Israel evidencia l’interès per annexionar-se part de Cisjordània. Comptaria amb el suport del president dels Estats Units, Donald Trump. Tot això només faria que el conflicte a l’Orient Mitjà augmentara dràsticament. A finals de gener, el Govern Trump va presentar el seu pla controvertit per a l’Orient Mitjà, que preveu l’annexió dels assentaments jueus i de la vall del Jordà a Cisjordània per part d’Israel. Segons l’acord, el nou govern israelià, dirigit pel primer ministre Benjamin Netanyahu i el seu antic rival electoral Benny Gantz, poden iniciar l’annexió des de l’1 de juliol.
Fer-ho significaria la violació d’una regla elemental de política internacional. Tots els governs anteriors d’Israel i dels Estats Units havien evitat fer el pas, ja que significaria acabar amb qualsevol solució possible al conflicte a través de la creació d’un estat independent de Palestina. El ministre d’Afers Exteriors de Luxemburg, Jean Asselborn, adverteix d’una nova onada de violència i de danys incalculables a la reputació d’Israel si s’acaba duent a terme aquesta annexió.
-Senyor Asselborn, el govern israelià pot iniciar l’annexió de distintes parts de Cisjordània a partir de l’1 de juliol. Vostè ha arribat a comparar aquest possible moviment amb l’annexió de la península de Crimea per part de Rússia. No és una mica excessiu?
-No hi trobe cap diferència en absolut. Una annexió és una annexió. És una violació greu del dret internacional. L’ONU també ha pres un posicionament clar: el Consell de Seguretat ha declarat il·legals els assentaments israelians en diverses resolucions. L’última és del desembre de 2016. A l’Orient Mitjà, un territori tan fortament influenciat per la religió, es podria dir també que una annexió viola el setè dels deu manaments: no robaràs. Una annexió d’una part de Cisjordània seria això: un robatori.
-La Unió Europea ha imposat sancions serioses econòmiques a Rússia per l’annexió de Crimea. Josep Borrell, alt comissionat de la Unió Europea pels Afers Exteriors, va dir recentment que si bé la situació a l’Orient Mitjà pot ser diferent, el dret internacional no pot ser “aplicat de manera selectiva”. La Unió Europea hauria d’imposar sancions a Israel si es duu a terme una annexió de la mateixa manera que va prendre mesures contra Rússia?
-No vull especular sobre sancions en aquest moment. És massa prompte per parlar-ne. A hores d’ara, els europeus encara ho estem intentant tot per fer canviar l’opinió del Govern d’Israel abans de l’1 de juliol.
-Ara mateix hi ha pocs motius per pensar que aquest esforç tindrà algun efecte.
-Ho hem d’intentar. Però si no ho aconseguim, haurem de pensar en mesures més dures. Fer simplement retrets per carta seria una humiliació per a la Unió Europea i afebliria, significativament, la seua credibilitat.
-Les sancions de la Unió Europea contra Israel són altament improbables, entre altres coses perquè el Govern alemany utilitzaria la seua capacitat de veto. Quines altres opcions n’hi ha?
-El reconeixement de Palestina. Aquest debat entraria en una dinàmica totalment nova. Fins ara, nou dels 27 països de la Unió Europea han reconegut l’Estat de Palestina. A diferència de les sancions, això no requereix la unanimitat dels 27 estats membres. Cada país pot decidir per si mateix. Suècia, Malta, Xipre, República Txeca, Hongria, Romania, Bulgària, Polònia i Eslovàquia ja ho han fet. Si altres països prengueren aquesta decisió, probablement tindria molt més efecte que una sanció econòmica.
-Què significaria la implementació dels plans d’annexió d’Israel per al procés de pau a l’Orient Mitjà?
-Que el procés de pau deixaria d’existir. La solució de dos estats, en la qual la Unió Europea també insisteix, ja no seria una possibilitat. Tots els qui coneixen la regió saben que si Israel s’annexiona tota la vall del Jordà ja no quedarà cap espai per a l’estat al qual tenen dret els palestins.
-La posició del Govern d’Israel es basa en arguments de seguretat nacional. Diuen que l’annexió, per exemple, evitaria el contraban d’armes. Això està justificat?
-Considere que aquest argument és enganyós. Una annexió no portaria a Israel cap benefici en termes de seguretat. Ben al contrari: probablement conduiria a una nova onada de violència. I també s’ha de pensar en les conseqüències per als palestins, que ho han viscut durant segles en aquestes zones. Rebrien els ciutadans israelians? Els voldrien amb ells? Inevitablement sorgiria un règim d’apartheid amb diferents drets per a israelians i no israelians.
-Els crítics han acusat el govern israelià d’haver implementat aquest sistema des de ja fa molt de temps.
-Sí, però la situació política global està canviant. En moltes parts del món occidental estem veient manifestacions massives contra el racisme, i tot per un únic incident, que és dramàtic. Si Israel intensifica la seua força contra els palestins, això podria fer-li patir serioses conseqüències per a la seua reputació internacional. I això una democràcia no ho pot ignorar.
-En l’actualitat, el Govern israelià sembla estar còmode amb la seua reputació internacional.
-Estic fermament convençut que actualment està sorgint una nova consciència dels drets humans i de l’opressió contra les minories en moltes parts del món. Recorde els avalots a Gaza durant la primavera de 2018, quan els soldats israelians van matar més de cent manifestants, entre ells xiquets, i van ferir greument milers de persones. Aquelles accions avui tindrien un efecte completament distint al de fa dos anys. Serien devastadores per a Israel.
-Per al Govern d’Israel, sembla que el més important és gaudir del suport total de Donald Trump.
-De fet, existeix l’opinió generalitzada a Jerusalem que, gràcies a Trump, Israel té l’oportunitat que no ha tingut en un segle i que cal aprofitar-la per apropiar-se de territoris que actualment pertanyen als palestins. Però ací també caldrà tindre en compte la situació política global, que canvia. Trump s’ha desacreditat completament com a negociador amb la forma amb què va reaccionar davant les manifestacions antiracistes, si és que no ho va fer ja abans. Seria arriscat confiar que la seua paraula és una carta blanca en política. Sobretot perquè tampoc està clar si l’any que ve encara serà president dels Estats Units.