El Tribunal Constitucional (TC) ha justificat el rebuig a suspendre la condemna dels líders independentistes mentre resol els recursos d'empara per la "gravetat" de les penes i la seva "notable extensió". El TC cita doctrina del mateix tribunal que rebutja la suspensió de les condemnes quan superen els cinc anys de presó en les interlocutòries que deneguen la llibertat de Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Dolors Bassa. "Donada la notable extensió de la pena imposada, el temps de privació de llibertat ja complert manca d'entitat per justificar la suspensió interessada, donat que el període de temps que restaria per complir excedeix amb escreix dels cinc anys de presó", afirmen els magistrats.
"Igual conclusió s'ha d'assolir si, a més, es pren en consideració el temps que podria trigar a ultimar el present recurs", afirmen, i sostenen que el càlcul del temps que estimen els recurrents que podria trigar el tribunal és "una simple conjectura i, en qualsevol cas, planteja un perjudici hipotètic".
El TC argumenta que és "d’interès general mantenir la integritat dels pronunciaments de la Sala Segona del Tribunal Suprem, que aconsellen el compliment de la pena imposada". "La regla general ha de ser la improcedència de la suspensió, que es configura així com una mesura provisional de caràcter excepcional i d'aplicació restrictiva", diu el Constitucional, que considera que en aquest cas "no concorren les excepcionals circumstàncies que habiliten la suspensió de la pena de presó greu".
També rebutja que la situació de pandèmia de coronavirus o l'absència de risc de fuga siguin arguments vàlids per suspendre l'execució de la pena. En el cas de Turull, Rull i Sànchez, que també demanaven la suspensió de la condemna d'inhabilitació, el TC també rebutja suspendre-la.
En les interlocutòries que resolen els recursos de Rull i Turull, el TC admet que la inhabilitació absoluta "pot retallar els seus drets polítics i que la reparació que eventualment pogués procedir no seria íntegra" però diu que la "necessitat d'evitar l'alteració de l'interès general s'ha d'estimar prevalent" així com "el rellevant càrrec públic que ostentava el sol·licitant en el moment dels fets, la naturalesa dels delictes atribuïts i els particulars característiques de la seva comissió que la sentència impugnada detalla".
La decisió de denegar suspendre les condemnes es va prendre al ple de la setmana passada, però el contingut íntegre de les interlocutòries s'ha fet públic aquest dimarts.
El TC també rebutja les recusacions...
El Tribunal Constitucional ha rebutjat també per unanimitat les recusacions contra els dotze magistrats de l’alt tribunal d’Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Raül Romeva. Els líders independentistes van presentar la sol•licitud de recusació acusant-los de falta d’imparcialitat per resoldre el recurs d’empara contra la sentència del Suprem. El TC tenia pendent resoldre aquestes sol•licituds després que dimarts passat rebutgés suspendre de forma cautelar les condemnes a Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn a la sentència de l'1-O. L’alt tribunal conclou que la recusació formulada “està mancada de substantivitat jurídica i no és creditora de la decisió sobre el fons”.
A més, creu que les peticions -que afecten tot el TC- “són impertinents i abusives i s’han de refusar sense més”. També considera que acceptar-la implicaria una desqualificació de tot el TC, que és qui ha de resoldre els recursos d’empara contra la sentència.
... I manté en suspensió el pla estratègic d’acció exterior
Hores abans de les decisions explicades anteriorment, el TC decidia mantenir la suspensió del Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la UE, segons ha informat la conselleria d'Acció Exterior en un comunicat i es desprèn de la sentència difosa pel propi òrgan. En una interlocutòria, el tribunal ha decidit mantenir la suspensió, que ja s'havia dictat el mes d'octubre, assegurant que el pla pot generar confusió en altres actors internacionals sobre si Catalunya és "un subjecte de dret internacional" i "perjudicar" la imatge d'Espanya. Exteriors explica que el Constitucional admet que "res impedeix dur a terme activitats amb projecció exterior" a la Generalitat, que pot "promoure els seus interessos propis en l'àmbit internacional".
En la interlocutòria, el Constitucional argumenta que s'ha de mantenir la suspensió del pla perquè la seva vigència "podria ocasionar uns perjudicis a la política exterior espanyola que, en cas que finalment fos declarat inconstitucional, serien d'impossible reparació".
En aquest sentit, el tribunal considera que es podria perjudicar a la imatge internacional d'Espanya i crear "l'aparença que Catalunya és un subjecte de dret internacional, el que determinaria que s'establissin aparents relacions internacionals difícilment reversibles".
Així, el Constitucional argumenta també que la situació podria "generar desconfiança sobre la capacitat d'Espanya per dirigir i coordinar la seva acció exterior i les relacions internacionals".
La decisió de suspendre cautelarment el pla, però, no exclou la possibilitat que, en l'anàlisi de fons, el Constitucional determini que és vàlid.
El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha dit que malgrat la suspensió temporal del pla, el Govern seguirà fent acció exterior perquè en té les competències i "perquè és el que país necessita".
Solé ha indicat que dos de cada tres catalans considera necessari que el Govern faci acció exterior, segons les dades del CEO.
El pla és al Constitucional perquè el govern espanyol va presentar un recurs al considerar que el Govern s'apropiava de competències pròpies de Madrid. A l'octubre del 2019, el TC va admetre a tràmit el recurs, suspenent així el pla, una decisió que ara ha reafirmat a l'espera de la decisió de fons.