Europa es troba a pocs quilòmetres de distància. Ho constata Amjad Naim quan detecta la presència d’homes que es protegeixen la cara amb màscares. És el matí del 13 de maig i Naim, palestí, seu en bot inflable després d’haver pagat uns diners pel viatge als integrants d’una màfia turca. Naim ja contempla la costa grega a l’horitzó. S’hi apropa a poc a poc.
Naim va acompanyat. Una tripulació de 26 persones estava a punt d’arribar a l’illa de Samos. Recorda el soroll d’un helicòpter. Tot seguit començaria el malson. Durant les hores posteriors, els tripulants temerien per les seues pròpies vides.
Els homes coberts amb màscares s’aproparen a l’embarcació, recorda Naim, que havia vist la bandera grega onejant en algun dels bots que s’apropaven. Els homes emmascarats passarien a l’atac.
Van disparar trets a l’aigua, diu, i van destruir el motor de la barca inflable, que es va haver de detenir. Després, els homes remolcaren els migrants al seu vaixell, explica Naim, que va començar a plorar i va amagar el telèfon mòbil en la seua roba interior.
Hi ha vídeos que ho demostren. Les imatges mostren un xic jove pentinat i afaitat. El petit motor de la barca inflable se sent de fons mentre Naim somriu a la càmera. Naim procedeix de la Franja de Gaza, de la zona palestina, on va estudiar i es va casar. La seua dona li espera als Països Baixos. Naim envia un petó a la càmera.
Les imatges següents en què apareix Naim evidencien la inestabilitat del bot en què es troba. Un vídeo de 55 segons, realitzat per ell mateix, documenta un crim. Les imatges el graven a ell, amb altres refugiats que viatgen en dues barses inflables. La Guàrdia Marítima grega els havia tret del vaixell i traslladat a aquestes barses. Les plataformes, quadrades, estan fetes de goma, d’un material gens segur.
Al vídeo, un vaixell de la Guàrdia Marítima grega d’uns 18 metres de llarg remolca les barses cap a Turquia, on espera un altre vaixell. Es pot veure com l’aigua cau sobre la barsa en què viatja Naim.
Tot seguit es pot observar al vídeo com la Guàrdia Costanera grega desfà el nus del remolc i abandona els refugiats al mig de la mar. Assegut en una barsa de goma, Naim es resigna.
És possible que l’experiència de Naim siga un incident aïllat. És possible que els mariners grecs perderen la paciència o que aquell vaixell en concret fora tripulat per un grup de persones desagradables. Però no és el cas. Naim, aparentment, és una víctima entre altres moltes. Hi ha tot un sistema al darrere de les tàctiques que va patir Naim. En una investigació conjunta amb Lighthouse Reports i Report Mainz, DER SPIEGEL va analitzar dotzenes de vídeos i els va comparar, a més de parlar amb nombrosos testimonis.
El material aclareix qualsevol dubte: al mar Egeu, els valors europeus se sacrifiquen per protegir les fronteres exteriors.
Homes amb màscares, segurament funcionaris del control fronterer de Grècia, ataquen regularment els bots de refugiats en la zona oriental d’aquest mar. El 4 de juny, per exemple, el bot inflable en què viatgen els homes amb màscares s’identifica clarament com un bot patruller grec. Pertany al vaixell grec de la Guàrdia Marítima AE-080.
Després que els bots de refugiats siguen interceptats, els grecs, aparentment, col·loquen els migrants en barses salvavides inflables i són remolcats cap a Turquia. Després els abandonen enmig del mar. En la majoria dels casos, la Guàrdia Marítima de Turquia els arrossega cap a la terra després de vàries hores.
Les actuacions policials gregues són, clarament, una violació dels drets humans. Fa temps que se sap que el personal de la Guàrdia Marítima grega tarda a activar les operacions de rescat i realitza accions agressives. Ara, fins i tot, posen en perill la vida dels migrants i utilitzen equips que salven vides per posar aquestes persones en perill.
Les imatges dels migrants en barses salvavides de color taronja s’han publicat recentment en Facebook i Instagram. Les ONG Aegan Boat Report, Josoor i Alarm Phone també han parlat amb refugiats i han informat sobre les seues experiències. Des del 23 de març, els activistes han documentat diversos incidents. La Guàrdia Marítima turca també ha publicat imatges de les barses salvavides de color taronja. Però el vídeo de Naim és el primer que documenta, sense cap marge per al dubte, un vaixell de la Guàrdia Marítima grega que remolca barques salvavides cap a Turquia i després abandona els refugiats enmig de la mar.
Tot això representa una violació del dret internacional i de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. Els sol·licitants d’asil tenen dret a que els seus casos siguen atesos de manera individual. I els països no poden portar-los de regrés contra la seua voluntat a un lloc en què la seua seguretat no està garantida.
Itamar Mann, advocat de la Universitat de Haifa, a Israel, i membre de la Global Legal Action Network, pensa que aquestes accions podrien tindre conseqüències criminals. Des d’una perspectiva legal, tals operacions, diu, són un estil de tortura contra els refugiats, que reben un tracte inhumà i humiliant.
Quan va ser contactat, la Guàrdia Marítima grega va negar les acusacions i va afirmar que el seu personal no utilitza màscares. També va dir que obeïen totes les lleis vigents i que els retards en els rescats dels refugiats es devien al fet que la Guàrdia Marítima turca només acompanya els vaixells de refugiats si aquests viatgen en direcció cap a Grècia. Els funcionaris grecs deien que es dediquen a localitzar bots de refugiats per després informar la Guàrdia Marítima turca el més ràpid possible.
Afirmaven que van cooperar amb la Guàrdia Marítima turca en l’incident del 13 de maig. Segons declaracions de treballadors d’aquest cos, la Guàrdia Marítima grega no va participar en l’acció que es recull específicament al vídeo.
Atrapats enmig la mar
El primer ministre Kyriakos Mitsotakis ostenta el càrrec des del juliol de l’any passat. Des de llavors ha pres diverses mesures per garantir que arriben menys refugiats a Grècia. Havia suspès temporalment el dret d’asil i ha reduït el termini d’apel·lació a les persones afectades per aquests casos. A més, durant el seu mandat, els guàrdies fronterers del riu Maritsa, entre Turquia i Grècia, aparentment han utilitzat munició contra els refugiats i n’han assassinat, almenys, un. El govern grec ha arribat a contemplar el bloqueig dels bots de refugiats instal·lant dics enmig de la mar.
El seu govern es refereix a aquestes pràctiques com a exemples de “vigilància activa”. Però estan abandonat refugiats enmig de la mar.
Des de finals de febrer, els guàrdies fronterers turcs ja no detenen els refugiats que es dirigeixen cap a Europa. De fet, el president Recep Tayyip Erdogan fins i tot ha facilitat que els refugiats siguen traslladats a la frontera grega, on els guàrdies fronterers els rebutgen. La intenció d’Erdogan és augmentar la tensió amb Brussel·les. Ankara tracta, actualment, d’establir un nou tractat per l’acollida de refugiats.
Aquest joc cínic s’observa a la vora del riu Maritsa i ara es repeteix al mar Egeu. Els membres de les guàrdies marítimes de Turquia i de Grècia envien els bots de refugiats cap a les aigües territorials de l’altre país, amb els migrants atrapats enmig de la mar. En aquesta situació, els qui vulguen creuar el mar Egeu necessitaran molta sort per aconseguir-ho.
Omar, un jove d’Afganistan, havia perdut quasi tota l’esperança el 4 de juny. Flotava en un bot entre l’illa grega de Lesbos i la costa turca. Omar, nom fictici que fa servir per donar el seu testimoni, no estava sol: un total de 31 homes, dones i xiquets integraven la tripulació.
Els vaixells turcs i els grecs havien rebutjat reiteradament rescatar els migrants. En un vídeo s’observa un bot que pertany, sense cap mena de dubte, a la Guàrdia Marítima grega. Homes amb màscara, diu Omar, havien llançat el motor de la seua embarcació a l’aigua, i els refugiats se situaven a la part de darrere del bot per mirar d’empentar l’embarcació en direcció cap a terra europea. L’escena va ser enregistrada en vídeo.
Omar està desesperat. Va fer un vídeo i el va publicar en un grup de Facebook de refugiats. Parla a la càmera durant sis minuts. “Per favor, ens han d’ajudar”, suplica. “Tenim dret a viure”.
Potser va ser aquest vídeo el que li va salvar la vida a Omar. Els activistes el compartirien per Facebook i, poc després, un oficial turc connectaria amb la tripulació d’un vaixell alemany i alertaria els soldats d’aquest país sobre el perill que corria aquesta petita embarcació. El vaixell alemany forma part d’una missió de l’OTAN i es trobava davant l’illa de Lesbos. Amb un permís oficial, els alemanys conduirien els refugiats a terra ferma.
Un comunicat de premsa posterior del Bundeswehr, nom que rep l’exèrcit alemany, apuntava que la vida dels refugiats havia estat en perill, cosa que els va obligar a intervenir. Es tractava d’un petit bot, incapaç de maniobrar per si mateix. El comunicat de premsa no esmentava cap atac contra l’embarcació amb refugiats.
Funcionaris alemanys en caos
Aquest episodi mostra com els funcionaris alemanys han estat conduïts a una situació de caos al mar Egeu. També fa plantejar la qüestió si els alemanys coneixen aquests assalts contra els refugiats i si els toleren. O, fins i tot, si n’estan involucrats.
Al voltant de 600 guàrdies fronterers ajuden els grecs a controlar el tràfic al mar Egeu. Tot forma part de l’operació Frontex. La missió no sempre ha estat lliure de conflictes. Al març, un equip danès que forma part de l’operació es va negar a protagonitzar una acció il·legal.
En privat, els membres de l’operació Frontex podrien haver admès que són conscients de les tàctiques brutals contra els bots salvavides. L’eurodiputat Dietmar Köster, membre del partit socialdemòcrata alemany SPD, diu que el cap de l’operació Frontex, Fabrice Leggeri, va confirmar incidents com aquests en una reunió amb ell. Els qui desenvolupen l’operació Frontex diuen que hi va haver un malentès i asseguren que no han rebut cap informe en aquest sentit.
Luise Amtsberg, portaveu del Partit Verd sobre política migratòria, no s’ho creu. Les aigües que envolten l’illa de Samos no són infinites, va dir a Report Mainz i DER SPIEGEL. “Aquests atacs no es poden realitzar sense el coneixement d’altres unitats que operen en aquesta àrea”.
Hi ha indicis que funcionaris alemanys podrien estar-ne al cas. Al port de Samos, el vaixell de la Guàrdia Marítima alemanya, Uckermark, resta ancorat. El 13 de maig, el dia en què Amjad Naim es dirigia a Samos, els alemanys van identificar una barca de refugiats a través del seu radar, segons la informació proporcionada per la Policia alemanya quan van ser requerits.
Amb tota probabilitat, aquesta era la barca de Naim. No hi ha cap evidència que hi haguera cap altra embarcació de refugiats dirigint-se a Samos aquell dia. La Guàrdia Marítima grega també va confirmar que un vaixell i un helicòpter alemanys havien vist una barca aquell dia. Diuen que va ser en territori marítim turc quan va ser vista per primera vegada.
Els alemanys van alertar la Guàrdia Marítima grega per ràdio, i els grecs es van fer càrrec de la situació, segons una declaració escrita, que assenyala que els alemanys “no van estar involucrats” en cap altra iniciativa relacionada amb l’incident. L’informe insisteix que els alemanys no tenen coneixement d’aquest episodi amb el bot salvavides.
La Guàrdia Marítima alemanya no ha fet cap comentari sobre perquè no van arribar els refugiats a l’illa de Samos aquell dia o sobre què va ocórrer amb la barca de refugiats que va ser detectada. Aparentment, tampoc no semblen massa interessats a donar cap explicació.
Fins i tot en cas que els membres de l’operació Frontex no s’implicaren activament en aquell afer, ells van tenir part de la responsabilitat, assegura l’advocat Itamar Mann.
Després que els alemanys, aparentment, detectaren aquella barca i després que els grecs l’abandonaren enmig de la mar el 13 de maig, Amjad Naim va quedar flotant en el bot durant hores. Al cel quasi no hi havia núvols. El sol queia, tal com es comprova als vídeos. Els refugiats no tenien res per menjar o per beure.
El bot salvavides prompte va començar a girar en cercles, diu Naim, amb alguns dels passatgers patint nàusees i altres patint desmais. Els vaixells turcs i grecs, diu, simplement els ignoraven. “Va ser horrible”, recorda Naim.
Hores més tard arribaria un vaixell de la Guàrdia Marítima turca per arreplegar-los. Homes amb un equip blanc de protecció ajudarien els refugiats a baixar del bot salvavides i els prenien la temperatura corporal. Naim, després, restaria en quarantena durant més de dues setmanes en un campament ple de brutícia i mosquits.
Naim ara pot moure’s lliurement per Turquia. Però se sent atrapat. “No puc avançar ni tampoc puc retrocedir”.