A Nani Matas l'anunci de l'aturada de l'activitat castellera, que la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya va fer arribar per via whatsapp, el va pillar en una reunió de la junta dels Minyons de Terrassa. No feia ni vint dies que l'havien triat cap de colla, per tercera vegada a la seua vida. Era la segona setmana de març i la majoria de colles ja es preparaven per a l'inici d'una temporada que es plantejava plena de reptes. Per començar, el 24 de març havien de celebrar la Diada del Graller. "Vam haver de tancar-ho tot de cop", explica Matas. Ell, com la resta de la junta, se'n tornà a casa, amb la perspectiva d'estar-s'hi qui sap si dues o tres setmanes. Però no foren dues, ni duess, ni tres.
Han estat quinze setmanes fins a arribar a la nova normalitat, un moment en què moltes persones han pogut recuperar, siga parcialment o amb xicotetes modificacions, activitats de lleure vetades durant la pandèmia. Jugar a esports d'equip, fer-la petar a les terrasses dels bars, reunir-se més de 20 persones... Per a les famílies castelleres i muixerangueres -i també per als falcons-, però, tot és més complicat que això. L'obligació de mantenir la distància física és un hàndicap insalvable, un impediment que probablement obligue a aturar l'activitat en sec fins que calga mantenir la distància social entre la població. És cert que molts altres esports comporten contacte físic (el futbol, per exemple, mesura de totes les coses) però es tracta, en aquest cas, d'un contacte puntual, que en res té a veure amb la intensitat epidèrmica de les torres humanes. El frec corporal és consubstancial a aquesta activitat, molt especialment en aquelles figures que requereixen una pinya.
Totes les cites previstes al calendari han caigut, com el castell que s'ensorra quan el tronc es belluga en excés. L'última cita en caure, al País Valencià, ha estat el pregó de la Mare de Déu del Loreto, a l'Alcúdia. La Trobada de Muixerangues a Algemesí, que sempre es celebra al juny, també s'ha hagut de suspendre. I resta per veure què passarà amb les festes de la Mare de Déu de la Salut en aquest poble de la Ribera Alta, a principis de setembre. A Catalunya la possibilitat de fer la Diada de Santa Úrsula, a l'octubre, que és al món dels castells el que la final de l'NBA al bàsquet mundial, és cada volta més remota. I la celebració de les Festes Decennals, que reuneixen totes les colles de Catalunya a Valls, a principis de l'any 2021 és a hores d'ara una incògnita absoluta. Un any en blanc, en definitiva.
"I tant que tenim síndrome d'abstinència!", riu, mig de broma, mig seriosament Albert Martínez, que és cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. "La colla és molt més que fer castells; és sobretot un fenomen social al voltant del qual molts de nosaltres acabem articulant la nostra vida", explica Martínez, qui ha format part de la Colla des que era un nano. A la Maribel, la seua dona, la va conèixer allà i els seus dos fills han begut de la passió dels pares. La vida castellera marca la pauta a casa seua.
Tothom qui pertany a aquest món no s'està de manifestar cert neguit, l'ansietat de no saber ben bé quan tornaran a fer allò que més els agrada; quan tornaran a sentir aquella dosi d'adrenalina que suposa que l'enxaneta o la xiqueta graten el cel amb els dits. "Hi ha els qui nosaltres anomenem, amb tota l'estima, els malalts de castells, que són aquelles persones que viuen amb molta intensitat els castells, que no falten mai als assajos i que tots els caps de setmana estan disponibles. Per aquestes persones la colla i els castells són una manera de viure", explica Nani Matas, dels Minyons de Terrassa. Els números parlen de la transcendència cívica i social d'aquesta manifestació de cultura popular: al País Valencià s'hi comptabilitzen 22 colles i 2.100 muixeranguers; a Catalunya són 102 colles i 13.500 castellers.
Fer pinya contra la pandèmia
"Mentre s'haja de mantenir la distància de seguretat, no podrem fer una muixeranga", respon taxativa Isabel Murria, que al País Valencià ha estat una de persones encarregades de la redacció del Protocol per al retorn a l'activitat muixeranguera post-pandèmia de la Federació Coordinadora de Colles. El document, que en l'actualitat està en fase de revisió, és clar: "L'activitat muixeranguera com a tal (assajos i actuacions) porta implícit el contacte físic i no concebem la mateixa amb distàncies de seguretat. A més, considerem que tenim una gran responsabilitat i no volem contribuir a un rebrot ni posar en perill la salut de la colla, ni de la societat, per tant, reprendrem els assajos quan gaudim d'una situació sanitària que ens garantisca el no contagi o una minimització del mateix". "La màxima, per a la comissió de salut, ha estat que o podem assajar tots o no pot assajar ningú. No podem deixar fora a les persones que són vulnerables perquè això aniria en contra del sentit inclusiu de la muixeranga", explica Murria.
La mateixa postura mantenen el gruix de les colles castelleres a Catalunya. "No ens la podem jugar. A la colla tenim gent gran i no la podem posar en risc -sosté Albert Martínez, de la Vella dels Xiquets de Valls-. Quan des del departament de Salut ens diguin que podem fer-ne, en farem. Però mentrestant, esperarem. Per molt que hi vulguem, si no es pot, no es pot".
Com la Federació Coordinadora de Muixerangues, també la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya va fer pública la setmana passada una sèrie de recomanacions. "És inqüestionable que l'activitat castellera té unes característiques pròpies que la converteixen en una activitat d'alt risc de rebrot epidèmic", admet Cristina Sánchez, directora de la Coordinadora. El document elaborat per la CCCC no contempla la possibilitat d'alçar castells, però és més laxa pel que fa a les possibilitats d'iniciar la preparació tècnica. I és en aquest punt on algunes colles han optat per començar a fer camí. "La majoria de colles no volen reiniciar si no és amb tot els seus socis i sòcies. Però també hi ha que volen començar a fer activitat i hem hagut de trobar un cert equilibri", relata Sánchez. Ara bé, puntualitza: "no es tracta de fer castells, sinó de preparació tècnica".
Una de les colles que ha decidit fer un pas endavant és la Colla de Castellers de Vilafranca. "La nostra gent hi té moltes ganes. Hem passat un qüestionari als socis i el 98% diu que vol participar en els assajos. Hi ha més ganes que mai", explica Carles Mata, que és president de l'entitat. En les pròximes setmanes esperen poder alçar castells nets, és a dir, castells sense pinya, la part de l'estructura castellera que, per la proximitat, més risc de contagi genera. Compten amb 860 socis, dels quals entre 500 i 600 són actius i entre 200 i 250 formen el que es podria dir el gruix de colla. "Tothom està invitat a vindre-hi. Només queden excloses les persones vulnerables, és a dir, els majors de 60 anys, les dones embarassades, les persones amb problemes de cardiopaties o diabètics. La idea és fer assajos en grups reduïts, sempre les mateixes persones", exposa Mata.
En el moment de fer l'estructura, que és quan resultarà impossible mantenir la distància de seguretat, tothom haurà de dur mascareta. L'intent de fer pujar el castell no podrà durar més de cinc minuts. "Les recomanacions de la Coordinadora plantegen dues opcions: l'aturada total o la represa escalonada. Nosaltres hem optat per aquesta. Hi tornem, però amb grups reduïts", exposa el president dels verds. La possibilitat de celebrar la Diada de Sant Fèlix i alçar castells nets, el 30 d'agost, està a sobre de la taula, a pesar de la situació sanitària. Una decisió, la de mantenir la diada i començar a alçar castells, ni que siguen nets, que ha estat controvertida dins el món casteller. Per a alguns és contraproduent i suposa assumir riscos innecessaris; per a altres, és iniciar la desescalada dins els paràmetres sanitaris.
"És evident que no es pot fer un castell amb tronc i pinya, però també és cert que es poden fer altres coses", admet Cristina Sánchez, de la Coordinadora. Tanmateix, són poques les colles que han seguit les petjades dels de Vilafranca. La majoria han optat per la prudència. "Nosaltres seguirem, fil per randa, els paràmetres de Salut. No cometrem l'error de fer interpretacions. Volem ser humils: cal admetre i acceptar les coses com venen -sosté Nani Matas, dels Minyons de Terrassa-. Una cosa és clara: si hi ha distanciament social, no hi ha castells. Si no ens podem tocar, simplement és impossible". "Per a nosaltres, no té sentit assajar i assumir riscos per als nostres socis quan no hi ha un horitzó clar de quan podrem tornar a eixir a plaça", argumenta Albert Martínez, de la Vella dels Xiquets de Valls. La Coordinadora aspira, de fet, que el seu document de recomanacions obtinga l'aval del Procicat (Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya) per tal d'actuar amb més seguretat.
La majoria de les entitats que es dediquen a alçar castells humans tenen, doncs, davant seu un repte descomunal: mantenir l'esperit comunitari sense fer l'activitat que els dóna sentit. "Del que es tracta és de fer colla sense fer torres", explica Enric Sorribes, que és president de la Federació Coordinadora de Muixerangues. De fet, ni castellers ni muixarenguers no han aturat la seua activitat durant el confinament. Com tantes altres entitats, han organitzat col·loquis, debats, han fet propostes d'entrenament per als seus socis, han organitzat activitats per visibilitzar el fet casteller i el muixeranguer. La Nova Muixeranga d'Algemesí, per exemple, va crear els muixereptes. I tan bon punt les autoritats sanitàries han donat el vistiplau, totes elles han començat a fer activitats socials i esportives en grups reduïts. Els treballs preparatius perquè el Museu Valencià d'Etnologia aculla pròximament una exposició sobre les muixerangues tampoc no s'ha aturat durant els mesos de confinament.
Per a alguns l'aturada de l'activitat anual ha estat un moment propici per a la reflexió. De fet, tant la Coordinadora com la Federació situen com un objectiu prioritari recuperar l'activitat social. "Les muixerangues són molt més que fer torres humanes. Per això en el protocol de la Federació Coordinadora hem posat l'èmfasi en la necessitat de mantenir la cohesió del grup i en oferir suport i cures a les persones muixerangueres perquè es troben bé emocional i físicament", explica Isabel Murria. "En aquesta situació pren especial protagonisme la junta social. Cal mantenir el grup actiu", assegura Albert Martínez.
El unicorni del 3 de 9
Siga com siga, aquesta frenada en sec representa un desafiament per al moviment muixeranguer i casteller. La pandèmia ha suposat una aturada abrupta en un moment d'esplendor. En el cas del País Valencià, el fet muixeranguer ha pres una embranzida inaudita la darrera dècada, amb l'aparició de noves colles arreu de les comarques. En el cas de Catalunya, el moviment casteller va fer el cim en la darrera Diada de Santa Úrsula, al mes d'octubre, quan les dues colles de Valls van aconseguir, en un mateix dia, carregar el 3 de 9 sense folre, un castell mític. Una diada que, d'alguna manera, també va trencar el domini dels de Vilafranca. Quin serà l'efecte de la pandèmia en aquesta tendència ascendent? En quina mesura pot afectar això al col·lectiu?
Tots els responsables de colles i muixerangues no s'estan de manifestar preocupació pel que puga passar, especialment si l'esperada vacuna tarda en arribar. Preocupa la qüestió tècnica i l'econòmica (especialment en el cas de colles que tenen llogats locals o tenen una hipoteca, tot i que són només una xicoteta part), però sobretot amoïna el vessant humà, la possibilitat de perdre massa social o, fins i tot, que algunes colles i muixerangues de creació recent no superen aquest impàs. "A les colles tots els anys hi ha moltes entrades i eixides. Que hi haja gent que no siga del nucli dur que es desvinculi em preocupa relativament poc -explica Nani Matas, de Terrassa-. Em preocupa sobretot que la gent que fins ara ha estat completament fidel, mentre estem aturats, trobi altres activitats de lleure. Quan una porta es tanca, una altra s'obri". "El temps que estiguem aturats serà determinant", afegeix el valencià Enric Sorribes. "Preveiem que alguna gent es desenganxi. Ara bé, durant les èpoques de crisi l'experiència ens demostra que més gent s'incorpora a les manifestacions de cultura popular. Potser una cosa compensarà l'altra", exposa Cristina Sánchez, de la Coordinadora.
Des del punt de vista tècnic, és la xicalla on els i les responsables de colles tenen la mirada posada. Perquè per a un adult és relativament senzill tornar a ocupar el lloc que ocupava en la torre, prèvia preparació física. Però per als més menuts de la casa la cosa és ben diferent: la seua posició en el castell canvia en funció de la talla, evoluciona al mateix ritme que el seu creixement, una evolució que, normalment, hauria de produir-se esglaó a esglaó i que ara s'ha vist curtcircuitada. Allò que l'aixecador aprén de l'enxaneta i el que l'enxaneta aprèn dels dosos. "Hi ha una saviesa no escrita, entre la canalla, que es passa entre els nens quan observen en els assajos. Hi ha un trencament des del punt de vista de la tècnica, sí, però a més a més, hi ha un trencament d'un coneixement més invisible", explica Albert Martínez.
En el cas de les muixerangues, la situació és una mica diferents perquè la diversitat estructural dóna més opcions, com explica Elba Barberà, que és copresidenta de la Nova d'Algemesí, a més de secretària de la Federació. "Sobretot el que ens preocupa és perdre el vincle social, tant en adults com en la xicalla. És cert q la xicalla creix i segurament algunes no podran fer les mateixes figures que feien abans del confinament. Però per això és tan important la diversitat d'edats dins la colla. Siga com siga, el fet cert és que totes les persones haurem perdut la tècnica, el que implicarà que necessitarem més assajos per tornar a la normalitat muixeranguera. Però és d'això que tracten les muixerangues!", explica.
I després què? Es podrà recuperar el nivell anterior? Es podrà millorar la fita del 3 de 9 sense folre? Podran les muixerangues alçar les figures -cada volta més diverses, cada volta més exigents- que estaven preparant per aquesta temporada?
"Caldrà un temps per recuperar el nivell. Fer castells és com anar en bicicleta, no s'oblida. Però hi haurà sortides i caldrà buscar substituts. Caldrà un temps per agafar nivell", assegura Carles Mata, de la Colla de Vilafranca. Nani Matas, dels Minyons confia en poder recuperar el temps perdut durant aquesta frenada, tot dependrà del temps que dure aquest parèntesi. "Em sembla que hem tancat una pàgina del món casteller, una època daurada, perquè s'han assolit reptes increïbles. S'han descarregat els castells de 10, que semblava impossible i els castells de 9 han sovintejat per les places. I s'ha aconseguit el 3 de 9, que és el castell dels castells. El que passi a partir d'ara dependrà del temps que estiguem aturats", exposa Matas. "El que passa és que anàvem com una moto -afegeix Enric Sorribes, president de la Federació Coordinadora al País Valencià-. El moviment muixeranguer havia crescut en colles i en nombre de socis i cada volta hi havia més riquesa en les figures".
La Conlloga de Castelló, la colla a la qual ell pertany, tenia previst alçar dues moreres, una tomasina, una alta de cinc i una estructura nova durant la V Trobada de Muixerangues de Castelló que s'havia de celebrar el 21 de març. Feia moltes setmanes que assajaven per a una jornada que els havia de fer créixer com a col·lectiu. Però no va poder ser. Com tampoc l'inici de temporada dels Xiquets de la Vella de Valls, aquells que el 27 d'octubre a la plaça del Blat van fer el cim. "Recuperar el nivell? -pregunta el seu cap de colla, Albert Martínez-. El més important, després de tot el que hem viscut, és retrobar-nos. Tota la resta, és secundari".