El Teodor Llorente més complet

Parlar de la Renaixença valenciana és fer-ho del patricarca de les lletres Teodor Llorente. Seguint el punt de partida de la recopilació que va realitzar 3 i 4, la Institució Alfons el Magnànim ha editat l'obra 'Poesies i Proses valencianes'. Un treball realitzat per Rafael Roca i que ha estat batejat per l'àrea de cultura de la Diputació de València com «el llibre més important que s'ha fet aquesta legislatura».

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A l'etapa de més violència de la Batalla de València, l'editorial 3i4, fugint dels prejudicis que planaven, va editar una de les primeres recopilacions de l'obra de Teodor Llorente. Una iniciativa duta a terme per la néta de literat, Matilde Llorente, per l'escriptor Manuel Sanchis Guarner i pel mateix segell que va significar el punt de partida d'obres posteriors que volgueren recollir tots els treballs realitzats pel símbol de la Renaixença. Un fet clau perquè dècades després la Institució Alfons el Magnànim edite Poesies i Proses valencianes. «Sense aquesta obra el treball hauria estat més complicat. Va marcar el camí», expressa Rafael Roca, autor de l'estudi.

L'obra, que inclou texts inèdits com ara un discurs realitzat a l'Ateneu de Barcelona, cerca homenatjar la figura del lletraferit. I per a la Diputació de València, en paraules del diputat de cultura, Xavier Rius, «és l'obra més important que hem editat aquesta legislatura. Forma part del rellançament d'obres dels referents valencians: Ausiàs March, Roís de Corella...». «És un personatge simbòlic del nostre poble. Una figura que, malgrat tot, uneix els valencians», va comentar a la presentació de llibre el conseller de Cultura, Vicent Marzà.

Membres de la família de Llorente a l'esquerra de la imatge//Institució Alfons el Magnànim.

La figura de Teodor Llorente, no debades, té un punt polèmic. Va fundar el diari Las Provincias, va militar a les files del conservadorisme monàrquic de les acaballes del segle XIX i principis del segle XX, va participar de la fundació de Lo Rat Penat i va destacar com un dels prohoms de la classe dirigent d'aquell moment. La seua relació amb el Marqués de Campo, ex-alcalde de València i home de negocis que va fer fortuna en diversos àmbits, de vegades, amb operacions sota sospita, ho demostrava.

Tanmateix, com destaca Roca, «va contravenir la tendència de l'època escrivint en valencià quan fer-ho era considerat de poc prestigi i no va reduir la literatura en llengua pròpia a les publicacions d'àmbit còmic». «Llorente va procurar sempre escriure un valencià acurat. Diferenciat dels particularismes», diu l'autor d'aquest recull dels seus escrits, que remata: «Va dignificar la llengua escrita».

Llorente, però, no amagava la seua ideologia quan escrivia. Va fundar l'estil poètic, retratant de forma particular el paisatge valencià, especialment, l'horta i les seues barraques. «Feia poesia del paisatge d'una forma molt sentimental», assenyala Roca, fent seues les paraules que va pronunciar Joan Fuster sobre el símbol de la Renaixença.

«És el patriarca d'aquell moviment. Un personatge clau en la història dels valencians», afirma Rius. Una explosió de la cultura valenciana que anhela Marzà. «Joan Fuster va dir que la Renaixença va significar una oportunitat que no s'ha tornat a tindre per al País Valencià. Tant de bo amb tot el treball per fomentar la cultura, sorgira un moviment cultural com aquell», afirma.

De moment, però, es recupera la seua memòria amb aquesta obra. Tot amb l'objectiu de fomentar la cultura i la llengua pròpia. «Com marca el poema 'Mar de Somnis', de Llorente, un crit esfereïdor per la llengua», sentència Rius.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.