El 30 de juny passat es coneixia que el Govern de Pedro Sánchez havia garantit al Govern de Canàries que els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) d’aquella comunitat seran prorrogats més enllà del 30 de setembre data límit per a la resta – i fins que es retorni a la normalitat dels vols internacionals turístics cap a l’arxipèlag. Balears quedava forade la mesura extraordinària. L’Executiu de Francina Armengol havia demanat a Sánchez en diverses ocasions que en raó de la insularitat i de la crisi turística provocada per la COVID– 19 calia un tractament específic per a les Illes. Canàries el té. Balears, no.
Greuge comparatiu.Tot d’una que es va saber, tant Més per Mallorca, soci de Govern d’Armengol, com tota l’oposició – sobretot el PI – i, en especial, la gran patronal, la CAEB (Confederació d’Associacions Empresarials de Balears) i les associacions hoteleres es queixaren davant del que consideraren com fer «parts i quarts» de Sánchez. La presidenta Armengol no digué ni piu. Des del PSOE es limitaren a dir que «encara s’està negociant» amb Madrid allò dels ERTO, igual que ho digueren els d’Unides Podem. Tanmateix les crítiques no baixaren el to: «greuge comparatiu», deia Més. «Una ofensa», asseguraven alguns empresaris. «Tracte discriminatori insuportable», afegien les patronals.
Es veia venir, en realitat, perquè en realitat el mes de maig passat la portaveu de Coalició Canària (CC) al Congrés, Ana Oramas, ja havia arrencat al ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, el compromís del Govern central que ls ERTO durarien a Canàries «el temps que faci falta», a canvi del vot de CC a la quarta pròrroga de l’estat d’alarma. En aquell moment des del Govern es va assegurar que els beneficis que s’apliquessin a Canàries s’aplicarien també a Balears.
Quinze dies després es veié que no era així. Els arguments de Palma a favor del mateix tracte amb Canàries es basaven en el fet insular, el quasi monocultiu turístic i la profunda crisi del sector. Ara, però, Madrid dona cobertura a l’especificitat canària per la seva condició de territori ultra perifèric. Que és reconegut per la Unió Europea. Mentre que les Illes no tenen cap consideració especial.
Ara fa dos anys el Govern d’Armengol assegurà que l’aprovació futura del Règim Especial de Balears (REB) -finalment aprovat el febrer de 2019 – suposaria la igualació fàctica de Balears amb Canàries, quant al reconeixement del fet específic dels dos arxipèlags i el conseqüent tracte particularitzat del Govern central. De fet, l’aleshores consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, actual presidenta del Consell de Mallorca, explicà -durant l’acte de presentació de la plataforma social de reivindicació del REB – que «Canàries té un règim diferenciat i Còrsega té un IVA reduït, així que Balears pot tenir perfectament» el règim esmentat. Les escassíssimes veus que a Palma explicaren que les Illes mai tindrien el règim canari o cors perquè Balears ni és regió ultra perifèrica reconeguda per la UE ni existeixen les raons polítiques que aconsellaren París a atorgar l’especificitat a Còrsega, es veren sepultades sota la consigna del Govern Armengol: la insularitat seria l’element legal que encaixeria el REB. Després es veié que no fou així. S’aprovà, en efecte, el REB, però sense cap de les previsions fiscals que incloïa i, a més, la seva aplicació pràctica fins hores d’ara -disset mesos després – és nul.la.
Sánchez ha deixat en evidència amb els ERTO la impostura del REB. No hi ha un tracte diferenciat a Canàries pel fet insular, tal i com assegurava aleshores el Govern Armengol, sinó per la condició ultra perifèrica. Així i tot, dimarts passat la presidenta de l’Executiu intentà trobar una altra explicació que donés cobertura política a Sánchez i no la deixés a ella exposada. Davant de les crítiques de la portaveu de Ciutadans, Patrícia Guasp, en el sentit que Madrid maltracta Balears amb els ERTO, Armengol digué que «el model turístic de Balears no és el mateix que el de Canàries», assegurant que l’única raó del tracte diferent és que «aquí la temporada acaba» l’octubre quan allà «comença». En realitat el model turístic i econòmic canari és una fotocòpia del balear: economia de quasi monocultiu on el turisme aporta un 35% en els dos casos, on la resta de l’activitat productiva viu gairebé en la seva totalitat de forma indirecta del turisme, un turisme determinat per l’afluència estrangers i més concretament de britànics i alemanys...
Davant les crítiques de Ciutadans, que coincideixen amb les expressades pel mateix motiu pel PP i el PI, en el sentit que la presidenta no defensa bé davant Madrid els interessos baleàrics, Armengol argumentà que el «meu Govern és molt reivindicatiu» tal i com, al seu parer, demostraria el fet que la setmana anterior el Govern Sánchez aprovés la bonificació de les quotes a la Seguretat Social per a les empreses amb treballadors fixos discontinus de les Illes.