Mary Jo Laupp diu que està un poc orgullosa, i riu alegrement. Qui hauria pensat que ella, als 61 anys, àvia de quatre xiquets, de Fort Dodge, a l’estat d’Iowa, podria causar un daltabaix com aquest al president?
Fa un mes, la vesprada de l’11 de juny, Laupp va publicar un vídeo a l’aplicació TikTok. Estava molesta pel fet que Donald Trump haguera convocat per al 19 de juny, l’aniversari de l’alliberament dels esclaus als Estats Units, un gran acte de campanya, a Tulsa, Oklahoma, ciutat que antigament acollia la «Wall Street Negra» fins que el 1921 una multitud blanca en va cremar els negocis.
«Només heu de buscar a Google les paraules Juneteenth i Black Wall Street i entendreu per què en aquest moment hi ha tanta gent enfadada» deia Laupp en el seu vídeo. A continuació, aconsellava els seus seguidors -en aquell moment només en tenia aproximadament mil- que s’inscrigueren al míting de Trump, però que no s’hi presentaren. «Simplement reserveu les 19.000 entrades al pavelló i deixeu que Trump parle a les butaques buides», deia Laup. Llavors, se’n va anar a dormir.
«Al matí següent em vaig despertar perquè el meu mòbil treia fum», explicava Laupp per telèfon. Mentre dormia, el vídeo es va comentar i compartir milers de vegades. Quan Trump va volar a Tulsa vuit dies després, més de dos milions de persones havien vist el vídeo: els servidors de l’equip de campanya de Trump estaven desbordats de sol·licituds de compra d’entrades, cosa que va fer creure al president que les masses estaven ansioses per veure’l en persona.
Trump es va adonar de com d’equivocat estava quan va aterrar a Tulsa. L’estadi, on havien d’aglomerar-se milers de seguidors, estava un terç buit. Les plataformes exteriors des d’on Trump i el seu vicepresident Mike Pence volien parlar des d’un principi, ja s’havien desmuntat precipitadament. Va ser vergonyós. Laupp diu que no vol fer veure que el fracàs del president fora només gràcies a ella; molts seguidors de Trump es van quedar a casa per por de contagiar-se. «Tanmateix, ja érem una part del problema» s’alegra Laupp, que des de llavors se la coneix com «l’àvia TikTok».
El fet que justament el president nord-americà haja sigut víctima d’una acció guerrillera digital no està mancat de certa comicitat. Fins ara, havia estat Trump qui sabia com fer servir Internet al seu favor. Tanmateix, ara els mecanismes de les xarxes socials giren en sentit contrari al president.
A Trump no només se li entravessa la imatge del pavelló mig buit. El vídeo de la seua arribada nocturna a la Casa Blanca des de Tulsa gairebé és més devastador encara: un home gran, malgirbat, amb la camisa oberta i la corbata fluixa que se li gronxa al coll, puja a l’helicòpter. En una mà sosté una gorra roja amb el lema «Make America Great Again», com a recordatori d’un passat gloriós, però llunyà.
Queden menys de cinc mesos per a les eleccions del 3 de novembre, i segons les regles de la política, Trump es dirigeix cap a una derrota aclaparadora: la seua cadena de televisió preferida, Fox News, ha publicat recentment una enquesta, segons la qual el candidat dels demòcrates, Joe Biden, és el líder per 12 punts percentuals. A més a més, segons una enquesta de TheNew York Times, l’exvicepresident fins i tot podria aconseguir una victòria aclaparadora a la tardor.
Trump va guanyar les eleccions del 2016 sobretot perquè els «swing states» (els estats on no sempre guanya el mateix partit) com Michigan, Pennsylvania i Wisconsin van desempatar al seu favor, tot i que en alguns casos només per molt poc. Tant el vot dels estudiants blancs com el de les dones als suburbis van ser especialment decisius.
L’enquesta de The New York Times mostra que Biden porta dues xifres d’avantatge en tots tres estats; també lidera per sis punts percentuals a Florida. Si es desglossen les xifres amb precisió, salta a la vista que principalment les dones i els joves s’estan decantant per Biden. Entre les votants dones, el demòcrata compta amb un avantatge de 22 punts, mentre que entre els votants de 18 a 34 anys, en porta fins i tot 34. Si l’opinió pública s’estabilitza, la reelecció de Trump serà gairebé impossible.
Una raó important de la tendència descendent del president és la crisi del coronavirus. És evident que Trump ha parat qualsevol temptativa de controlar la pandèmia. Com a conseqüència, més de 30.000 americans es contagien amb el virus cada dia, especialment en estats republicans com Texas o Carolina del Sud, els quals fins ara han estat fora de perill de la malaltia. Al mateix temps, les altes xifres de contagi tenen com a conseqüència que l’economia nord-americana, malgrat el final del confinament, es recupere molt a poc a poc; hi ha registrades aproximadament 20 milions de persones aturades.
Sembla com si Trump estiguera atrapat en un remolí de males notícies. El seu ex-assessor de seguretat, John Bolton, ha publicat aquesta setmana un llibre on descriu Trump com una riota política. A més a més, el Tribunal Suprem, al qual el president ha incorporat dos nous jutges conservadors, ni tan sols pensa ballar al so de la Casa Blanca.
Alhora, la postura en gran part intransigent de Trump en el debat sobre la violència policial compta amb l’oposició de la majoria de la població, que demana reformes. Per a acabar-ho d’adobar, alguns republicans veterans s’estan allunyant de Trump, entre ells l’ex-secretari d’estat, Colin Powell, i la senadora d’Alaska, Lisa Murkowski, presumptament perquè no volen enfonsar-se amb el president.
La qüestió és si Trump pot anul·lar una altra vegada les lleis polítiques de la natura. Ja a la campanya electoral del 2016, semblava que estava en una posició perduda: durant tot l’estiu, Hillary Clinton el superava en les enquestes, de vegades amb una clara distància. A més a més, molts republicans van considerar abandonar el candidat quan a l’octubre d’aquell mateix any va eixir a la llum una gravació, en què Trump es vantava que podia posar-se qualsevol dona a l’entrecuix.
«Encara patim la síndrome d’estrès posttraumàtic del 2016», explica un membre de l’equip de Biden. Els demòcrates es cuiden escrupulosament de no difondre massa confiança. Trump encara disposa d’una base fidel: aproximadament el 90% dels votants republicans li donen suport. Tanmateix, la seua victòria al 2016 no hauria sigut possible si els votants moderats no s’hagueren empassat la seua reticència envers la retòrica estrident de Trump; en aquell moment, el 61% dels nord-americans afirmaven que Trump no estava capacitat per ser president i, malgrat això, el 17% d’aquest grup el va votar.
Tanmateix, ara molts votants s’enfronten a preocupacions primordials. Això fa que la disposició a participar en experiments s’enfonse significativament. Gairebé dos terços dels nord-americans creuen que el president està desbordat a causa de la pandèmia. A més a més, Trump està cada vegada més envoltat d’una aura de perdedor. Durant anys va sembrar el mite que podia omplir tots els estadis del país i, a penes cinc dies abans de la seua actuació a Tulsa, fanfarronejava: «Viurem un rècord d’assistència».
Sovint, posteriorment es pot dir amb una precisió sorprenent quan decau una presidència. El destí de Jimmy Carter es va segellar quan al juliol de 1979 va pronunciar d’una manera tan ombrívola el seu famós «malaise speech» («discurs del malestar») sobre la situació del seu país, cosa que va fer que els nord-americans tingueren la sensació que el president mateix havia perdut tota la confiança. D’altra banda, George W. Bush mai no es va recuperar de la seua reacció vacil·lant i potinera a l’huracà Katrina, el qual va destruir una gran part de Nova Orleans a l’agost de 2005.
Tulsa és ara el punt d’inflexió simbòlic de l’era Trump? En tot cas, el fonament sobre el qual recau el seu poder s’esquerda de manera perceptible. Aquesta setmana, a Kentucky i a Carolina del Nord, els republicans han rebutjat dos candidats als quals el president havia donat suport. Durant l’era Trump, el partit ha engegat a rodar la majoria dels seus principis, però hi ha una cosa certa: ningú no vol tenir res a veure amb els perdedors.
Fa poc Lindsey Graham, el cap republicà del Comitè Judicial del Senat dels Estats Units, va assenyalar als seus companys demòcrates que amb la seua benedicció podien bloquejar el nomenament d’un recomanat de Trump, qui, segons el desig del president, ha d’esdevenir fiscal federal a Nova York. Paral·lelament, entre els republicans del Congrés s’està formant una sublevació contra el pla de Trump de retirar 9.500 soldats d’Alemanya.
En el passat, Trump superava totes les crisis perquè la cadena Fox News el defensava de tots els atacs. Això tampoc no ha canviat aquesta vegada. Al programa vespertí de Tucker Carlson i Sean Hannity, van descriure el llibre de Bolton, el qual fa temps guanyava mig milió de dòlars com a comentarista de Fox News, com l’artefacte d’un cobdiciós exburòcrata que, en la seua vana obcecació, pensava que podia utilitzar a Trump com una titella.
Tanmateix, en la batalla per la Casa blanca els demòcrates estan rebent el suport d’exrepublicans que encara tenen un compte pendent amb Trump. Organitzacions com el Projecte Lincoln estan inundant les xarxes amb vídeos punyeters de Trump ensopegant com un ancià tremolós. «El problema que tenim els demòcrates ha sigut que sempre hem fet espots electorals molt bons», afirma Max Bergmann, treballador del Centre pel Progrés Americà. «En canvi, els nostres nous amics republicans ataquen directament»
Els assessors de Biden saben quin és el taló d’Aquil·les del seu candidat: la seua edat. A la cerimònia de jurament del càrrec al gener de 2021, Biden tindria 78 anys, cosa que el faria el president més gran que hi hauria hagut als Estats Units. No hi ha res que li agrade més a Trump que sembrar el dubte sobre l’aptitud física de Biden. No obstant això, fa dues setmanes, durant un discurs a l’acadèmia militar West Point, Trump va necessitar les dues mans per a emportar-se un got d’aigua a la boca. A Tulsa, Trump va afirmar que només volia evitar tacar-se la seua bonica corbata de seda roja. Llavors, amb una mà es va emportar un got d’aigua als llavis i va deixar que els seus seguidors ho celebraren. De moment, Trump s’ha de conformar amb aconseguiments com aquest.
Traducció de Marina Cortés