Les dades que aporta l’Informe Euromedi no són les primeres que demostren que el sistema fiscal estatal afecta, de manera nociva, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Però aquest estudi és el primer que es fa, en aquest sentit, des que va esclatar la crisi del coronavirus. I la seua conclusió fa feredat: la crisi aprofundirà, encara més, en les desigualtats que tant pateixen els tres territoris, i continuarà limitant les potencialitats econòmiques que comparteixen.
Amb voluntat objectiva, didàctica i divulgativa, i sense entrar en qüestions estrictament polítiques, l’informe Euromedi es basa en tretze temàtiques dividides en un total de vuitanta apartats, i va ser presentat fa uns dies al Col·legi de Periodistes amb la participació del coordinador de la Fundació Vincle, Jordi Manent; amb l’autor de l’estudi, l’economista Josep Reyner; amb la directora general d’Anàlisi Econòmica de la Generalitat de Catalunya, Marta Curto; amb el professor d’Economia a la Universitat de Barcelona i exeurodiputat Ramon Tremosa; i amb Mar Forcada, membre de la Fundació Vincle. La presentació va comptar amb la presència, també, de l’expresident català Jordi Pujol.
La situació
Les dades aportades demostren com de nocives són les relacions fiscals de l’Estat espanyol amb aquests tres territoris. “L’Estat del qual en formen part no ajuda aquests territoris perquè l’economia sigui productiva. Si el teu tutor t’ha de guiar en aquest sentit, és evident que Espanya no ho fa. I malgrat aquesta mancança, la potencialitat econòmica de l’euroregió compensa aquesta manca de lideratge”, assegura Jordi Manent, coordinador de la Fundació Vincle. Preguntat per si els governs autonòmics dels tres territoris podrien haver fet alguna cosa més perquè aquesta situació no evolucionara tal com ho ha fet, l’autor de l’estudi, l’economista Josep Reyner, explica que “s’ha d’assumir que moltes característiques de la construcció d’un model econòmic requereixen unes claus que els governs autonòmics no tenen a les seves mans”, diu referint-se a la regulació laboral, fiscal, societària o empresarial. “Tot això se’ls escapa: els governs autonòmics tenen les mans lligades i si tinguessin una major capacitat d’actuació, es podrien haver fet les coses diferents”.
Manent va més enllà i explica que, si bé “creiem que es pot criticar qualsevol d’aquests governs de l’Euroregió, el que sigui i governat pel color polític que sigui, el que no és just és criticar-los perquè el finançament aportat en educació, sanitat, cultura etc. no és suficient. És injust perquè la responsabilitat principal, per no dir l’única, d’aquest bon o mal finançament rau a l’Estat espanyol, i no en els governs autonòmics”.
Un dels motius que sobten és la manca d’unitat d’acció política dels tres territoris malgrat compartir, d’una manera tan evident, uns greuges que tenen el mateix origen i el mateix resultat. Reyner reconeix que “en els últims temps s’han donat avenços significatius”, “tot i que encara no s’ha arribat a posar en comú quins interessos es poden defensar conjuntament per intentar contrarestar les característiques més negatives, que són molt evidents”. Segons l’economista, qui falla és, “bàsicament, el món polític”. Reyner lamenta que “en el cas català s’ha estat una mica passiu en temes com ara el del corredor mediterrani, que sembla com si el tinguéssim, quan no és així”, diu referint-se a l’existència del tercer fil, als problemes de les terminals intermodals i a altres temes “que encara estan en l’aire”.
Pel que fa a aquesta qüestió de la manca d’unitat, Jordi Manent exposa dades com el del percentatge del PIB de les Illes Balears que “marxa cap a Madrid”, entre un 11 i un 15%. A Catalunya la dada és del 8% i al País Valencià, del 5-6%. “Vista la situació de la crisi econòmica que ha arribat, és un tema de drets, sentit comú i supervivència. I si aquests territoris no fan front comú, anirem malament”.
Preguntats per si la unitat d’acció generaria una força suficient com per canviar les coses, Manent reconeix que “no vol ser ingenu”, que “l’Estat espanyol és molt fort” i que “està molt acostumat a una manera de fer política molt centralitzada que no canviarà d’avui per demà”, però “hem de callar?”, es pregunta. “Si no es fa campanya des de la societat civil i acció des dels governs, evidentment no s’aconseguirà res. Reyner fa una aportació augurant que “si cadascú fa la guerra pel seu compte, no hi haurà massa èxits”.
Un dels pronòstics que més fan patir els autors i impulsors d’aquest estudi és com afectarà la crisi als problemes estructurals que pateixen els tres territoris. “Avui no podem esperar res bo de la situació de la pandèmia. Com a mínim, segur que des de l’Estat l’aprofitaran, i és obvi que en una situació de tensió financera com la que s’està generant, molts dels problemes que denunciem en l’informe es podran intensificar encara més”. Són paraules de l’economista Josep Reyner, que assegura que “resoldre això amb una nova situació beneficiant més uns i perjudicant els altres és impossible”. “La manera de resoldre-ho és refent el model de dalt a baix i explorant noves possibilitats”, però “en una situació d’endeutament per sobre dels nivells desitjables, en què els problemes fiscals de l’Estat seran encara més greus, tot serà encara més difícil de resoldre”. Per això, Reyner augura que això es veurà reflectit en retallades, “governi qui governi”.
Jordi Manent també considera que les retallades seran inevitables. “Però on s’ha de retallar no és en els territoris que més aporten: hi ha altres comunitats on les autopistes i els llibres de text són gratuïts”. Matisa, a més, que “si els territoris de l’euroregió no protesten, els passarà el que va passar al 2008, quan les comunitats autònomes van haver d’assumir el 50% de les retallades quan la seva despesa pública no arribava al 28%. I els ajuntaments van haver d’assumir el 25% de les retallades quan la despesa pública era de l’11%. El que no pot ser és que l’Estat, que té un percentatge de pressupost molt important, que juntament amb la Seguretat Social supera el 50%, sigui el que retalli menys”. “Si tornem a viure això, preparem-nos”, alerta Manent. “Ens poden llevar el nostre sistema productiu i conduir-ho tot cap a la inviabilitat”, diu, i conclou que “les noves retallades no seran culpa del govern balear, valencià o català de torn. Cal que la ciutadania sigui conscient d’aquesta situació”.
Des de la Fundació Vincle insisteixen que el seu propòsit divulgatiu va “més enllà d’ideologies”, perquè “tot això afecta tothom”. I és que un nou període de crisi i retallades tan seguit de l’anterior, segur, costarà encara més de suportar.