Iran, Mohammad Javad Zarif, havia ofert al Govern de Washington un intercanvi de presoners. «Pensem que els càrrecs que hi ha en contra dels iranians detinguts són falsos. Als Estats Units pensen que els càrrecs de què se’ls acusa són falsos. Parlem-ne». Zarif considera que l’alliberament dels seus dos compatriotes és un triomf.
El cas és un problema per als Estats units. Teheran ha demostrat al món sencer que el Govern nord-americà és capaç de negociar amb les penes de presó per no posar en perill els ciutadans nord-americans a l’estranger.
El lideratge de l’Iran, d’altra banda, es confirma amb l’èxit de la seua diplomàcia quan es tracta d’ostatges. Actualment, el règim està detenint, de manera arbitrària, diversos turistes i científics occidentals per utilitzar-los com a moneda de canvi.
Això afecta no només els nord-americans, sinó també els europeus. Al maig, Massud Mossaheb, secretari general de la Societat Austríaca-Iraniana, va ser condemnat a deu anys de presó.
Mossaheb, de 73 anys, ha viscut a Àustria durant mig segle. Va estudiar enginyeria mecànica, es va doctorar i va treballar, entre més empreses, per a Siemens. És ciutadà austríac des del 1980.
Aquest senyor estava de viatge de negocis a Teheran quan va ser detingut al gener de 2019. Mossaheb sempre ha mirat de mantenir bones relacions amb el seu país d’origen. De fet, va organitzar l’arribada d’ajuda humanitària per a l’Iran. Ara es troba en la vergonyant presó d’Evin, on el nord-americà Michael White va ser encarcerat per última vegada. La justícia iraniana l’acusa de fer espionatge al servei d’Israel i d’Alemanya.
Mossaheb descriu les condicions de la presó en un diari, i les titlla de catastròfiques. Inicialment va ser tancat en una cel·la «molt freda» durant cinquanta dies. Mesurava 1,4 metres per 2,4, i no entrava la llum del dia. Durant els interrogatoris era maltractat de manera regular. Patia «bufetades, cops de puny en l’esquena, cops amb flagels i cinturons» mentre es trobava «assegut en un cantó i amb els ulls tapats amb una bena». Mossaheb es va haver d’agenollar davant els guàrdies i «plorava a tot hora».
Ara comparteix cel·la amb vora mitja dotzena de presoners. Hi ha saturació d’aire, les finestres no es poden obrir, les poques pertinences dels presos -llibres, roba...- són guardades sota el llit. El menjar no era comestible. Hi ha rates, xinxes i paneroles per tot arreu. Els familiars que parlen per telèfon amb els detinguts així ho denuncien.
Es calcula que almenys una dotzena de nord-americans, europeus i australians -alguns d’ells amb doble nacionalitat- es troben detinguts a l’Iran. «No són presos, sinó ostatges», diu l’austríac-iranià i consultor Bijan Khajehpour, que va estar a la ciutat d’Evin durant uns mesos l’any 2009.
La relació entre l’Iran i Occident ha sigut delicada des que els Estats Units abandonaren l’acord nuclear fa més de dos anys. El president dels Estats Units, Donald Trump, va endurir recentment les sancions contra Teheran.
Els dos estats estaven a tocar d’una guerra al gener, després que Trump fera que el principal dirigent militar de l’Iran, Qasem Soleimani, fora assassinat a Bagdad. L’Iran es va venjar atacant bases militars nord-americanes a l’Iraq. A finals de juny, Teheran va emetre una ordre de detenció internacional contra Trump i va demanar ajuda a la Interpol.
La diplomàcia de l’Iran respecte als ostatges segueix una lògica: els Estats Units han arrestat alguns iranians per presumptes violacions de sancions imposades pel país nord-americà, per a la qual cosa ha comptat amb l’ajuda d’Alemanya i França. Al seu torn, el règim iranià ataca estrangers i ciutadans amb doble nacionalitat dels països on hi ha iranians detinguts.
Algunes víctimes se senten atrapades, com ara el metge suec-iranià Ahmadreza Djalali. Ell mateix va acceptar una invitació de la Universitat de Teheran el 2016 i tot seguit va ser arrestat. Djalali també és acusat de fer espionatge al servei d’Israel. I com Mossaheb, va signar confessions sota tortura, segons informa la seua muller.
Djalali va ser condemnat a mort per un tribunal a través d’un argument estrany. La seua muller no sap dir si s’executarà la sentència de mort. Els presoners, generalment, són informats només poc abans de ser executats. I tot seguit poden acomiadar-se de la família per telèfon.
Crida l’atenció que quasi tots els estrangers que es troben detinguts a l’Iran no estan sota el control del Govern, sinó en les instal·lacions de la Guàrdia Revolucionària, directament subordinada al líder Ali Khamenei. Des de la retirada dels Estats Units de l’acord nuclear, les polítiques de l’Iran han deixat de ser moderades. Figures com la del president Hassan Rohani han desaparegut en gran mesura.
Els governs occidentals cada vegada es veuen més obligats a cedir davant els intents d’extorsió del règim iranià. Els Estats Units, França i Alemanya ho estan notant. Per exemple, França va enviar un iranià encarcerat al seu país d’origen. Llavors, Roland Marchal, expert francès en l’Àfrica Oriental, que havia estat detingut sense cap acusació a l’Iran durant nou mesos, va ser alliberat de manera immediata. La seua companya, la sociòloga iraniana amb nacionalitat francesa Fariba Adelkhah, encara es troba arrestada a l’Iran. Al maig va ser sentenciada a sis anys de presó per «conspirar contra la seguretat nacional».
Diversos estrangers han sigut jutjats fins ara pel mateix jutge: Abdolqasem Salavati, conegut per emetre sentències totalment falses. Des de desembre, Salavati és un dels dos jutges iranians que figura en la llista de sancionats dels Estats Units. «És un instrument de la repressió», va dir el secretari d’Estat Mike Pompeo.
El secretari general de la Societat Austríaca-Iraniana, Massud Mossaheb, va haver de declarar davant Salavati. «Vaig ser indulgent amb vostè quan va estar empresonat durant deu anys», va dir el jutge durant el judici, segons explica la família de Mossaheb. «Podria haver-li sentenciat a mort. Accepta vostè el veredicte?». Quan l’acusat va dir que no, el jutge ho va lamentar. «M’haurien d’haver cremat les mans per haver-li ajudat».
Els familiars de Mossaheb informen que l’enginyer mecànic retirat pateix una depressió severa en la presó. Entre altres coses, té malalties cardíaques i diabetis, i necessita tractament urgent, diu la seua filla, que és metgessa. L’única esperança de Mossaheb és un rumor que corre a la presó d’Evin.
I és que hi ha un iranià que, després d’haver estat arrestat a Alemanya, actualment es troba en una presó belga. És Assadollah Asadi i l’acusen d’haver contribuït a la planificació d’un atac contra membres de l’oposició iraniana a prop de París. Es comenta que l’Iran vol intercanviar Mossaheb per Asadi.