El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat aquest dilluns que l'executiu no accepta la decisió d'una jutgessa de Lleida que no ha ratificat les mesures de confinament anunciades aquest diumenge per a Lleida i set municipis més del Segrià. Torra i el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, han anunciat un decret llei sobre un pla de rebrots on s'inclouran aquestes mesures, que quedaran "reforçades".
A més, Torra i Aragonès han fet una crida a la ciutadania a seguir les indicacions de la Generalitat, tot i que de moment no estiguin en vigor perquè no tenen l'aval judicial. Sobre els Mossos, Torra ha dit que segueixen vetllant pel confinament perimetral, però que han de complir les "decisions judicials".
Ja a primera hora del matí el vicepresident Aragonès, ha qualificat de "mala decisió judicial" i "precipitada" que un jutjat hagi tombat l'enduriment del confinament a Lleida i set municipis més. "Entre un jutge i un metge a l'hora de protegir la meva salut, ho tindria clar", ha afegit el vicepresident en una entrevista a Ser Catalunya. Pocs minuts abans de la reunió de membres del Govern per analitzar la situació, Aragonès ha avançat que s'exploren "tots els camins jurídics" per aplicar les mesures en aquesta zona. I ha defensat que no es pot esperar quinze dies per posar-les en marxa, perquè llavors "seria massa tard". Tot i la decisió judicial, Aragonès s'ha mostrat convençut que es tracta d'un "petit impediment".
Buscar camí jurídic
Ha afegit que la situació "és prou greu com per no passar per davant altres temes" i ha afegit que "menys jurídics", ja que l'objectiu principal ha de ser la salut de la gent. Vergés ha assegurat que ara no es pot entrar en una situació de recursos i deixar passar els dies sinó que l'objectiu ha de ser aplicar les mesures "quan abans millor" per evitar que s'agreugi la situació, tot i que donant "seguretat jurídica" a tothom.
La consellera ha assegurat que havia informat el ministre de Sanitat, Salvador Illa, sobre aquestes mesures i que compartien que aquestes eren "necessàries i no es prenen per capritx". "No tenim cap intenció de restringir res si no fos absolutament necessari i no hi hagués un bé superior", ha manifestat.
Vergés ha afirmat que el Govern ha de poder explicar que la situació al Segrià és diferent a la resta de Catalunya perquè està "en una situació de més risc". Ha defensat que per això es va prendre la decisió i ha assegurat que resoldran "els dubtes jurídics".
Per últim, ha reivindicat que l'estat d'alarma "s'ha acabat" i que el govern espanyol "va dir clarament que les competències les tenen els territoris per fer el que decideixin".
Els comuns demanen pactar amb l'Estat
Alcaldes preocupats
L'alcalde s'ha mostrat a l'espera de què es decideixi al Govern i a la reunió del Procicat que ha de tenir lloc aquest matí. "Demano a qui pugui aclarir-ho que ho aclareixi aviat", ha insistit.
De la seva banda, l'alcaldessa d'Aitona, Rosa Pujol, ha assegurat que "no s'ha fet el rastreig a les persones que han tingut covid" i ha denunciat que els ajuntaments no disposen de la informació necessària per abordar la situació. "És vergonyós que no tinguem les dades de salut de cada dia, que no sapiguem quants covids positius hi ha", ha manifestat.
L'alcaldessa ha demanat al Govern "que actuï amb la màxima responsabilitat". "Estem molt indignats, molt decebuts, no se'ns ha escoltat i amb aquesta incertesa no podem viure", ha declarat.
De la mateixa manera, l'alcalde d'Alcarràs, Manel Ezquerra, ha criticat que no s'hagi escoltat els municipis que són els que coneixen millor la situació que es viu, així com que no formin part del Procicat. Ha defensat que si això hagués estat així s'hauria pogut arribar a "millors confinaments, més quirúrgics o mesures més específiques". Ha afegit que la decisió de la jutgessa "deixa fora de lloc a tothom" i ha considerat que s'està fent "una mica" el ridícul.
Com Pujol, Ezquerra ha assegurat que la vigilància epidemiològica "ha fallat estrepitosament" i ha posat en valor que l'atenció primària està fent el que poc, però "sense recursos. " No pot ser que sapiguem que hi ha molts casos i no es faci el control telefònic ni visites que haurien d'estar programades a habitatges on hi ha casos. És lamentable que s'hagi fallat", ha valorat.
Els dubtes del comerç lleidatà
Per a seva banda, Maria Josep Rovira, propietària de la botiga Artfang, a la plaça Sant Joan de Lleida ha reconegut que està vivint aquestes últimes hores "amb una gran incertesa". "Diuen que no podem sortir però que podem obrir les botigues, però jo no puc tenir personal treballant si no tinc vendes", explica. "Avui he fet zero vendes. Hi ha molt poca gent, la gent no sap si sortir o no".
A l'Eix Comercial de Lleida, per exemple, hi ha botigues i bars que han obert però molts han decidit no fer-ho. "Econòmicament serà una catàstrofe", assegura Rovira.
Fiscalía
La fiscalia de Lleida adverteix la Generalitat que el decret llei que pretenen aprovar per endurir el confinament al Segrià és "il·legal". El ministeri públic fa referència a l'article 86 de la Constitució Espanyola i a l'article 64 de l'Estatut de Catalunya que recullen que no es poden regular per decret llei els drets fonamentals dels ciutadans. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha respost a la notícia a través de les xarxes socials preguntant-se "Però això què és?". La Fiscalia de Lleida recorda que qualsevol persona o col·lectiu afectat per aquesta mesura pot presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra el decret al Tribunal Constitucional.
Govern espanyol
El govern espanyol afirma que en aquests moments correspon a les Comunitats Autònomes tenir un "paper preponderant" en la presa de decisions i assegura que les autonomies "disposen dels instruments per actuar" davant dels brots. Fonts de la Moncloa no plantegen per ara intervenir al Segrià, descarten l'estat d'alarma i ho situen com a "últim recurs". Les mateixes fonts apunten que el govern espanyol té una "comunicació fluida constant, tècnica i política" amb la Generalitat i afirmen que està "seguint, monitorant i donant suport" a les CCAA. "No ens desentenem", asseguren, però remarquen que a qui correspon actuar és a la Generalitat i eviten entrar en "confrontació".
La Moncloa opina que cal prendre més mesures a Lleida. "Cal veure com solucionar aquest hàndicap" de la decisió del jutjat de Lleida, apunten, tot i que remarquen que "és obvi" que "les resolucions judicials s'han de complir". Afirmen que cal "analitzar-ho" jurídicament amb "prudència".
Les mateixes fonts apunten a "alternatives de resposta" que són "més fàcils d'implementar des del punt de vista jurídic". En lloc del confinament, la Moncloa veu com a alternatives mesures com el tancament de locals amb aglomeracions, la restricció d'aforament en establiments, entre d'altres. "Poden ajudar moltíssim al control del problema" per molt que potser no són "tan eficaces".
Sobre l'actuació de l'Estat espanyol, la Moncloa afirma que només haurà d'actuar si cal prendre decisions que afecten diverses CCAA i, abans de recórrer a l'estat d'alarma, hi ha el pas d'aprovar en el marc del Consell Interterritorial de Salut mesures que afectin més d'una autonomia si hi hagués, per exemple, disparitat de criteris en les mesures que apliquen.
Coordinació amb les CCAA
Les autonomies tenen un "rol principal" en aquesta etapa de gestió de la pandèmia i la coordinació i la presa de decisions de forma consensuada són principis d'actuació del 'Pla de resposta primerenca en un escenari de control de la pandèmia per covid-19' que ha presentat aquest dilluns el Ministeri de Sanitat a les CCAA.
Les CCAA actuen cadascuna en el seu territori i el Consell Interterritorial de Salut és qui acordarà la implementació d'accions en el conjunt de les autonomies, si calgués, i quan n'afectin diverses. El Ministeri de Sanitat és qui pot actuar en aquest supòsit prèvia audiència dels territoris afectats -a no ser que siguin situacions d'urgent necessitat-. L'estat d'alarma seria un "últim recurs".
Pel que fa a la preparació de les CCAA, han de garantir capacitat suficient de recursos humans, disposar de plans de contingència i tenir una capacitat d'entre 1,5 i 2 llits de cures de crítics per cada 10.000 habitants i d'entre 37 i 40 per cada 100.000. A més, han de garantir una reserva estratègica de productes crítics per cobrir les necessitats durant un període de vuit setmanes.
L'objectiu del pla és dissenyar les bases de la preparació i resposta davant possibles escenaris per evitar un estat d'alarma, establir un marc d'avaluació del risc i recomanar intervencions en salut pública proporcional al nivell de risc. El Consell Interterritorial d'aquest dilluns a la tarda el debatrà i fonts del govern espanyol confien a aprovar-lo a la reunió que tornaran a mantenir dijous.