Carles Puigdemont impulsarà un nou partit. El president a l’exili no ha cedit a la pressió de David Bonvehí, president del PDeCAT, per seguir trobant una fórmula d’encaix entre el partit neoconvergent i la Crida Nacional que permeta les dues formacions concórrer de manera conjunta a les properes eleccions catalanes sota la marca de Junts per Catalunya. Davant aquest escenari de tensió, Carles Puigdemont ha decidit fer un pas al davant i anunciar la creació d’una formació feta a mida. L’assemblea constituent del partit se celebrarà el 25 de juliol.
El president a l’exili publicava un manifest a Twitter durant la vesprada del dijous que seria compartit, posteriorment, pels consellers i els presos polítics del PDeCAT i Junts per Catalunya. Precisament és Junts per Catalunya el que el president a l’exili vol convertir en el seu partit. Fins ara havia estat una marca electoral. La dificultat, però, és la dels drets de la marca, que va ser comprada pel PDeCAT i, per tant, no pot ser utilitzada per Puigdemont ni per cap altre. De fet, la presidenta del partit és Laia Canet Sarri, consellera del PDeCAT al districte barceloní de l’Eixample i propera al sector del partit més distanciat del president a l’exili, que no podrà -si no hi ha grans sorpreses- batejar el partit amb el nom de la marca electoral que fins ara ha liderat.
Segons exposava Puigdemont a Twitter, l’objectiu del seu nou partit és convertir-lo en una “eina transversal, plural i eficaç” al servei de la República catalana i de les persones. En aquest sentit, el president a l’exili busca aglutinar militants més que creuen en el seu lideratge, més enllà si pertanyen o no a algun altre partit polític.
Ens comprometem a fer de Junts per Catalunya una eina transversal, plural i eficaç al servei de la república catalana i de les persones. T’esperem el dia 25 per començar a caminar junts. #Jotambéhiserépic.twitter.com/ut4SwT4B9t
— Carles Puigdemont (@KRLS) July 2, 2020
L’assemblea constituent del partit, oberta, se celebrarà el dissabte 25 de juliol. Tot just quan el PDeCAT té previst, també, celebrar el seu consell nacional en què havia d’explorar si es vol o no integrar en l’espai liderat pel president a l’exili. Qualsevol entesa entre els dos espais sembla ben complicada.
El text amb què la formació de Puigdemont fa el tret de sortida, els seus impulsors es comprometen a “accelerar el procés” i retreuen a l’Estat espanyol no tindre “voluntat de reformar-se ni transformar-se en una democràcia i una economia socialment responsables i de prestigi al món”. Alhora, fan una crida a “abandonar tensions estèrils i mirades sovint massa egocèntriques”.
El manifest el signen, entre molts altres, els presos polítics Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn; els exiliats Toni Comín i Lluís Puig; els consellers Meritxell Budó i Damià Calvet, l’exconsellera Elsa Artadi, els diputats Lluís Guinó, Anna Erra i Marta Madrenas -alcaldes de Besalú, Vic i Girona respectivament- i molts altres polítics destacats com ara l’exconseller Ferran Mascarell, el secretari de la Crida Nacional Toni Morral, el vicepresident del Parlament Josep Costa, les diputades Míriam Nogueras i Aurora Madaula i l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, antic membre destacat d’Esquerra Republicana, entre molts altres.
Segons informa l’Agència Catalana de Notícies, el conseller d’Interior i la consellera de Presidència, Miquel Buch i Meritxell Budó, aspiren “a tindre un lloc de rellevància” en el nou partit. I els també consellers Damià Calvet i Jordi Puigneró “són els noms que més sonen” com a presidenciables de la llista, que podria liderar de manera simbòlica el mateix president Carles Puigdemont.