El Fons Monetari Internacional (FMI) va publicar la setmana passada la seua darrera revisió sobre les perspectives de creixement a nivell mundial per a aquest 2020. Un document periòdic que, en aquest cas, permet explorar la profunditat de les ferides que la pandèmia ha deixat i continuarà deixant properament. L’exploració, és clar, resulta preocupant. L’FMI preveu una contracció de les economies avançades d’un 8%; un 10,2% en el cas de l’eurozona. Per a l’Estat espanyol, amb una estructura productiva molt vinculada al sector dels serveis i el turisme, els pronòstics parlen d’una disminució del PIB del 12,8%, la caiguda més severa registrada des de la Guerra Civil.
Amb aquestes previsions a sobre de la taula, les organitzacions humanitàries adverteixen de fa setmanes sobre el risc que augmente la pobresa d’una forma severa. A l’Estat espanyol, el recurs als ERTO ha permès esmortir parcialment l’impacte laboral, per bé que tots els experts adverteixen d’un increment de l’atur i d’una precarització encara més aguda del mercat laboral per al que queda d’any i per al següent. Un estudi d’Oxfam Intermón també publicat la setmana passada advertia que a Espanya 700.000 persones podrien esdevenir pobres donades les circumstàncies sociolaborals actuals. Això faria que la bossa global de pobres arribara als 10,8 milions de persones. D’aquests nous pobres, 76.000 correspondrien al País Valencià, 94.000 a Catalunya i 20.000 a les Balears.
L’organització adverteix en el seu informe Una reconstrucció justa i necessària és possible sobre l’impacte desigual que la pandèmia ha tingut i tindrà sobre la població: les persones amb menys ingressos, segons Oxfam, perdrien proporcionalment vuit voltes més renda que les persones més riques. Perquè si ve el virus no entén de rics i pobres: les persones acabalades disposen de més mecanismes per evitar el contagi, i les persones vulnerables hi estan més exposades, perquè, si tenen feines manuals o assistencials, no poden teletreballar; perquè habitualment es desplacen en transport públic, i perquè disposen d’habitatges més precaris i en pitjors condicions per resguardar-s’hi. La COVID-19, alerta la majoria de sociòlegs, amplificarà les distàncies socials. L’informe d’Oxfam Intermón així ho certifica: els 23 milmilionaris espanyols han vist incrementar-se la seua riquesa en 19.200 milions d’euros en els 79 dies que han transcorregut des del 18 de març al 4 de juny, període de l’anàlisi.
La situació no és molt diferent en el cas dels Estats Units, tot i que les dades no són tan actualitzades. Segons un informe de l’Institute for Policy Studies titulat Billionaire bonanza 2020, des de l’1 de gener fins a la meitat del mes d’abril, 34 de les 170 fortunes nord-americanes van veure com els seus beneficis s’incrementaven per desenes de milions de dòlars.
Vacunats contra l’adversitat
No es pot perdre de vista que, si ve el coronavirus ha trasbalsat molt sectors econòmics, també n’ha beneficiat uns altres. El sector dels productes de neteja i higiene, com també tots aquells vinculats a la desinfecció, han trobat en la COVID-19 una ocasió per expandir-se. Mai en la història recent havíem parat tanta atenció al rentat de mans i a la desinfecció de llar i productes. El sector del plàstic, que en els darrers anys ecologistes i mediambientalistes havien situat en el centre de la diana pel seu impacte sobre el planeta, viu també un moment de forta demanda per la seua capacitat per protegir-nos del contagi. Les fruites i hortalisses embassades, demonitzades fins fa uns mesos, han reaparegut en els lineals dels supermercats; les pantalles protectores s’han popularitzat per a ús individual, però també com a mampares en els establiments comercials. Un altre dels sectors que ha fet l’agost abans de l’estiu, i continuarà fent-lo almenys fins que no es descobrisca la vacuna, és el del diagnòstic clínic per detectar el coronavirus. També en aquest àmbit, com en el de les vacunes (vegeu el reportatge en les pàgines següents) assistim a una cursa per dissenyar el mètode més ràpid, més barat i, alhora, més fiable.
Atrapats en la pantalla
Un altre dels sectors que més s’ha beneficiat del període de confinament ha estat el de l’oci en línia, tant pel que fa als videojocs com a les plataformes de continguts audiovisuals. El tancament a casa ha brindat a aquestes plataformes un públic captiu, com mai no haurien arribat a imaginar els qui es dediquen a dissenyar estratègies de captació de nous clients. En aquest sentit, Netflix ha estat la gran guanyadora dels mesos de confinament. En el primer trimestre de l’any (és a dir, només comptabilitzant tres setmanes de confinament), la plataforma de sèries a demanda va obtenir uns beneficis de 958 milions d’euros, quasi el doble que el primer trimestre de l’any anterior, quan va registrar 459 milions de beneficis. Això es va deure, en bona mesura, a que va guanyar 15,7 milions de subscriptors en el primer trimestre. La companyia que comanda Reed Hastings esperava incrementar aquesta xifra en 7,5 milions de subscriptors durant el segon trimestre. Netflix esdevé així la més beneficiada per un consum massiu d’oci a la llar que també ha reportat beneficis —tot i que menys quantiosos— a altres plataformes com HBO, Amazon Prime Video, Filmin o, a casa nostra, Movistar+. Resta per veure si totes elles seran capaces de fidelitzar aquests nous clients.
L’expansió accelerada del teletreball també ha tingut com a conseqüència la venda massiva d’equipaments digitals, especialment ordinadors portàtils i tauletes. De sobte, les famílies han necessitat equipaments tecnològics per a tots els seus membres, els uns per treballar, els altres per poder seguir el ritme de l’escola. Lenovo, líder mundial en aquest segment, va multiplicar per cinc les seues vendes durant les primeres setmanes de la pandèmia. Els seus competidors, Dell i HP, també han registrat creixements per sobre dels dos dígits.
El gran germà vigila
I, al voltant d’aquesta vida a distància, han emergit noves necessitats que ens aboquen a una dependència cada volta més accentuada respecte de les plataformes tecnològiques, amb tot el que això comporta pel que fa a cessió de privacitat i informació personal. Durant els darrers mesos, diverses veus s’han alçat per advertir d’aquesta dependència, entre les quals destaca la de Naomi Klein. En un celebrat article al portal The intercept, la pensadora canadenca aprofitava el fitxatge del ex-director general de Google, Eric Schmidt, com a cap de la comissió per imaginar la realitat post-COVID-19 a Nova York per advertir del risc que comporta la simbiosi creixent entre les institucions públiques i les grans companyies tecnològiques. Per a Klein assistim a una mena de doctrina del xoc pandèmic (ella fou autora el 2007 del conegut llibre La doctrina del xoc), una mena de Screen New Deal (‘New Deal de les pantalles’), on totes les esferes de la vida queden mediatitzades per les grans corporacions. “És un futur on cadascun dels nostres moviments, les nostres paraules, les nostres relacions poden rastrejar-se i extreure dades mitjançant acords sense precedents entre el govern i els gegants tecnològics”. Un control, en definitiva, que les companyies ja han intentat exercir en el passat més recent, i que trobaria en la por al contagi i a l’extensió del virus una coartada perfecta per justificar i alimentar un futur distòpic.
Perquè, si per a alguna cosa ha servit aquesta pandèmia, ha estat per virtualitzar encara més les nostres vides. Hem consumit més oci virtual, hem estat més connectades, hem teletreballat més que mai. La nostra informació ha esdevingut zeros i uns d’aparença innocent, però molt rendibles en un món on cedim la nostra informació sense ser conscient de la magnitud que té aquest gran basar de les dades que és el món. La informació és poder. Res no és gratis a pesar de tenir aquesta aparença. Ni quan fem una videoconferència amb els amics per Jitsi ni quan ens obrim un nou compte de Gmail.
D’aquesta pandèmia, doncs, en surten reforçades les empreses tecnològiques clàssiques, com ara Google, Microsoft o Amazon, que ja tenien una posició consolidada pel que fa als serveis en el núvol, aquella mena de traster digital on emmagatzemem i compartim dades. La companyia fundada per Bill Gates, per exemple, pel 30 de març, havia registrat un increment del 775% en l’ús del seu núvol, Azure, que l’any passat va reportar uns beneficis nets de 22.327 milions d’euros. Amazon Web Services és considerat un dels serveis amb més futur de la companyia de Jeff Bezos. El 2019, va créixer un 37% i va ser la divisió que més beneficis li va reportar.
Però, també han emergit amb molta força altres iniciatives que abans de la pandèmia passaven sense pena ni glòria i que han esdevingut part del llenguatge popular. Avui fem zooms, jitsis i webinars com qui abans demanava una cervesa a la barra d’un bar. A falta de quedades presencials, la humanitat ens hem abocat a les converses de pantalla. Zoom, possiblement la plataforma que ha tingut una major acceptació entre els usuaris i les usuàries —i que ha superat alternatives molt més consolidades com Google Hangout— va arribar als 300 milions d’usuaris diaris al mes d’abril. A finals de 2019, la companyia d’Eric Yuan comptabilitzava “només” 10 milions d’usuaris diaris. La plataforma Teams, propietat de Microsoft, va incrementar el nombre de videotelefonades un 1.000% durant el mes de març, mentre que Webex, de la companyia Cisco, va superar els 300 milions d’usuaris i els 14.000 milions de minuts en reunions a finals de març. Tot plegat ha contribuït a consolidar la posició de domini d’algunes de les empreses tecnològiques clàssiques, alhora que s’incorporaven nous candidats a tenir un paper rellevant en el futur, si les reunions telemàtiques són alguna cosa més que una moda passatgera. De la revolució que ha suposat la COVID-19 també per a les tecnològiques parla molt bé el fet que Eric Yuan, fundador de Zoom, haja ingressat, aquesta primavera, en la llista de multimilionaris de Forbes, amb una fortuna que s’estima en 7.800 milions de dòlars.
LA IMMUNITAT DE BEZOS
Si algú és immune a les crisis aquest és Jeff Bezos. El fundador d’Amazon amenaça a fer miques tots els rècords. Convertit en l’home més ric del món, la seua fortuna no s’ha ressentit pels embats de la COVID-19. Al contrari, els seus registres han continuat creixent, mes a mes. Hi ha contribuït l’increment de les comandes de comerç digital —origen del seu negoci— però també, i sobretot, la demanda de serveis en el seu núvol. La seua fortuna era de 116.000 milions d’euros a principi de març, abans de l’inici de la pandèmia. Entre febrer i abril, al seu compte de resultats se sumaren 12 milions més de dòlars.