El nomenament del nou primer ministre, Jean Castex, alcalde de Prada de Conflent, a Catalunya Nord, ocupava aquest divendres totes les obertures dels mitjans de comunicació francesos. Els principals diaris donaven informació d’aquest home de 55 anys que fins ara era desconegut per al gran públic.
Amb el titular de «Qui és Jean Castex, el nou primer ministre?» el diari de referència francès, Le Monde, deixava clar de forma implícita l’escàs coneixement públic de la figura que dirigirà l’acció de Govern a França. «De 55 anys, ha assumit diferents papers com a alt funcionari que (el portaren) fins al Palau d'Elisi quan Nicolas Sarkozy era president». Fins ara i des de l'abril passat era «al centre de la crisi sanitària». No debades, ocupava la màxima responsabilitat en «l'estratègia nacional de desconfinament», un càrrec en el que, a parer del rotatiu parisenc, li ha permès convertir-se «en una personalitat d’elecció (adient) per a la majoria». El diari explicava «que mai no ha estat ministre», però que compta amb una gran experiència de gestió i té «fama de ser un home de diàleg i un perfecte coneixedor dels misteris del poder des de la seva estada a l'Elisi com a secretari general adjunt al final del mandat de Nicolas Sarkozy». Seguia narrant el rotatiu com assumí Castex la responsabilitat de ser l’home del desconfinament: «a principis d’abril, en plena crisi, Jean Castex va rebre una trucada telefònica d’Edouard Philippe. "Et necessitem", va dir el primer ministre. L'home era aleshores delegat interministerial per als Jocs Olímpics i Paralímpics del 2024» i, anteriorment, havia estat «en el Ministeri de Salut, que coneix bé». Es posà al front «d’un equip de 18 persones, navegant entre l'Elisi, Matignon (seu de la presidència del Govern) i el Ministeri de Salut per proposar una estratègia per aixecar les mesures estrictes per controlar l'epidèmia». La prudència que el caracteritza ha fet que el Govern hagi «seguit al voltant del 90% de les seves recomanacions», diu el diari, citant una font familiar del nou primer ministre. Gràcies a aquesta actitud i bona feina en el desconfinament, Macron l’ha elegit per fer-se càrrec del Govern en substitució d’Edouard Philippe.
L’Independant de Perpinyà aportava més informacions al respecte del nomenament dient que Castex «s’havia convertit en el favorit per entrar en el Govern» com a primer ministre i que feia alguns dies que sonava el seu nom cada cop amb més força. Així fins «que el divendres al matí» eren tan intensos, els rumors, que a la fi «el palau de l’Elisi ha acabat amb el suspens poc després del migdia». Destacava el diari de la Catalunya Nord que «és el primer càrrec electe del departament dels Pirineus Oriental a obtenir» la presidència del Govern. A parer del rotatiu ha estat fonamental -tal i com tots els mitjans posen de relleu– per explicar el seu nomenament «la missió delicada i perillosa al servei de l’Estat que l’alcalde de Prada ha complert amb el rigor i coneixement» al front del desconfinament. A banda de la responsabilitat a l’Ajuntament de Prada, també ocupava «una assessoria del Departament dels Pirineus Orientals», és «membre del partit Els Republicans» i «encarna la dreta social». Destacava la capçalera de Perpinyà, com a mostra del bon fer polític de Castex, que va ser «elegit cap de l’Ajuntament de Prada el 2008» per primera vegada i que assolí el mes de març passat en primera volta un altre cop el càrrec «amb els 75% dels vots». Igualment, posava especial èmfasi en el fet que va ser nomenat per Nicolas Sarkozy com a «vicesecretari general de l’Elisi», cosa que li dona una important experiència en gestió a París, al mateix temps que el pas pel ministeri de Salut -com a director general d’Hospitalització i de Solidaritat i Cohesió social– entre 2006 i 2007 el facultà per ser responsable del confinament.
El diari editat a Bordeus Sud Ouest, el tercer en circulació a tot el país, definia el nou primer ministre com «un perfecte coneixedor de la (gestió en) salut i és formidable en eficiència». Reconeixia la publicació que Castex «és poc conegut pel gran públic» tot i que té una gran experiència en diversos càrrecs públics acumulada «durant molts anys». Citava el diari la veu d'un col·laborador del nou cap del Govern quan ocupava el càrrec a l’Elisi, Franck Louvrier, que el definia com «un autèntic ganivet de l’exèrcit suís» perquè, com l’instrument, serveix per a moltes coses gràcies «a que té connexions a tot arreu, sap fer el que cal fer a cada moment i lloc». Ressaltava la capçalera, així mateix, que la gestió que ha fet en aquests tres mesos al front de l’estratègia de desconfinament ha portat l’OMS a dir que «érem un dels països més ben preparats del món». Com d’altres mitjans, el diari donava molta rellevància al fet que Castex té un tarannà «dialogant», «disponible», si bé «amaga una certa fermesa» que combina amb «un excel·lent coneixement» de la documentació que necessita conèixer a cada moment. Gràcies al currículum que s'ha fet el seu nom «havia circulat a finals de 2018 per convertir-se en ministre», però finalment no es concretà el nomenament. Abans de ser elegit com a «Monsieur Déconfinement», Castex ocupà, diu la capçalera de Bordeus, a més dels càrrecs ja citats, «la presidència de l’Agència Esportiva Nacional», fou «conseller regional del Llenguadoc–Rosselló del 2010 al 2015» i «va ser derrotat a les eleccions legislatives de 2012».
El diari més veterà de França, Le Figaro, analitzava -com tots els mitjans– que «l’exit de Monsieur Déconfinement» en la «gestió de la sortida de la crisi sanitària» l’ha catapultat a ocupar la prefectura del Govern. Incidia el diari en l’experiència pública acumulada per Castex, així com en el seu caràcter dialogant, cosa que «el fa tenir un perfil tant tècnic com polític» que el capacita per ser l’elegit com a nou primer ministre.
Per la seva banda, Liberation recollia a les 16:20 del divendres les primeres declaracions del nou primer ministre, fetes a través d’un «comunicat publicat a la ciutat de Prada (Pirineus Orientals), de la qual és alcalde». Jean Castex digué que «va mesurar ‘la immensitat de la tasca’ que l'espera a Matignon (seu de la prefectura del Govern): ‘el president de la República es va oferir a nomenar-me primer ministre. Tenint en compte les circumstàncies excepcionals en què es troba el nostre país, vaig acceptar’, diu, mentre esperava que a la tarda (se celebrés) a Matignon el traspàsdel poder amb Edouard Philippe». El rotatiu donava veu a les valoracions de dirigents d’altres partits. Així, esmentava que «per al primer secretari del Partit Socialista, aquesta elecció vol dir que ‘el president de la República confirma sense sorpresa que l’endemà (del nomenament) serà just com el dia anterior». Al mateix temps, «Christian Jacob, president dels republicans, denuncia un gir ‘tecnocràtic’ que suposa que ‘ja no tenim un primer ministre. Tenim un col·laborador’» del president de la República. I el cap «de l'UDI (Unió de Demòcrates i Independents) Jean-Christophe Lagarde creu que ‘el president vol governar sol i directament per preparar les eleccions presidencials’», i per això nomena Castex.