Si no t’agrada algun aspecte de la història, es bo de fer: l'esborres i s'ha acabat el problema. Així ho deu haver pensat el batlle del poble mallorquí de Santa Margalida, Joan Monjo, de Convergència per Santa Margalida–El PI, a l’hora de preservar la declaració de fill il·lustre feta per l’ajuntament de la localitat el 1957 del famós contrabandista, especulador, banquer, empresari i, entre d’altres coses i sobretot, un dels grans finançadors de l’aixecament feixista de 1936 contra la legalitat republicana, Joan March Ordinas, conegut pel malnom d’en Verga, nascut a la localitat el 1880.
És curiosa la història d’aquest nomenament d’honor. Perquè en realitat en Verga sempre va menysprear el seu poble natal des de que l’abandonà i prometé que «me’n vaig de Santa Margalida i no hi tornaré mai més fins que sigui l’home més ric del món», assegura el mite. En realitat la raó del voluntari ostracisme responia al fet que molts dels veïnats donaven per fet que March havia estat l’instigador de l’assassinat de Rafel Garau Planas, el 1916, per haver estat amant de la seva esposa. Els historiadors, val a dir-ho, també així ho asseguren. El que parlava la gent arribà a oïdes de l’empresari, que entrà en santa indignació. En aquells moments ja era ric però estava encara lluny de culminar la fulgurant carrera de negocis -sovint bruts – que el portaren, en el moment de la seva mort, el 1962, producte d’un accident de trànsit a Madrid, a ser, segons va publicar The New York Timesen ocasió de la seva desaparició, «una de les grans fortunes del món».
Tornant a l'honor esmentat, el 1956 l’Ajuntament de Santa Margalida, en plena dictadura, es volgué reconciliar amb qui era aleshores una figura sagrada del règim dictatorial. El consistori aprovà per unanimitat que els grans serveis prestats a la «croada nacional» contra la Segona República el convertien en candidat ideal per ser fill il.lustre de la localitat. Així es va decidir i a tal efecte s’encarregà un retrat a un pintor que va ser penjat a la sala de plena de l’ajuntament. El magnat ni es molestà en contestar les cartes del consistori convidant-lo a assistir l'acte.
Preservació de l’honor. Tal honor s’ha mantingut al llarg de les dècades. A Mallorca el record de Joan March no està en discussió. Almenys de forma majoritària. Una de les avingudes de Palma porta el seu nom. L’escriptor Guillem Frontera ha dit i escrit que seria com si a Chicago hi hagués un carrer important de la ciutat hagués estat batejat com a via Alfonso Capone. Un impossible. Doncs a la capital balear és ben possible. I no en parlem ja a Santa Margalida, el seu poble natal.
El fet que la Llei de memòria històrica digui que s’han d’invalidar totes les distincions, títols i formes de reconeixement als que varen participar en el bàndol feixista que s’aixecà en armes contra la legalitat republicana no ha servit per anul.lar les distincions que honoren March. Es manté el nom de l’avinguda de Palma i, ara, el batlle de Santa Margalida se n’ha rigut de la citada llei fent aprovar una modificació del tot esperpèntica de la declaració de fill il·lustre de 1957 i, així, al seu parer, la Llei de memòria històrica ja no l’afecta.
Amb els vots a favor de l'equip de govern i del PP- i en contra de l'oposició integrada per l'esquerrana Suma pel Canvi i la localista Can Picafort Unit – el batlle Monjo ha assolit la reescriptura oficial de la història, anul·lant totes les referències al paper de March en el cop d'estat franquista de 1936. Així, la majoria conservador ha conclòs oficialment que els requeriments rebuts en el consistori exigint la retirada del títol honorífic a March «no poden ser atesos» des del moment en que ha deixat d'existir en l'explicació de motiu de tal honor «la participació de March en el moviment nacional com un mèrit més». El batlle, tot un personatge d'allò més peculiar, com és fàcil de suposar, va fer un encès discurs, durant l'acte en que es votà i aprovà la increïble reescriptura de la història, cantant les excel·lències de March, comparant-lo amb personatges històrics del calibre de Rockefeller o Nobel. De Capone no digués res.
Joan Monjo, un veterà de la política local, va nèixer a Santa Margalida el 1956. Professionalment és enginyer industrial. És regidor de l'ajuntament local des de 1983. Càrrec que ha mantingut fins ara i que seguirà ocupant, com a poc, fins el 2023, quan en tingui 67 anys. Monjo es mou com a peix a l'aigua en la política del seu poble. Transcendeix sigles. La primera vegada va ser elegit per Aliança Popular (AP), més tard fundà Convergència per Can Picafort, Saanta Margalida i Son Serra, la plataforma que li serví per mantenir-se al consistori. El 1991 el fitxà Unió Mallorquina, partit en el que arribà a ser secretari general i a tenir una gran influència en els anys en els que les successives direccions d'aquesta formació -entre 2003 i 2010– participaren en actuacions il·legals relacionades amb la corrupció i que finalment conduïren el partit a la seva desaparició, el 2011. Després creà una altra candidatura local que es coalitzà amb el PI (Proposta per les Illes). El 2016 Monjo es va fer amb la batllia del seu poble gràcies a un pacte amb el PP, càrrec que manté des d'aleshores. A les eleccions de l'any passat Vox demanà el vot per a ell, segons l'oposició esquerrana.
Ara, amb el suport del PP, ha assolit el peculiar èxit de reescriure la història perquè Joan March segueixi essent fill il·lustre de la localitat. Fora dels municipi, els partits no s'hi han volgut ficar, en la polèmica. I cap diu res de l'existència de l'Avinguda Joan March de Palma, en honor de qui fou el gran finançador del cop d'Estat de Franco.