Si un imprevist d'última hora no ho impedeix, el Parlament de Catalunya aprovarà aquest migdia la llei que donarà carta de naturalesa a l'Agència Catalana de la Natura (ACN). Serà un pas històric: amb una nomenclatura o altra, successius governs de la Generalitat van intentar donar carta de naturalesa a una agència pública que aixoplugara la gestió mediambiental al Principat. Fins en dues ocasions el projecte de creació va quedar en aigua morta, en bona part per la posició contrària dels propietaris forestals. Aquest dimecres, tanmateix, tot indica que el desenllaç serà diferent. Els 94 diputats de Esquerra, JuntsXCat, PSC, Comuns i CUP donaran llum verda previsiblement a un ens que assumirà totes les competències de planificació, gestió i preservació del medi natural.
La germinació de l'Agència, però, no ha estat aliena a la polèmica. La llei de creació s'hauria d'haver aprovat el passat març, en principi, sense fer massa soroll. La covid-19 i la consegüent paralització de l'activitat parlamentària han retardat el procediment fins aquest juny. En aquest lapse de temps, una part del món rural s'hi ha posat en contra. Alguns han volgut veure en aquest enfrontament la típica disjuntiva entre món rural i món urbà, la topada per una llei redactada des de Barcelona d'esquena a les comarques. Alguns altres han al·ludit a les postures irreconciliables entre els conservacionistes purs que viuen a ciutat i el sector agrari i ramader que treballa la terra en el dia a dia. Urbans contra rurals, en definitiva. La realitat, però, és un poc més complexa que tot això. L'oposició a l'Agència no és monolítica entre els rurals i n'hi ha qui, tot i retreure els dèficits del procés de consulta no neguen la importància que un ens d'aquestes característiques pot tenir en el mitjà i llarg termini. Ni tot és blanc ni tot és negre. El debat és, en definitiva, ple de matisos.
Entre els qui més ferotgement s'han oposat a la creació de l'ACN hi ha els grans propietaris forestals, aixoplugats en el Consorci Forestal de Catalunya, una entitat amb més de 70 anys d'experiència que disposa de 1.500 socis i agrupa 200.000 hectàrees de terreny. El Consorci, a través de la federació Boscat, ha acusat els partits polítics i la Generalitat d'haver impulsat la llei a l'esquena i sense comptar amb la seua participació. En les últimes setmanes, ha desplegat una intensa campanya de pressió sobre el territori per tal que els ajuntaments de l'àmbit rural els feren costat.
La seua insistència ha donat fruits: a principis de mes, van escenificar la seua oposició a l'ens al port del Cantó (entre Soriguera i Montferrer Castellbó), on es va llegir un manifest al qual van donar suport quatre consells comarcals, 43 ajuntaments, cinc entitats municipals descentralitzades i més de 40 entitats i organitzacions. La setmana passada, un centenar de representants d'ajuntaments, de sectors empresarials, agrícoles i ramaders es van concentrar davant les portes del Parlament sota el lema "Tsunami rural". Alcaldes de tots els colors polítics s'hi van donar cita, per bé que són els seus propis partits els qui han impulsat la llei al Parlament. "Els propietaris dels boscos, els ramaders, els agricultors i tota la resta d'actor econòmics i socials del món rural són un sector estratègic, en la seua condició de productors de béns i serveis indispensables per tota la societat i gestors naturals del paisatge i del territori -deia el manifest-. Són ells qui viuen en aquest territori i viuen d'ell, pel que el fet no haver comptat amb ells en l'elaboració d'aquesta llei és una errada de base que ha contaminat tot el procés de creació d'aquesta Agència".
Dissabte de la setmana passada el moviment de protesta va anar un pas més enllà: una cinquantena d'alcaldes i membres d'entitats privades del món rural es van reunir a Soriguera (Pallars Sobirà) per debatre la creació d'una plataforma en defensa dels drets del món rural, en oposició a la creació de l'Agència. La plataforma vol "defensar el país rural enfront de polítiques intervencionistes per part de la centralitat del Govern de la Generalitat", va manifestar el president de l'Associació Catalana Promotora de la Certificació Forestal i exalcalde de Vic, Josep María Vila d'Abadal. Militant d'Unió Democràtica de Catalunya, Vila d'Abadal, membre d'una estirp de propietaris rurals d'Osona, fou també president de l'Associació de Municipis per la Independència fins a 2015 i moltes veus el situen com el factòtum d'aquest moviment opositor.
En les últimes setmanes, i a la vista de la pressa de posicions dels uns, altres entitats han donat la rèplica als qui abominen de l'Agència Catalana de la Natura. 260 entitats socials han signat un manifestpromogut per la Xarxa per a la Conservació de la Natura a favor de la llei que ha de donar carta de naturalesa a l'Agència. "Volem que l'Agència sigui una oportunitat per desembossar la degradació i revertir la precarietat a la qual han sigut sotmeses les polítiques de biodiversitat en el nostre país i l'inici d'una nova etapa on la natura estigui en el centre de totes les polítiques", diu el manifest.
Les direccions dels partits, per la seua banda, han tractat de convèncer els alcaldes díscols de les bondats d'aquesta llei. La polèmica tampoc no ha estat aliena a la batalla soterrada que des de fa mesos mantenen Esquerra i JuntsXCat. Tot i que amb la boca petita, aquest partit critica l'ambigüitat que Esquerra ha mantingut al voltant d'una llei que suposarà una fita històrica i que, per tant, reforçarà la figura del conseller de Territori i Sostenibilitat Damià Calvet. Consideren, a més, que Esquerra ha aprofitat la polèmica per congraciar-se i fer forat entre els sectors conservadors del món rural, habitualment afins a Convergència i Unió.
Tots els colors del gris
La Unió de Pagesos és una de les entitats a qui l'aprovació de l'Agència l'afecta de forma directa. Té socis a favor i en contra així que les darreres setmanes ha hagut de mantenir un equilibri complicat. Amb tot, però, el seu responsable d'organització i medi ambient, José Carlos Vicente, agricultor al Priorat no s'està de lamentar l' "excés de soroll" que ha envoltat l'aprovació de la llei. "Una de les coses que se li retrau a la llei és que s'ha fet sense comptar amb el territori i això no és cert -assegura Vicente-. La majoria d'entitats representatives del territori van participar en les consultes. Nosaltres mateixa ho vam fer i es van introduir canvis que a parer nostre eren fonamentals. Òbviament, no es va invitar a cadascú dels ajuntaments, però sí als seus representants. Crec que acusar la llei d'urbanocèntrica és fer demagògia perquè sí s'ha escoltat el territori".
Vicente recorda que, en contra de la informació que han fet córrer els propietaris forestals, l'Agència "només tindrà competències sobre el 32% del territori, aquell que forma part dels parcs i la Xarxa Natura". "Al món rural i als agricultors ens importa el manteniment de la biodiversitat i som conscients del repte que suposa el canvi climàtic. Alguns sembla que volen donar una imatge rància de l'interior", afegeix.
Entre les entitats que s'han posicionat en contra de l'aprovació, aquest dimecres, de l'Agència hi ha que es dediquen a l'explotació ramadera, federacions de caçadors, propietaris forestals,... és a dir, vinculades al sector primari. També hi ha qui, sense alinear-se amb els qui en són detractors i des de sectors no estrictament primaris, han manifestat reserves. És el cas d'Arca, l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), una xarxa de desenvolupament rural que dóna suport i representa els dotze Grups d'Acció Local (GAL) catalans, en resum, una eina fonamental per la dinamització i diversificació del territori. Arca no posa en dubte la necessitat d'un ens com el que planteja la llei, però impugna el procediment d'aprovació en considerar que li ha mancat la "representativitat territorial suficient". "Ningú qüestiona que una Agència de la Natura siga necessària. Si hi ha algú que ho qüestiona, potser siguin els grans terratinents. Crec que tots estem d'acord que cal harmonitzar les polítiques d'agricultura i medi ambient. Però cal que hi hagi mecanismes de governança on tothom ens hi sentim representats", explica Albert Puigvert, gerent d'Arca, qui a més és biòleg.
Els greuges històrics
Puigvert no s'està d'advertir que l'aprovació de l'Agència ha fet aflorar un llarg catàleg de greuges que el món rural ha acumulat en relació amb l'acció de l'administració. L'excessiva burocratització i la interpretació rigorista de les lleis urbanístiques i mediambientals són un entrebanc per desenvolupar moltes activitats: propostes de coworking en un mas que no poden posar-se en marxa per tractar-se d'una "activitat impròpia"; ramaders que no poden instal·lar una sala de maduració en les seues granges sota el pretext que aquest tipus d'activitat només pot desenvolupar-se en un polígon industrial,... "Des del departament de Territori ens diuen que l'Agència no comportarà més burocràcia, ni més restriccions, però estem molt escaldats i el que ens demanen és un acte de fe", lamenta Puigvert.
La contestació d'aquestes últimes setmanes ha obligat el Departament de Territori i Sostenibilitat a reaccionar. Entre les propostes que s'han posat a sobre de la taula hi ha l'opció de modificar la composició del consell de Direcció de l'Agència per incrementar la representació del món local, que passaria de tres a quatre membres, essent el nou o la nova representant, algú procedent de pobles petits o titulars de boscos municipals. Una altra de les promeses de Damià Calvet passat perquè l'Agència tinga una estructura territorial descentralitzada, de forma que estiga directament vinculada als indrets amb patrimoni natural, tot "fugint d'una visió metropolitana i centralitzada de la gestió del medi natural i la biodiversitat".
"La gent pot estar tranquil·la: es crea una estructura nova, però no és cap altra cosa que una agència que vindrà a substituir la direcció general de medi ambient -explica Marta Subirà, directora general de medi ambient de la Generalitat de Catalunya-. L'Agència vol ser un instrument de gestió, que agilitzi; no és la seua funció aprovar normatives ni tampoc imposar restriccions. El que farà l'Agència és situar-nos a l'altura d'altres llocs d'Europa que, com ara França, Gal·les o els landers alemanys ja disposen d'agències d'aquest tipus".
-------------------------------------
L'AGENDA DE L'AGÈNCIA
La creació d'una Agència Catalana de la Natura ha estat un objectiu de la Generalitat des de l'any 2005. La necessitat de crear aquest ens encara es va fer més peremptori quan en una de les reestructuracions de la Generalitat va desaparèixer el Departament de Medi Ambient. A l'Agència li correspondrà desplegar les competències en medi natural que actualment té el Departament de Territori i Sostenibilitat. Una de les peculiaritats és que, a més de nodrir-se dels pressupostos de la Generalitat, també gestionarà el Fons de Patrimoni Natural procedent d'un nou impost per l'emissió de CO2, amb què la Generalitat espera captar fins a 150 milions d'euros. L'Agència naix amb l'objectiu de planificar i gestionar els espais naturals i exercirà d'autoritat ambiental sobre la Xarxa Natura 2000. Estarà regida, en principi, per un consell de direcció de 19 membres, per bé que el conseller Calvet s'ha mostrat obert a ampliar-ne els participants. El recorregut de l'Agència dependrà en bona part de quin sigui el redactat final dels seus estatus.