—Per què Més per Mallorca va voler tenir el senador en representació del Parlament balear?
—Un senador era i és important per a Més per Mallorca perquè cal tenir presència en els centres de decisió i, pel cas, cal tenir representació a les Corts. No en tenim al Congrés, però sí en podíem tenir al Senat i així ho férem. L’escó al Senat ens permet pressionar els nostres socis i d’aquesta manera fer més eficaç la nostra posició política, però sobretot serveix per al conjunt dels ciutadans de Balears que així tenen una veu pròpia a la cambra; és una manera de portar a Madrid reivindicacions que d’altra manera no hi arribarien mai.
—Què pot fer un senador tot sol?
—En realitat, molt. Molt més del que pot parèixer. Hem de tenir en compte que, com que no hi ha majoria absoluta (al Senat), aleshores els escons de les formacions que tenen menys representació adquireixen una importància inusitada. Estaven acostumats (al Senat) a viure amb majories absolutes d’un o de l’altre (PP o PSOE), i ara la nova situació ens dona unes possibilitats mai vistes. Nosaltres, Més per Mallorca, fem part del grup Esquerra Confederal (Geroa Bai, Más País, Compromís, Adelante Andalucía i En Comú Podem) i sovint en col·laboració amb altres grups, com el d’Esquerra Republicana, tenim una projecció i una capacitat que amb una majoria absoluta seria del tot impensable.
—Pere Sampol, del PSM, ja fou senador en representació autonòmica (2007 -2011) i tingué, com vostè té ara, una gran projecció en els mitjans, però no li serví al partit per obtenir representació a les següents eleccions a Corts. No tem que pugui passar el mateix?
—Pere Sampol és un referent per a tots nosaltres i, quan fou senador, va fer una gran feina, reconeguda per tothom. És ver que la meva tasca en part respon a l’interès estratègic de Més per Mallorca d’obtenir en el futur representació a les Corts. Però més enllà d’aquest objectiu, del tot legítim, la meva feina és, sobretot, representar els interessos de tots els ciutadans de les Illes Balears al Senat, i és a això al que dedic els meus esforços.
—Vostè és molt actiu fent preguntes al Govern espanyol, a vegades d’una forma vehement. Com el tracte l’executiu?
—A vegades alguns ministres s’enfaden amb mi. No fa gaire la ministra d’Hisenda em recriminava el to que emprava, que qualificava de «dur», però és que, com li vaig dir, la situació econòmica de Balears és molt dura. Coses semblants m’han passat en diverses ocasions. Els molesta que algú que consideren proper ideològicament els critiqui. Però resulta que aquesta és la meva feina, és el meu paper, el que em pertoca fer. Jo sempre reconec les coses ben fetes que fa el Govern, com per exemple els ERTO o la renda mínima garantida, però també he d’assenyalar allò que no fa bé. Per exemple, a mi em diuen molts ciutadans illencs que no han cobrat l’ERTO i, per tant, li he de dir al Govern que això passa, per molt que s’enfadi.
—A Madrid, s’entenen els problemes que es pateixen a Balears?
—No. A Madrid tenen una imatge de les Illes com la d’una mena de paradís sense problemes. Cada dia es discuteixen a les tertúlies, als debats, entre els senadors i diputats... problemes relacionats amb Nissan a Barcelona, amb Abengoa, fins i tot es coneix que a Canàries tenen reivindicacions degut a la llunyania de la Península, però no se sent parlar mai dels problemes de Balears derivats de la insularitat. Troben que no tenim problemes seriosos o, com a mínim, així actuen. Per això és tan important tenir un senador que els digui que no és com ells es pensen, que sí que hi ha en el «paradís» seriosos problemes que cal solucionar, molts d’ells derivats del fet insular.
—El Govern de Pedro Sánchez, en teoria hauria d’entendre millor la problemàtica balear, o no?
—Hauria, sí. Sempre que ha vingut Pedro Sánchez a Balears a fer campanya s’ha mostrat molt comprensiu amb les reivindicacions que li plantejaven els grups illencs i assegurava que la presidència del Govern espanyol trobaria solucions. Fins i tot, va arribar a prometre que tendria en el Govern balear d’esquerres un exemple a seguir. Però a l’hora de la veritat, ben poca cosa ha fet. Ja no és que no ens tengui d’exemple per a res, és que ben poc suport ens dona. Per a mi resulta incomprensible. Però vull ser optimista i esperar que les coses canviïn.
—Com veu la relació entre els governs de Francina Armengol i el de Pedro Sánchez?
—En general hi ha sintonia, però tots (els membres del pacte d’esquerres balear ) esperàvem molt més, sincerament. A l’hora dels fets, es nota a faltar una actitud molt més decidida per part del Govern de Sánchez. Ens ha dit que faria, faria i faria però a l’hora de la veritat falta molta concreció. Massa.
—Hi ha unitat d’acció entre els senadors que representen les Balears?
En alguna qüestió aïllada estem d’acord, però en general no passa així. La relació que tenc amb tots és cordial i amb Cosme Bonet (del PSOE) és d’amistat, però no podem dir que actuem com un bloc en determinades coses que crec que sí caldria que així ho féssim. Per exemple, en tot el relacionat amb les inversions i finançament. Es nota molt a faltar aquesta unitat en les qüestions bàsiques per a Balears, en les quals seria bo, al meu mode d’entendre, que tots representéssim el territori, la societat balear i no les sigles de partit. Però, de moment, és com és.
—El Règim Especial de les Illes Balears (REB), és l’assignatura pendent del Govern de Sánchez?
—És la gran assignatura pendent. Li he recriminat en diverses ocasions a la ministra d’Hisenda (María Jesús Montero), cosa que la molesta, però és que han passat setze mesos des de l’aprovació del REB i encara estam esperant el desenvolupament que ens prometeren, així com la part fiscal. I tampoc diu res (el Govern central ) de la reforma del finançament autonòmic que per a Balears és imprescindible fer el més aviat possible, ni de les inversions extraordinàries...
—La crisi econòmica fruit de la pandèmia, amenaça les promeses inversores de l’Estat a Balears?
—Sí, dissortadament és així. Per això, cal fer la màxima pressió perquè Madrid entengui que Balears necessita ajuda. Històricament, les Balears han estat una locomotora econòmica, han ajudat molt, però ara necessitam ajuda perquè, degut a la dependència del turisme, la crisi ens afectarà més que a qualsevol altra banda no ja de l’Estat sinó de tot Europa, amb una caiguda d’un terç del PIB i un enlairament de l’atur que se n’anirà a finals d’any al voltant del 30%, cosa que mai no s’ha vist. Per tant necessitam ajuda, inversions extraordinàries, un finançament just i ho necessitam aviat.
— A Madrid, no hi ha consciència de la profunditat de la crisi econòmica balear?
No. Com he dit abans, ens miren a través de clixés i no entenen que, degut al fet de tenir una economia tan depenent del turisme, la crisi de la COVID-19 és i serà un desastre econòmic. Sense ajuda —i no em cansaré de repetir- ho— serà molt més difícil sortir-se’n. Ens mereixem l’ajuda perquè, com també he dit, Balears, gràcies al seu turisme, sempre ha estirat de l’economia d’altres bandes. Ara necessitam aquesta ajuda. Quan els dic això (als membres del Govern), a vegades es molesten per la meva vehemència però és que així són les coses. Ells sempre parlen de si a tal indret de Madrid hi ha cues de gent en els menjadors públics i jo el que faig és recriminar-los que no sàpiguen que això també passa a Balears i que no pareix importar-los.
— Sona de res a Madrid el canvi de model que defensa el seu partit?
—És una de les meves tasques: que entenguin que la crisi actual ha demostrat que a Balears no podem seguir vivint d’un model productiu que es basa en la dependència quasi absoluta del turisme; que és imprescindible trobar fonts de riquesa alternatives, i que hem d’apostar per altres activitats, com les industrials —adequades al territori, no contaminants, d’alta tecnologia, etc.—, que ens permetin anar diversificant. Un canvi de model és sempre complicat, ho sé, i de la mateixa manera que cal un període de transició per passar del dièsel al motor elèctric per als cotxes, caldrà també una transició entre l’actual model econòmic balear, basat en el turisme de forma quasi total, i el futur, més diversificat, però ens hi hem de posar.
—És igual d’intens que al Congrés l’enfrontament entre esquerra i dreta al Senat?
—És igual d’intens, desagradable i inútil. Hi ha una crispació enorme. Estam en una situació tan complicada que pareix mentida però hem de lluitar pels nostres drets i llibertats. Així estan les coses. Jo som republicà i defens el català, i si algú no comparteix aquestes idees, molt bé, doncs que m’ho discuteixi i no passa res. Però no passa així: avui s’ha instal·lat la crispació i, en lloc de discutir-te res, el que fan és insultar-te. És la gran aportació de Vox, que ha simplificat tant i tant els discursos que els converteix en blanc o negre, en permanent injecció de tensió. Passa a Madrid, això, i passa per tot: fa poc li deia a un amic que els consensos als quals arribàrem a Balears en matèria lingüística i de protecció territorial no crec que avui fossin possibles degut a aquesta tensió.
—Aguantarà el Govern de Sánchez?
—Jo esper que sí. Vull confiar que aguantarà tota la legislatura. Però no serà fàcil. Es nota molt que no hi ha cultura de pacte a Madrid. No estan gens acostumats a pactar, al contrari del que passa a Balears, per exemple. Això fa difícil la relació (entre els socis de Govern), cosa que s’amplifica per la tensió política. Tenc confiança, però, que s’anirà arreglant la situació, almenys en el sentit que el Govern no es trenqui i pugui aguantar. Ara bé, aguantar per fer coses. No aguantar per aguantar.
—S’està diluint a Madrid l’opció d’un pacte amb Catalunya o encara hi ha possibilitats?
—Amb el diàleg tot és possible. I Catalunya està disposada a dialogar i arribar a un pacte. Per a mi la gran decepció és Podem. Pensava que pitjaria a Madrid per arribar a un acord, però, a l’hora de la veritat, no ho ha fet; ha optat pel jacobinisme, pel centralisme. Tanmateix, esper que tot es pugui reconduir, que s’arribi a l’amnistia dels presos polítics —que ha de ser la condició bàsica— i després dialogar per arribar a un acord.
—Ha passat un any de les eleccions autonòmiques. Les enquestes diuen que, si ara es tornés a votar, Més per Mallorca perdria un diputat al Parlament balear. No hauria estat millor fer el mateix que Més per Menorca i donar suport extern al Govern sense tenir càrrecs, ni tan sols el de senador que vostè ocupa?
—Respecte a les enquestes, mai ens han afavorit, sempre ens auguren pitjors resultats dels que de veres obtenim al final. El que de veres és important és que, a partir del pacte, hem creat una dinàmica inèdita: que l’esquerra està governant per segona legislatura consecutiva, cosa que no havia passat mai. Això és molt important. Pel que fa a Més per Menorca, ells van triar l’opció que consideraren millor, mentre que nosaltres pensàrem, i jo així ho defens, que la nostra presència (en el pacte, assumint càrrecs) és la manera d’influir decisivament en les polítiques que es fan.