Hi havia expectació per escoltar el discurs de Soler. Les males llengües ja l'havien batejat: "Soler, el Regent". L'ombra de Cañellas s'endevinava molt llarga i ningú no oblidava que Cristòfol Soler (38 anys, fins aleshores president del Parlament des del 91, i ja conseller de Cañellas entre 1983 i 1987) sempre ha estat un home de la màxima confiança de Cañellas. A més, l'expresident no perdia ocasió per recordar a les juntes locals del PP, que visità per explicar la seva dimissió, que ell és innocent de tot, que li han fet una gran injustícia i, sobretot, que tornarà, que ho tenguin per ben segur. En aquestes circumstàncies tot feia pensar que Soler seria, efectivament, el Regent, fins que el veritable rei estigués en condicions de tomar. Es a dir, quan "s'homo des mostatxitos" el deixàs tornar. Per cert, que aquesta definició d'Aznar, la va dir davant els periodistes el germà de Cañellas, Carles, quan va saber que el president del PP obligava a dimitir Gabriel Cañellas.
Uns dies abans de la investidura, un element nou va sorprendre la classe política i periodística. Alberto Herrán, un dels pocs crítics a Canellas, a qui fins i tot es va enfrontar en el darrer congrés del PP balear i que, és clar, havia quedat reduït a l'ostracisme polític, era designat per ocupar la secretaria general del PP a Balears acompanyant Joan Huguet, que serà el president del partit. Els indicis que en el PP qualque cosa es cuinava al marge de Cañellas eren cada vegada més clars. En aquest moment seria precipitat assegurar que el nou equip dirigent del PP -integrat per Huguet i Herrán- i el nou president -Soler- pretenen impedir, per mitjà dels fets consumats, la tornada de Cañellas. Però, si més no, sembla que tenen intenció de ser ells mateixos i, tot i reconèixer la tasca de Cañellas, volen impulsar una forma pròpia de fer política.
La investidura. Soler va sorprendre amb el seu discurs d'investidura. L'oposició, tan acostumada a posar en marxa el mateix discurs ("corrupció, corrupció i corrupció") es va veure lleugerament descol·locada per un Soler que va canviar les formes i, també en certa manera, el fons que havia estat habitual en els discursos d'investidura durant els darrers dotze anys. La forma va ser infinitament diferent i millor.
Cañellas acostumava a llegir una mena de rondalles, però Soler va fer un discurs polític. Per primera vegada, les cariàtides -les escultures del saló de plens del Parlament- escoltaven un candidat a president de Balears que omplia de dignitat formal l'alt càrrec que aspirava a ocupar. En un català correcte, qui ja és nou president va fer un vertader discurs d'investidura. El fons polític de la intervenció de Soler va sorprendre. L'aspirant a president va posar especial èmfasi en la presentació d'un programa basat en la intenció de fer "de Balears una vertadera comunitat històrica". No hi hagué pràcticament cap referència a la crisi passada. Soler va voler mirar cap endavant i no donar armes fàcils a l'oposició parlant de la crisi, que va provocar la dimissió de Cañellas.
El fons reivindicatiu de Soler es va fer palès quan anuncià el seu "compromís indefugible de posar-se davant les portes dels ministeris mentre quedi alguna transferència sense transferir". Mirant sempre envers els escons de l'oposició, el virtual president assegurà: "Seguiré en la línia de prudència, moderació i diàleg que sempre ha vingut caracteritzant la meva trajectòria política". Anuncià que durant aquesta legislatura es posaran en marxa les dues institucions que desenvolupen l'Estatut (el Síndic de Greuges i el Síndic de Comptes), que Cañellas no va voler mai constituir. En economia va defensar una visió estructural: "una anàlisi rigorosa de l'economia ens hauria d'allunyar de la dada de la conjuntura, per a veure l'estructura productiva de les Illes". En turisme es va atrevir a dir que "és desitjable evolucionar cap a una situació de menor dependència de l'activitat turística", un vertader pecat pels ideòlegs tradicionals del cañellisme. També es va referir a la protecció del medi ambient, un valor que, segons Soler, cal preservar "no només per principis proteccionistes, o per actituds radicals, sinó que es tracta també de convèncer-nos que el medi natural constitueix un bé econòmic amb valors de mercat".
Tota la línia política del discurs de Cristòfol Soler va constituir un trencament quant a les formes i el fons del passat, però la qüestió en què va ser especialment fou la política cultural i lingüística: "Concretarem una política lingüística ferma i decidida, a fi de desenvolupar fidelment la Llei de Normalització Lingüística, d'acord amb l'Estatut, que proclama que la llengua catalana és ta pròpia de Balears". Gabriel Cañellas, al llarg de dotze anys de presidència del Govern, no va referir-se mai a la llengua de Balears com a llengua catalana. Mai, tampoc, no va fer res per desenvolupar la Llei de Normalització, i encara molt menys va dir mai que fos necessària una política lingüística. Ni hauria parlat mai d'una acció "ferma i decidida" en el tema lingüístic. Les formes varen ser, doncs, clarament diferents. Però també el fons, perquè, al capdavall, Soler va fer una picada d'ull adreçada a certs bancs de l'oposició. Segurament als dos escons ocupats pels diputats nacionalistes d'Unió Mallorquina. Comencen a reconstruir-se els ponts d'unió amb els antics aliats. Fins i tot els sis diputats nacionalistes del Partit Socialista de Mallorca es van veure en certa mesura sorpresos agradablement, i així ho reflectiren les reaccions.
L'oposició. Els grups d'oposició varen reaccionar formant dos blocs. D'una banda els nacionalistes (PSM i UM), que destacaren aspectes positius del discurs, però amb desconfiança: "Bona part del discurs el podria haver escrit UM, perquè té moltes de les nostres propostes, però el problema és que no ens el creiem", va comentar Maria Antònia Munar, líder del partit. "He notat un canvi de formes, i també certs aspectes contraris al que fins ara ha fet el PP, però tenc el dubte que siguin només bones paraules", digué Pere Sampol, del PSM. EI bloc esquerrà i ecologista, el del PSM, va ser més dur.
Pel seu compte, Francesc Triay (PSOE) va assenyalar: "No hem pogut esbrinar si Soler és l'Arias Navarro del cañellismeo l'Adolfo Suárez que protagonitzarà la Transició". Eberhard Grosske, d’Esquerra Unida, considerà: que "a pesar que ha tengut alguns aspectes de modernitat respecte les cavernes del passat, el discurs del candidat ha estat una autèntica presa de pèl". El diputat dels Verds, Josep Ramon Balanzat, va dir: "sentir parlar Soler de medi ambient m'ha provocat la mateixa sensació que escoltar un skinhead pronunciant-se a favor dels drets humans i contra el racisme".
En el Partit Popular tot eren unanimitats. Unes oportunes telefonades de Madrid a determinats homes van aconseguir la pau després de la tensió. Almenys fins les eleccions.