-El pla de fosses 2019–2020 té per objectiu excavar a vuitlocalitzacions d'Eivissa i Mallorca. Quantes restes de persones es preveu recuperar, identificar i tornar als familiars en aquest període?
- L’actual Pla de Fosses es troba en plena execució. Hem patit una aturada de l’activitat a causa de la pandèmia, que ha retardat les intervencions, però en aquests propers tres mesos es concentraràel gruix de les actuacions previstes. La segona fase d'exhumació al cementeri de Sencelles ja ha finalitzat. Ara començarem a Manacor, a l’antic cementiri de Son Coletes. Després s’actuarà a Bunyola, Artà, Santa Maria del Camí i Eivissa. Al darrer trimestre de 2020 conclourem amb les intervencions de Porreres (fase 2 i 3) i Valldemossa, i l’estudi del cementiri nou de Sant Francesc de Formentera. En total estam cercant les restes d'un mínim de 40 persones desaparegudes.
- I d’ençà que s’iniciaren les excavacions, quants d’identificats i retornats hi ha? Com valora en general el procés?
- Fins a dia d’avui, a les Illes Balears s’ha intervingut a tretze fosses, s’han recuperat les restes d’una setantena de cossos i s’han identificat 25 víctimes de la repressió franquista, gràcies a les anàlisis d’ADN i la realització d’estudis antropològics. El que s’ha fet etern ha estat el temps que ha passat fins que s’ha pogut començar el procés d’exhumacions. Les famílies han esperat 80 anys, més de la meitat d’ells en democràcia, i això és imperdonable. Les institucions públiques han de demanar disculpes a aquestes famílies per aquest retard injustificable.
A Balears la intervenció a moltes fosses és complicada i en molts casos impossible ja que han estat remogudes en les dècades posteriors a la repressió, com la de Palma, la més important per nombre de víctimes enterrades. S’està actuant en primer lloc sobre les que tenen més possibilitat de fer una recerca amb èxit. Ara mateix estam executant el segon pla d’exhumacions, i jo crec que pot haver feina per dos plans més, investigant fosses que cada vegada presentaran major complexitat tècnica.Tanmateix no hem de perdre l’esperança, i si existeix una petita possibilitat de trobar les restes d’una víctima, s’actuarà.
-Els entrebancs burocràtics actuen con un elementretardador del procés? Ho dic pel cas dePorreres i que s’ha hagut d’esperar 2 anys per seguir amb l’excavació perquè hi hagué un enterrament recent. Aquestes coses no es podrien evitar?
-La feina s’ha dut a terme de manera ràpida i eficient a la majoria de fosses que s’han investigat en els darrers anys, amb una excel.lent col.laboració entre institucions i entitats memorialistes. És cert que va haver un problema puntual en el cas de Porreres, però més que entrebanc burocràtic jo diria que les lleis són garantistes i, en aquest cas, una normativa sanitària va salvaguardar el dret d’unes persones. Quan la intervenció pot tenir alguna complicació tècnica per la seva complexitat treballam colze a colze amb l’ajuntament en qüestió, signant un conveni específic si és necessari per garantir la seguretat jurídica de les actuacions. Així ho hem fet a Porreres. La resposta dels batles i batlesses implicats està essent impecable i els ho agraïm profundament.
El principal problema, a dia d'avui, és el de treballar amb l’amenaça de la pandèmia, que ens ha obligat a desenvolupar protocols sanitaris específics per dur a terme les investigacions. Tota la feina es fa amb les màximes garanties sanitàries.
-Parlant de la de Porreres, és per ventura la més important pel fet que hi pugui haver les restes d’Aurora Picornell i les altres «roges del Molinar»?
- És una de les fosses més rellevants, tant per la gran quantitat de víctimes que hi ha com pel fet que, presumptament, és on varen enterrar les restes d'Aurora Picornell. De totes formes hi ha altres llocs molt rellevants com Manacor, Palma, Eivissa o Formentera, i altres figures que, igual que Aurora, s’han de reivindicar com a símbols de la repressió franquista. És el cas de Pilar Sánchez, per exemple, que va ser una activista política del barri de La Soledat de Palma, que va ser detinguda i brutalment torturada, violada i assassinada pels feixistes. És una de les víctimes que estam cercant al cementiri de Sencelles.
-El franquisme va crear el 1939 la Causa General contra el dominio rojo, depenent del Ministeri de Justícia, que entre d’altres objectius tenia per missió la identificació i recuperació de les restes dels assassinats a les zones republicanes. Així i tot a vegades se sent a dir que la llei de Memòria Història pretén, respecte a les fosses, fer part i quarts i no preocupar-se de les restes de possibles assassinats de «l’altre bàndol».Què hi té a dir?
-No es fan parts i quarts. Les víctimes represaliades a les zones controlades per la república varen tenir, en efecte, moltes dècades de reconeixements, indemnitzacions, honors i reparació. Les víctimes que no han rebut reparació ni justícia i a les quals s’ha negat la veritat són les que va provocar la repressió feixista i la dictadura franquista. A les Illes Balears va haver repressió puntual a les zones controlades per la república, però ja va haver reparació i la prova de que no hi ha una necessitat d’impulsar polítiques de memòria específiques per aquest col.lectiu de víctimes és que no existeix una reivindicació per part d’aquestes famílies. Altra cosa és que determinats partits polítics vulguin aprofitar aquest tema per fer renou. Crec que està molt clar: les víctimes que han de rebre justícia i reparació són les republicanes, les altres ja la varen rebre.
-Per què s’ha hagut d’esperar tant?
- La nostra transició no va ser tan modèlica com ens han repetit durant dècades i la memòria democràtica va ser una de les matèries sacrificades en una primera etapa de la nostra democràcia. Que la primera llei de Memòria Històrica arribés el 2007, trenta anys després de la mort del dictador, diu molt en aquest sentit. Això és un drama, que no ha permès fer justícia a temps per a moltes víctimes que han mort esperant la reparació. L’impuls que té ara la Memòria Democràtica ve del fet que les generacions actuals ja no se senten lligades a aquell esperit de la transició, més semblant al d'una democràcia tutelada per la jerarquia franquista. Tard, però la veritat, la justícia i la reparació hancomençat a arribar.
-El Govern de Zapatero hauria d'haver finançat les excavacions de les fosses?
- A Zapatero se li ha de reconèixer la valentia d’impulsar la primera llei, que contempla aspectes molt positius, però que en deixa molts d'altres sense regular com per exempleel delicte d’apologia del franquisme. La falta d’un pla estatal d’exhumacions ha retardat la feina a molts indrets, a banda de provocar un desenvolupament asimètric de l’esforç per recuperar les restes de les víctimes a les diferents comunitats de l’estat. Aquesta va ser una gran errada, al meu parer. A les Illes Balears, sense anar més lluny, les primeres exhumacions no les va fer el Govern sinó que es varen fer a través de la societat civil organitzada, de la mà de l’associació Memòria de Mallorca, a Sant Joan l’any 2015. Seria una gran notícia que el nou projecte de llei de Memòria estatal inclogués un Pla Estatal d’inhumació de fosses, amb un finançament adequat per impulsar les investigacions.
-No és incongruent recuperar memòria i alhorano derogarla llei d’amnistia de 1977?
- La Llei d’Amnistia és una anomalia democràtica i una aberració, avui en dia. Puc entendre que en el context dels anys immediatament posteriors a la mort del dictador podia ser una eina per mantenir l’equilibri, però crec que ja no és possible mantenir una llei de punt final a un estat democràtic dins la Unió Europea. Les Nacions Unides ens treuen periòdicament els colors demanant la seva derogació total o parcial. Jo estic d’acord amb la seva derogació, al manco parcial, que acabi amb l’impunitat dels crims franquistes. Vull recordar que el grup Unidas Podemos va presentar al Parlament de l’estat una proposició per derogar-la parcialment.
-El gener de 2019 la Plataforma per la Comissió de la Veritat lliurà a l’aleshores ministra de Justícia, Dolores Delgado, el que haurien de ser, al seu parer, les bases de la futura Comissió de la Veritat, a l’àmbit de tot l’Estat, per investigar els crims de la Guerra Civil, franquisme i transició. Com està la qüestió? I a Balears, es podria crear?
-En aquests temes és important anar sempre de la mà de les associacions de víctimes i de les organitzacions de Drets Humans i aquesta iniciativa és, precisament, una de les propostes del relator especial de Nacions Unides per la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició. La nova llei de Memòria Històrica estatal està oberta, a hores d'ara, a propostes i suggeriments per part de la societat civil. La inclusió d'una Comissió de la Veritat seria, sens dubte, un avenç importantíssim com a base per a una societat més sana i democràtica. I seria cabdal també per poder crear una comissió delegada a nivell balear.
-Juntament amb les fosses, un dels aspectes més rellevants de la llei de Memòria és la prohibició de símbols i monuments franquistes, però resulta que el de Sa Feixina, a Palma, inaugurat per Franco com a glorificació del seu règim i de la «cruzada», segueix dret. Inclús un jutge dictaminà no fa gaire que caldria preservar-lo. Com es pot entendre? Per una altra banda, el monument de Sa Feixina fou «reinterpretat», com si fos un exorcisme: això basta per llevar-li el caràcter feixista?
- El Govern de les Illes Balears ja va aprovar un Cens de simbologia franquista. La llei 2/2018 marca l’obligatorietat de la retirada d'aquests símbols per part dels titulars, ja siguin particulars o institucions públiques. Els elements estan sent retirats dels carrers i llocs públics. Sa Feixina, que està inclosa dins el Cens, és una anomalia, és un element que podria i hauria d’haver desaparegut, però el seu dubtós valor patrimonial ha estat utilitzat per organitzacions conservadores per aturar, de moment, el seu enderroc. Que la dreta d’aquest país continuï sense condemnar el franquisme i posi pals a les rodes de les polítiques de Memòria també contribueix a que s’avenci més lentament del desitjable. S’haurà d’esperar a que aquest tema finalitzi el seu recorregut judicial.
D'altra banda, les contextualitzacions són delicades, correm el risc de preservar elements amb alta càrrega simbòlica que serveixin com a punt de pelegrinatge per l’extrema dreta. En campanya electoral, VOX va fer els seus mítings a Sa Feixina. Un edifici com el Reichstag, centre de poder dels nazis, ja existia abans de Hitler i després de la guerra va ser recontextualitzat llevant-li la parafernàlia nazi, i ara és el parlament alemany. Sa Feixina va ser aixecada des d’un inici com a símbol feixista, no crec que sigui possible desposseir-la d’aquest esperit. Cal esbucar-la.