El PP i Unides Podem han votat al Consell d’Eivissa a favor de reobrir la lluita contra el català a les Illes Balears. Així ho feren mitjançant el seu suport a una proposta de resolució de Ciutadans contra la condició legal de requisit per accedir a la funció pública que es va votar el passat divendres en el Consell de l’illa, segons informà el Diario de Ibiza.
Contra el català. El Consell va celebrar la setmana anterior el debat de política general -els ens insulars també solen fer un pic a l’any aquest plenari sobre l’actuació de la comissió de govern, a l'estil del Parlament – i, com es costum, cada grup polític presentà les respectives propostes de resolució que es voten després del debat. Per exemple, es presentaren resolucions a favor de les mesures de seguretat per lluitar contra la COVID -19 que han imposat tant el Govern de l’Estat com el Govern balear. Fins aquí, tot normal. Però de sobte, l’únic representant de Ciutadans, Javier Torres, que gràcies al pacte amb el PP de fa un any és vicepresident segon del govern del Consell, presentà una altra proposta de resolució per instar el Govern de Francina Armengol perquè modifiqui la llei per eliminar les condicions de contractació pública que obliguen que el català sigui un requisit i, en conseqüència, passi a ser únicament un mèrit a l’hora de seleccionar personal. «És una equivocació que el català sigui requisit i no un mèrit, més encara en una època com la president de crisi econòmica» derivada de la pandèmia, assegurà l'electe del partit taronja.
Que el representant de Ciutadans, un partit que, com és prou conegut, està en contra de la normalització del català, es mostri a favor de reobrir una polèmica com aquesta no pot estranyar gens ni mica. Tanmateix la sorpresa saltà quan el PP va votar a favor de la proposta de resolució anticatalanista i també ho van fer – encara molt més sorprenent - els dos representants d’Unides Podem, a més de la membre del grup de no adscrits. Únicament els tres escons del PSOE es mostraren en contra de la resolució que, així, va sortir endavant per 9 vots enfront dels 3 socialistes.
És la primera vegada que un sector del PP balear accepta reobrir la guerra lingüística d’ençà que el partit conservador va voler donar-la per tancada definitivament després de l’estrepitosa derrota de José Ramón Bauzá el 2015. Com és prou conegut, Bauzá va portar a terme una desbarata política lingüística -amb el famós decret de Tractament Integral de Llengües (TIL), la degradació del català de requisit a mèrit per accedir a la funció pública, la no obligatorietat del català a l’ensenyament infantil... - que tenia per objectiu provocar l’extensió de la guerra lingüística a la vida política, educativa, social... i que culminà amb la mobilització a favor del català més gran de la història illenca, amb la manifestació del 29 de setembre de 2013 que va treure als carrers de Palma, Vila i Maó al mateix temps més de 100.000 persones per protestar contra l’odi al català que impulsava el Govern de Bauzá.
Després de la derrota electoral del PP, Bauzá va ser repudiat pels seus mateixos companys de partit que l’acusaren de ser el responsable del desastre a les urnes per mor de la seva obsessió contra el català. L’expresident acabà, com se sap, per anar-se’n a Madrid de senador del PP per, tot d’una que pogué, negociar el seu pas a Ciutadans, partit pel qual ocupa ara un escó al Parlament europeu. Amb la defenestració de Bauzá el partit conservador balear imposà, amb Biel Company al capdavant, el retorn a la normalitat lingüística tradicional. És a dir, fugir de qualsevol polèmica relacionada amb la llengua, mantenir el discurs de «no imposició» i de «bilingüisme» però alhora evitar sempre i per tot obrir qualsevol tipus de conflicte d’aquesta naturalesa.
Ara, el suport del PP eivissenc a la proposta de resolució esmentada acaba amb els cinc anys de pau lingüística en el si del partit conservador balear. I cal dir que els eivissencs són els únics que tenen poder institucional en el PP balear i que per tant a l’hora de definir els equilibris interns tenen una importància cabdal. De fet, Company ha pogut aguantar aquest últim any al front de la formació balear – d’ençà de la nova derrota del partit, el maig de 2019 – sobretot gràcies al suport del PP eivissenc. No se sap encara si el vot a la proposta de resolució anticatalanista ha estat merament tàctic -per no molestar el vot essencial de Ciutadans – o si, pel contrari, implicarà un canvi estratègic que pugui arrossegar en el futur tot el PP balear.
Més sorprenent que el vot favorable del PP a la postura contra el català de Ciutadans va ser el fet que els dos representants d’Unides Podem també li donessin suport. L’endemà, la direcció va fer públic un comunicat a través de Twitter en el que deia que «ahir ens vàrem equivocar en la votació i demanem disculpes per això. El nostre compromís amb la nostra llengua i cultura és tan ferma com sempre». La menorquina Mae de la Concha, secretària general de la formació morada a Balears i consellera d’Agricultura del Govern, parla sempre en castellà; la majoria dels càrrecs del partit fan igual; el gener passat – segons publicà aleshores el Diario de Mallorca – el grup morat del Consell de Mallorca es va queixar als seus companya de govern insular del PSIB-PSOE i de Més per Mallorca per l’ús «excessiu» del català a la institució... Així que allò del compromís «com sempre» amb el català d'Unides Podem no està gaire clar, més aviat alguns dels seus representants tenen una acitutd envers la llengua pròpia que s'avé molt bé el que vot que va emetre la formació morada divendres passat a Eivissa.