Els crítics

'Burning Bush', per fi

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Un jove agafa un recipient amb gasolina i s'aboca el contingut per sobre. Segons més tard, les flames l'envolten i es contorsiona davant la mirada horroritzada dels vianants de la plaça. Som a l'any 1969, a Praga. El jove es diu Jan Palach i s'ha immolat com un acte de protesta contra l'ocupació soviètica de Txecoslovàquia. Amb aquesta escena comença Burning Bush (Hořící keřen el títol original), una minisèrie històrica extraordinària que explora les conseqüències de l'acte polític de Jan Palach en tres episodis apassionants. HBO l'ha estrenat fa uns dies a casa nostra, però en realitat és del 2013. Va ser una de les primeres ficcions que el canal va produir a Europa com a part del seu procés d'expansió. En aquella època, les sèries europees de l'HBO estaven pensades per complementar l'oferta del canal en els països on oferia servei. Això vol dir que Burning Bush es va estrenar a Txecoslovàquia i altres territoris propers, però no va arribar a casa nostra, on HBO no hi era. La majoria de sèries que el canal va estrenar en aquell període tenien una qualitat sensiblement superior al nivell de la producció nacional de cada territori. El missatge que enviaven era molt clar: nosaltres som prestigi i hem vingut a pujar el llistó (i per tant, val la pena pagar el servei). Una mica com aquell "it's not tv, it's HBO", però aplicat a cadascun dels territoris nacionals.


Burning Bush

Creadors: Štěpán Hulík i Agnieszka Holland

Repartiment: Tatiana Pauhofová, Jaroslava Pokorná, Petr Stach

Minisèrie: 3 episodis

Plataforma: HBO 


En el cas de Burning Bush això és encara més evident perquè va ser un projecte rebutjat per la televisió pública txeca. Ni tan sols tenir al darrere una cineasta reconeguda com Agnieszka Holland va ser suficient perquè s'apostés per un projecte molt polític que seria inevitablement controvertit. I és que la minisèrie parteix de la mort de Jan Palach com a punt de partida per explicar com el seu acte polític va ser reinterpretat per l'administració per treure-li el seu significat i que el jove no esdevingués un símbol de la resistència. Els esforços de l'advocada de la família per preservar el missatge que volia fer arribar Jan Palach conformen el motor d'una història que està dividida entre els estudiants que volen fer seva la flama iniciada amb el sacrifici, el govern, que vol apagar-la i que quedi en res, i el dol d'una mare que ha perdut el seu fill, que és la part més dramàtica d'una història extremadament política. Precisament, aquest enfocament polític, i no melodramàtic, és un dels punts forts del guió escrit per Štěpán Hulík, aleshores debutant. Posteriorment, aquest guionista txec va crear Wasteland (el títol original és Pustina), també per HBO, i amb un interès per la denuncia similar.

Moltes de les sèries que HBO havia estat produint a Europa en els últims anys es van estrenar aquí quan el canal va debutar en territori espanyol. No va ser el cas de Burning Bush, una absència notòria perquè entre totes aquestes produccions, és de les que té una qualitat més evident. No només per la solidesa del guió, que a més és producte d'un procés de documentació important (al web faithfuliremain.com, fet per complementar la minisèrie, es poden mirar algunes de les entrevistes que es van fer per documentar el projecte), sinó també per la curosa recreació del període històric, l'ambientació, que transmet la grisor i tristesa d'un país ocupat, i per la feina d'uns actors poc coneguts que protagonitzen escenes dramàticament molt profundes, en especial Jaroslava Porkorná, que interpreta la mare de Jan Palach. El resultat és una minisèrie històrica exemplar. Rigorosa, divulgativa, emotiva i amb unes reflexions que encara són vigents.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.