La gestió de Francina Armengol durant la pandèmia dona rèdits al PSIB-PSOE. Així queda de manifest a l’enquesta publicada pel diari de Palma Última Hora el passat cap de setmana. S’intuïa que així seria pel gran protagonisme que ha adquirit la presidenta al llarg de l’estat d’alarma. Durant els dos primers mesos ha estat l’única referència política. De fet, Unides Podem estava desaparegut, l’oposició de dreta també -amb algun intent d’obtenir quota mediàtica per part del cap del PP, Biel Company -, Més per Mallorca -l’altre membre del Govern – no aconseguia atreure l’atenció i Més per Menorca es mantenia en el seu àmbit insular. Armengol, per la seva banda, cada cap de setmana protagonitzava una roda de premsa, apareixia dia sí i dia també als mitjans explicant les seves peticions a Madrid i, sobretot, demostrava que sabia què calia fer per gestionar la crisi sanitària -cosa que contrastava fort ferm amb la imatge de contínua improvisació del Govern espanyol– a cada moment: exigí la prohibició de creuers i, més tard, el tancament de les Illes, el febrer ja havia donat ordres de preparar el sistema sanitari per fer front a una greu emergència, fou la primera presidenta que comprà material sanitari directament a Xina - sense que li prenguessin el pèl, sense incidents de cap mena, arribant així prou protecció per als sanitaris -...
És cert que durant l’últim delstres mesos d’alarma, amb l’aixecament progressiu de les normes de confinament i amb l’inici del retorn a l’activitat, els altres partits reaccionaren i buscaren el seu espai de bell de nou, intentant oposar-se al PSIB i a la presidenta però Armengol ja havia aconseguit que quallés una bona imatge seva entre la ciutadania, de fet així era reconegut per gairebé tothom de fora de l’àmbit dels partits polítics.
L’enquesta. Va quallar socialment, en fi, que Armengol feia les coses bé, sobretot si es comparava amb Pedro Sánchez. Ara una enquesta del Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES) publicada a Última Hora el passat cap de setmana ha confirmat demoscòpicament aquella percepció. En efecte, la presidenta està molt ben considerada pels seus conciutadans. Així ho posa de manifest el sondatge referit – realitzat entre el 8 i el 12 de juny - quan explica que els enquestats li atorguen una valoració del 5,1 sobre 10. Val a dir que a l’anterior valoració, publicada a principi d’abril, quinze dies després d’iniciat l’estat d’alarma, la socialista era ja la més ben valorada però no arribava al 5. Tots els altres líders política estaven aleshores i segueixen estant ara per sota del 5 – que és el llindar entre aprovar i suspendre la respectiva gestió política -, l’únic que se li acosta és el cap del PP, Biel Company, que obté un 4,6. La resta, tants si són aliats del PSOE com si són opositors, queden molt per davall. L’últim de tots és l’ultradretà Jorge Campos, amb un 2,7%. Respecte als socis, queda ben clar, amb les dades que ofereix l’enquesta, que Armengol els ha tapat completament durant l’estat d’alarma: es veu amb la valoració de Juan Pedro Yllanes, vicepresident i cap de llista d’Unides Podem l’any passat, que obté un 3,6 , i de Miquel Ensenyat, portaveu parlamentari de Més per Mallorca i número 1 de la candidatura el 2019, que es queda en el 4.
El gran rèdit en forma d’intenció de vot obtingut pels socialistes de la gestió del coronavirus queda més palès si s’observa la bona valoració que tenen els ciutadans de la consellera de Salut, Patrícia Gómez, 4,6, i del conseller de Treball i Turisme, Iago Negueruela, 4,7, tots dos del PSIB i que són els que han tingut més presència mediàtica i protagonisme durant aquests mesos i que obtenen una valoració, cosa que no es baladí, molt per sobre de la que tenen els líders dels partits coalitzats i a l’altura de la que atorguen al cap del PP, Company.
La bona puntuació ciutadana que obté Armengol s’avé, com és lògic, amb la intenció de vot cap els partits polítics. Així, el PSIB-PSOE pujaria dels 19 diputats que va obtenir l’any passat fins el 21 d’ara; el PP progressaria dels 16 escons de 2019 als 17-18 en aquests moments; Unides Podem es mantindria igual, amb 6, o en baixaria un; Ciutadans minvaria de 5 a 4 o 3; Més per Mallorca en perdria un en el pitjor dels casos, passant de 4 a 3, o es quedaria com està; Més per Menorca seguiria amb dos; Vox té tendència a l’alça i pujaria dels 3 actuals a 4 o 5; el PI en perdria un, baixant de 3 a 2; i, finalment, Gent per Formentera mantindria l’únic que tria la més petita illa.
Així les coses, Armengol tindria camí franc per a la repetició de mandat, si les eleccions autonòmiques fossin ara. Perquè el conjunt de l’esquerra es mouria just sobre la majoria absoluta, 30 escons, o la superaria, amb 31 o 32, mentre que l’actual oposició que va del centredreta a la ultradreta – PP, Ciutadans, el PI i Vox - no sumaria de forma agregada en cap cas els 30 escons suficients per desbancar Armengol.