Les línies següents són l'enèsim intent d'un servidor per intentar donar a conèixer una de les sèries en emissió més recomanables i alhora desconegudes. I és que no sempre el talent va de la mà del reconeixement del públic. Aquest és el cas evident de la sèrie Oficina de Infiltrados, que continua sent una gran desconeguda malgrat que ja són cinc temporades en les què demostra la seva qualitat inqüestionable. Potser és perquè les sèries franceses no generen tant interès a casa nostra com les d'altres països. O potser és perquè la seva aproximació al gènere de l'espionatge internacional no busca l'impacte d'una manera tan directa com ho fan d'altres. Però és que això és, precisament, el punt fort d’aquesta la sèrie: que en el seu retrat de la feina que fan els espies posa més èmfasi en la burocràcia i els interessos polítics de l'agència del DGSE (l'agència d'intel·ligència exterior de França) que en les missions en si mateixes. Sovint hi ha més escenes d'oficina que escenes d'acció. És una aposta pel realisme i per la versemblança que contrasta amb el tractament habitual al gènere, molt més efectista. N'hi ha prou amb comparar-la amb Homeland perquè la diferència es faci evident.
Oficina de Infiltrados
Creadors: Éric Rochant
Repartiment: Matthieu Kassovitz, Sara Giraudeau
Sèrie: 5 temporades
Plataforma: Movistar
Aquest tractament també es tradueix en un enfocament més coral. Aquí no tenim un heroi central que pot amb tot, sinó desenes de persones amb responsabilitats en diferents camps, una vida personal que els caracteritza i fins i tot una agenda pròpia, en alguns casos. Això porta Oficina de Infiltrados a teixir un entramat de reunions, trucades i decisions que tenen un paper molt important en el desenvolupament de les trames i que conformen la quotidianitat d'una ficció que és molt meticulosa amb els procediments dels protagonistes. De nou, aquest concepte no té res a veure amb altres sèries similars amb un protagonista envoltat de secundaris que només tenen el rol de donar-li suport (tècnic, militar, etc.). En aquesta sèrie tots els membres de l'agència poden tenir un paper determinant. El creador, Éric Rochant, utilitza aquestes peces per crear a cada temporada un trencaclosques que s'escampa per diverses geografies del món (França, Egipte, Aràbia Saudita, Rússia) i atrapa l'espectador amb la seva complexitat. Això la fa una ficció molt exigent, i aquí tornem al punt amb què iniciàvem aquesta crítica: la dificultat de seguir les múltiples trames segurament la fa poc accessible.
La cinquena temporada, estrenada recentment a Movistar, ha portat encara més lluny aquests trets girant al voltant de l'aparent assassinat de Malotru, l'alies que té un dels espies protagonistes. La notícia sacseja l'univers de la ficció en diversos fronts i es ramifica per tota l’estructura del DGSE, particularment quan un article a la premsa afirma que l'agent ha estat assassinat per la CIA amb el consentiment de l'agència francesa. Els esforços per contactar, i tranquil·litzar, altres actius de l'agència es combinen amb les lluites internes, més o menys subterrànies, i les revelacions, que es van succeint amb una facilitat fascinant. Trampes aparents que en realitat estaven previstes, previsions que acaben sent errors tràgics, errors que resulten ser encerts inesperadament. Oficina de Infiltrados té la gran virtut d'agafar desprevingut l'espectador i deixar-lo clavat davant la pantalla sense fer d'aquesta victòria una gran cosa, sinó senzillament la consecució del pla que prèviament havien disposat els guionistes d'una de les sèries més calculades i intel·ligents de la televisió actual.